Deu anys després de la seva estrena, Ragazzo torna als escenaris. Del 10 de setembre al 5 d’octubre, el Teatre Eòlia acull el retorn d’aquesta peça de teatre polític que s’inspira en l’assassinat de Carlo Giuliani per reivindicar la memòria que ha estat silenciada i el potencial transformador dels joves.
L’estiu del 2001, amb motiu de la cimera del G8, la ciutat de Gènova va ser blindada i militaritzada. En aquest context repressiu, manifestants de tot el món van sortir als carrers com a part del moviment antiglobalització. El 20 de juliol, durant una d’aquestes protestes, Carlo Giuliani, un activista de 23 anys, va ser assassinat per la policia. Segons la versió oficial dels fets, un agent va actuar “en defensa pròpia a causa de la radicalitat del jove”. De la necessitat de recercar i compartir una altra narrativa, l’any 2015 va néixer Ragazzo portat per Lali Álvarez i interpretada per Oriol Pla. L’obra “no explica un assassinat, sinó que narra la vida que hi ha abans de la tragèdia”, presenta la directora i dramaturga.
Recuperar la veu d’un Ragazzo sense nom
“Ragazzo no té nom”, subratlla Álvarez. Aquesta decisió parteix del respecte, però també respon al seu compromís social: “La ficció és un mirall d’altres històries que han passat a tot el món”. Fins i tot, l’autora reconeix com el personatge conté part d’ella mateixa: “Sento que hi ha una part de retrat generacional, de qui érem aquells joves que teníem vint anys a principis dels 2000”. Álvarez decideix recuperar-la ara perquè té clar que “la història, si no l’expliquem, s’esborra”. Especialment, diu, “aquelles històries que no pertanyen al poder, sinó a la classe obrera”. Reivindica la necessitat de posar-les en escena perquè “ningú farà aquesta feina per nosaltres”. I adverteix: “Hi ha tota una mecànica que fa que quedin silenciades perquè poden fer-nos aixecar”.
Oriol Pla (a la foto) cedeix el relleu a Pau Bondíez
També et pot interessar: Entrevista a Lali Álvarez
Oferir espai a la imaginació política dels joves
El relleu d’Oriol Pla l’assumeix Pau Bondíez. Nascut l’any 2003, va conèixer el cas gràcies al fet que Lali Álvarez va ser la seva professora durant l’últim curs del grau d’interpretació a Eòlia. No havia vist mai l’obra, però llegir-la el va sacsejar. Com a jove, observa que sovint “falten referents clars perquè estem bombardejats amb tantes coses que divaguem en l’univers”. Encarnar el Ragazzo li ha ensenyat com “em puc preguntar les coses, puc lluitar per un futur millor i, en definitiva, per un món millor”. “Crec que els joves som els encarregats de fer-ho”, conclou.
Per a Lali Álvarez, aquesta responsabilitat i potencialitat és clau: “Ragazzo pretén oferir un espai a la imaginació dels joves”. I fa una crida: “Vull que vinguin molts joves, i també els seus pares i mares. I que qui ja l’hagi vist, hi torni, perquè és una oportunitat per viure el text d’una altra manera i descobrir un altre Ragazzo”.
Més informació, imatges i entrades:
