Comprar entrades per a La Calòrica: Fairfly

En un ambient festiu pel carrer Bailèn un dimecres a les 8 del vespre, la gent es concentrava davant l’Espai Texas. Hi ha gent que repeteix per estrenar sala.

Dues sales de cinema amb programació molt actual i una sala amb aforament de 200 persones ha estat un gran esdeveniment aquest any. La directora és Anna Rosa Cisquella, juntament amb la Cooperativa BARC i la Sala Flyhard.

La sala estava plena de gom a gom. Tot i ser una reposició, La Calòrica exhaureix sempre. Fairfly s’havia estrenat feia 8 anys al Tantarantana i es va reposar a la Villarroel. Després va voltar per Espanya i ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica 2018. Ha estat un encert reprogramar-la a l'Espai Texas.

La Calòrica sempre tracta temes de actualitat, de política, de crítica social amb els que ens hi sentim identificats d’una manera o altra.  La parella Joan Yago (dramatúrgia) i Israel Solà (direcció) fan un tàndem sòlid. Estan compenetrats, són exigents i honestos amb el contingut i la forma de presentar-ho.

Fairfly és el nom d'una start-up que munten quatre amics quan estaven a punt de ser acomiadats per un ERO a l'empresa on treballaven i que es dedicava a l'alimentació infantil. Sobre aquesta idea, La Calòrica juga amb els personatges fent una crítica en clau d'humor del gran boom de l'emprenedoria i de la preocupació per la sostenibilitat, el canvi climàtic, el medi ambient, etc.. Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Xavi Francès, Esther López són els quatre amics que discuteixen com sortir de l'ERO. Un text molt original, una direcció cuidada i una magnífica actuació dels quatre intèrprets fan que la peça sigui rodona. L’obra transcorre al llarg de cinc anys, amb la creació d’una nova empresa que compleix els criteris per fer canviar el món. Els salts en el temps són molt evidents amb poques modificacions aparents. Durant aquests anys, apareixen totes les dificultats que representa crear, mantenir i sostenir una empresa. També apareixen canvis en les relacions personals. La Calòrica fa això, planteja el problema i el porta al terreny de la realitat més quotidiana. El relat de les relacions i els conflictes personals estan tractats de manera esplèndida.

És una sàtira sobre molts tòpics de l’actualitat que ens obliga a replantejar pensaments.

Fairfly va ser la tercera participació de La Calòrica dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana EL CICLÓ, l'any 2017. Aleshores ja va ser una experiència inoblidable pel públic: la posada en escena, la distribució del públic, la temàtica, el tarannà de la companyia, la naturalitat interpretativa... Jo hi era, i ho puc confirmar. Era tan original i sorprenent, divertida i seriosa, que tothom, ens hi sentíem identificats.

Va ser tal l'èxit que van tenir, que del Teatre Tantaranta, van ser programats a La Villarroel. I de nou, èxit absolut!
No cal dir que estic supercontenta que, vuit anys després, es torni a programar. En aquesta ocasió és a l'Espai Texas, un nou espai teatral, impulsor de l'autoria contemporània, en el qual encara tenia pendent d'anar. Així que per tercera vegada, vaig anar a veure, Fairfly. I patapam! Èxit absolut!
I és el tema laboral, és un tema que interessa i toca a tothom, ja siguis treballador o empresari.

Fairfly és una comèdia escrita per Joan Yago a partir d'una idea original de La Calòrica. Ha estat guanyadora del Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica 2018.

El text és Intel·ligent, divertit, ple de frases i gags divertidíssims.
La posada en escena és molt original, de fet, quan es va estrenar, va ser una de les coses que més em va frapar, el públic estàvem col·locats al voltant de l'acció i teníem als protagonistes a tocar!
La feina interpretativa és impressionant! Hi ha molta comicitat entre ells. Tot és molt natural i del tot creïble. Et creus les seves emocions, les seves pors i les seves il·lusions.

