Para mi sos hermosa

Paula Ransenberg posa el cos i el cedeix a un grup de diverses i hipotètiques partenaires d’en Harry (transsumpte de Harry Houdini), el mag que ha desaparegut, però que no ha tornat a aparèixer. Aquest és l’interessant punt de partida de Para mi sós hermosa, que, amb molta habilitat narrativa, llença la pregunta: què fer a partir d’ara?  Les set dones que interpreta Rosenberg s’han quedat soles a uns fira de varietats, abandonades per un mag que mai les havia tractat d’igual a igual.

Tot i que la història mereix ser més desenvolupada, Rosenberg fa de tot: desplegament de veus, d’idiomes, de cares, toca l’acordió, canta… Tot amb la intenció d’expressar el desassossec d’aquestes dones, que són moltes i són una, ferides per l’absència, és clar, d’un home.

Una posada en escena i una escenografia molt properes al cabaret ens fan pensar en una Lotte Lenya desenganyada (més desenganyada) i esquizofrènica, com el món que li ha tocat. Val la pena acostar-se a la Badabadoc i deixar-se endur per una actriu que imanta i et deixa amb ganes de més.

 

Gairebé sempre resulta enlluernant un espectacle unipersonal on l’actriu o actor protagonista es desdoblega en un bon grapat de personatges per explicar-nos la història des de diversos punts de vista. Aquest és el cas de Para mí sos hermosa, una proposta ambientada en el món del circ, la màgia i l’escapisme que parteix de la mort o desaparició d’un mag, Harry Vansky, durant l’execució d’un arriscat truc. A partir d’aquí, el muntatge ens mostra totes les dones que envoltaven a aquest misteriós artista: les seves assistents siameses, la seva aprenenta, la seva dona i la seva amant, entre d’altres. D’aquesta manera, l’actriu Paula Ransenberg demostra un gran talent interpretatiu, no només en la creació de personatges, sinó també en la barreja d’humor i emotivitat per on fa viatjar l’espectador. La peça, a més, té un bon ritme i sap jugar les seves cartes, incorporant la part de màgia i misteri necessaris per fer que aquest petit univers funcioni. Original i divertida, l’obra és, en realitat, una aproximació al sentiment de pèrdua que ens pot portar a reflexionar sobre el desigual paper de la dona en un món encara molt masclista. Aquest és, en realitat, el seu veritable valor més enllà que, a més, resulta un entreteniment deliciós.

Ara entrem en l'altra part del festival CATBASUR amb aquesta obra convidada al Festival conjuntament amb "El amante de caballos" i que esperem veure pròximament.

Paula Ransenberg presenta aquest cop l'obra "Para mi sos hermosa" que s'ha vist representada anteriorment a Argentina amb gran èxit i la veritat és que no és estrany. L'actriu representa diferents dones dins d'aquesta funció. Podríem dir que l'obra parla de les dones del mag Harry, un mag que després d'un truc d'escapisme hi ha desaparegut i ningú sap on es troba.  Una obra que parla de màgia, del món on viuen els il·lusionistes/ escapistes. I amb aquest personatge, podem parlar de la soledat, de la pèrdua de la il·lusió i del mateix amor que no trobem.

Un ritme trepidant per part de Paula aquest monòleg es converteix en una obra de diferents actrius. Aquest Harry que no apareix, queda eclipsat per les seves assistents siameses (genial quan totes dues surten a escena), la seva aprenent, la dona, l'amant i una perfumista que ha fet la delícia dels assistents.

Petits moments m'han emocionat i m'han fet riure. Com he dit, el moment de la perfumista, un moment de màgia molt senzilla.

Podeu veure la meva opinió i altres comentaris al següent enllaç d'aquí.

 

Dins del Festival CATBASUR hem pogut veure aquesta proposta escrita i interpretada per Paula Ransenberg i dirigida per Marcelo Nacci.

Un espectacle que porta ja set temporades en cartell a diferents teatres a l'Argentina o Mèxic i ha guanyat diversos premis.

Ambientada en el món de la faràndula hongaresa dels anys 40 del segle passat, el mag Harry Vansky està realitzant un truc d'escapisme que consisteix a romandre sota l'aigua, tancat dins d'un bagul. Acabat el número, Harry no apareix i ningú sap si el bagul està buit o ell és a dins. No saben si ha fugit o està mort. I el bagul només es pot obrir des d'endins.

L’obra ens mostra el punt de vista de les dones que han tingut una relació personal o professional amb el mag, les seves assistents siameses Trixie i Lizzi, la seva aprenent, la seva dona, la seva amant “la magnètica”, la perfumista i finalment la seva neta.

Paula Ransenberg és docent, directora i actriu i ens ha sorprès gratament amb la seva interpretació dels set personatges de l'obra, la seva enorme versatilitat, els canvis de veu i els de vestuari a una velocitat a vegades increïble. Amb una gran presència escènica Paula aconsegueix fer versemblants tots els seus personatges, i els hi dóna personalitat pròpia.

Un text que segons la mateixa autora, parla de la màgia, la soledat, la il·lusió i l'amor. La pèrdua és el principal desencadenant de la història que provoca reaccions diferents en les dones que havien considerat al mag com a part i motor de les seves vides. Coneixem a Harry, el personatge absent, a través de les seves dones.

Una magnífica posada en escena amb escenografia i vestuari d'Alejandro Mateo, un vestuari adequat a cada un dels personatges. La direcció de Marcelo Nacci imprimeix un ritme endimoniat a la peça concatenant les històries sense respir.

Una interpretació sensacional de Paula Ransenberg que ens mostra una amplia gamma de matisos i una enorme capacitat de connectar amb el públic.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Para mi vos sos hermosa. Esta es la obra galardonada de Marcelo Nacci que protagoniza una grandiosa Paula Ransenberg. La actriz interpreta las diversas mujeres – en lo que es todo un espectáculo camaleónico – que han interactuado con Harry, el ilusionista que ha desaparecido después de su número de magia. ¿Estará muerto? ¿Se habrá fugado? Poco importa. Lo relevante aquí es la visión que nos dan las mujeres que protagonizan la obra. Así se suceden, en un entrañable decorado de circo, aquellas que han compartido la vida con él y que lo elevan a héroe o le reducen a un gañan. ¿Pero quienes son ellas? Son musas de, nietas de, amantes de, esposas de…mujeres en las que no se profundiza, que solo conocemos en función de Harry, como si no existiesen o no tuvieran identidad por sí mismas. ¿Es una denuncia o una mera constatación de la invisibilidad de la mujer? No lo sabemos, no hay síntesis. La obra tiene delicadeza, ritmo, la luz adquiere protagonismo, la actriz es impecable en su ejecución…una dirección redonda. Pero tal vez, a nivel de dramaturgia le cabría una vuelta de tuerca, redondearla un poco: ¿quien no desea saber más de una mujer tan interesante como el personaje de las dos caras? ¿qué nos tiene que contar la nieta, aparte de hablarnos de su abuelo y -otra vez, de nuevo- ponerla en función de su pareja? Para mi vos sos hermosa, sí. Pero también invisible, añadiría.