Els protagonistes són quatre amics, en Pere interpretat per l'actor Xavi Francès, la Irene, en aquesta ocasió interpretada per l'actriu Esther López, en Santi a qui dona vida l'actor Aitor Galisteo- Rocher i la Marta interpretada per l'actriu Vanessa Segura. Tots ells són treballadors de l'empresa Domènech- Garau Nutrición y Desarrollo, que ha emès un comunicat: l'obertura d'un expedient ordinari amb efecte total de la plantilla, o sigui, que hi haurà reducció de personal.
El lema "Canviar el món" és el motor inicial i transversal de tota l'obra.

Fairfly és una comèdia que parla sobre la bombolla de l'emprenedoria i sobre la distància entre allò que ens proposem i allò que acabem fent cada vegada que comencem un projecte col·lectiu. De fet és una crítica sobre la bombolla de l'emprenedoria que parla dels ERE, dels acomiadaments, indemnitzacions, dels emprenedors i d'alguns dels efectes secundaris que, moltes vegades, no havien previst quan es crea una empresa i un comença a exercir de treballador autònom. Principalment, s'adonen que, per treballar d'allò pel qual han muntat el negoci, l'han de gestionar, exercir altres funcions i fer feines molt diverses (llicències, permisos comercials, contractacions, pressupostos, permisos, subvencions, gestionar la web i les xarxes socials, expandir-se, vendre, parlar amb proveïdors...)

No us la podeu perdre!

Feu-me cas, estic del tot segura que la gaudireu moltíssim

Llibre disponible a taquilla

Ser emprenedor/a no és fàcil, només li heu de preguntar als integrants de l’empresa Fairfly com els hi anat tot plegat. Aquesta és la premissa de l’obra de la companyia La Calòrica que dirigeix Israel Solà. Ens trobem a quatre treballadors d’una empresa d’alimentació per a nadons que estan a punt de ser acomiadats a través d’un ERO, i aquesta situació els hi presenta una oportunitat: crear la seva pròpia empresa. Amb certa peculiaritat en el producte, però amb moltes ganes, emprenen un camí que no serà gens fàcil.

El text de Joan Yago és amè i molt divertit, ens enganxa i connecta amb els personatges des del primer minut i vivim amb intensitat tot allò que ens expliquen. Els quatre actors que donen vida a aquests emprenedors, Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura, són un gran encert. Cada personatge, fet a la seva manera, queda absorbit pel seu intèrpret fins a l’essència, connectant amb l’espectador amb cada paraula que articula. La connexió i la relació dels quatre personatges traspassa el text i arriba a l’espectador de tal manera, que et fa ser un integrant més d’aquesta nova empresa.

El ritme de l’obra està cuidat al mil·límetre, aportant el temps necessari a cada escena. L’interès i la tensió per saber com es resoldrà tot plegat augmenta a mesura que el text va avançant. El salts en el temps, per veure l’evolució de la història, es desenvolupen d’una manera subtil però eficaç. A l’espectador li queda clar que ha passat el temps, però no ho rep de manera forçada sinó que és una evolució natural de la història a través de petits detalls. I el final, sense fer spoilers, no decep.

La posada en escena, senzilla, abasta tot allò que és necessari per a la trama, sense posar cap artifici a la història.

Fairfly és una història divertida, que aconsegueix fer riure al públic, amb ganes, més d’una vegada. Per a l’espectador és una oportunitat de veure bon teatre, orquestrat amb intel·ligència i bon gust.

No havia jo acabat de connectar amb La Calòrica. M’havia perdut alguna de les seves propostes, “Bluf” em va avorrir tot i un dels millors finals que he vist, una reacció gens afortunada d’un dels membres no ha ajudat…però és una companyia de la que m’atreu molt el que he sentit sobre el seu procés creatiu, tracten temes potents i actuals amb sàtira i crítica Intel·ligent, Joan Yago fa temps que em va guanyar... així que era qüestió de temps que ens trobéssim. I de quina forma, amb “Fairfly”!

Veig que no sóc l’únic que està cansat i un pèl ofès de sentir que l’emprenedoria és la solució a tots els problemes del mercat laboral, que si no tens feina, toca capitalitzar l’atur, engegar un projecte empresarial i vaja, èxit assegurat. No faré cap spoiler, només dir que l’obra tracta precisament aquest aspecte: davant la possibilitat d’ERO, 4 companys decideixen tirar endavant el seu projecte. A més, tindran la possibilitat d’aplicar totes les seves idees sobre com s'ha de gestionar una empresa i canviar el món.

El tractament és hil·larant per moments sense amagar la crua realitat. La direcció d’Israel Solà aconsegueix un ritme frenètic, ambient absorbent i els diàlegs no donen treva. La disposició dels actors fa que sovint tinguis a qui parla d’esquenes, i com a les millors pel·lícules d’Eric Rohmer, el teu focus d’atenció ha de ser qui escolta més que qui parla. Magnífic!. Les interpretacions, també marca de la casa, absolutament solvents, es nota la seva implicació en el procés de creació de l’obra. Això sí, Vanessa Segura (una d’aquelles debilitats), impecable, còmica fins a l’extrem sense recórrer a histrionismes i amb la rara capacitat de congelar-te el somriure en un segon quan passa sense pausa al drama de forma creïble.

En resum: d’aquelles propostes (no ho haurien de ser totes?) que quan acaba, tens ganes de xerrar de molts dels temes que s’han tocat. I no tot ha estat rialles sense parar. Hi ha espai per a la realitat, també, a la que La Calòrica està tan enganxada.

Un cop més la calòrica torna a posar el dit a la nafra. Pren un tema d’actualitat i te l’esclafa als nassos i te’n fa farinetes. Literalment . Fairfly és economia-ficció, o no tant, és sociologia-ficció, o no tant, és marketing-ficció, o no tant.

Genials els 4 actors, genials les seves interpretacions en una obra de petit format i proper, però de gran abast social.

Genial girar la truita i riure dels nostres “marrons”, de les nostres anades d’olla, que es confonen amb utopies boges que són tant difícils d’aconseguir.

L’amistat i la feina són dos grans temes a Fairfly de Joan Yago, que un cop més toca allà on fa més mal mentre se n’en fot.

La ressenya ampliada a Companyia de teatre i altres cultures

 

 

Volem canviar el món. Aquesta és la frase que fa que la discussió entre dues parelles de companys de feina i amics es plantegin alternatives molt originals per respondre a l’ERO de l’empresa on encara treballen. Aquest el plantejament inicial d’aquesta magnífica obra que La Calòrica està representant al Tantarantana.

El text, que signa Joan Yago, no té pèrdua. És enginyós i divertit, però també amb amb frases plenes de reflexions interessants sobre l’actualitat social i personal del nostre entorn. La direcció d’Israel Solà fa que tota la història d’aquests personatges es visualitzi en la mateixa habitació i al voltant de la mateixa taula. El pacte que sempre i ha d’haver en el teatre entre actors i espectadors aquí funciona a la perfecció, de manera que un simple canvi de to o la referència a algun objecte diferent fa que l’espectador entengui perfectament que han passat anys des de la frase anterior. El ritme és altíssim i els espectadors, que estan situats a quatre bandes, viuen les situacions de tant aprop que sembla que en qualsevol moment algú intervindrà per donar la raó a un o altre. L’actuació és magistral. Tots quatre estan a un gran nivell i formen un gran equip on ningú està per sobre dels altres i de manera que les rèpliques i contrarèpliques se succeeixin sense dubtes ni pauses innecessàries però també, quan arriben els moments més dramàtics i tensos, aquestes pauses apareixen i complementen l’atmosfera requerida.

I quan acaba l’actuació, te’n vas a casa reflexionant el que has vist i sentit. Volem canviar el món? Com? Quins camins ens deixa la societat actual? Les regles de joc ens deixen marges?

Per mi és, sens dubte, la sorpresa i una de les millors obres de la temporada. No pot ser que una obra amb aquesta frescor i qualitat només es pugui veure unes poques setmanes, per tant poca gent. Ha de tenir més recorregut. Espero que la temporada vinent es pugui representar en alguna sala més gran, durant més temps i amb més promoció. Val molt la pena!

http://www.lallibretadenpep.cat

 

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d'una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d'un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,

Joan Yago, autor habitual dels textos de la companyia, ha escrit un text que vol ser una denúncia contra un sistema que fomenta l'emprenedoria, com una forma de resoldre els problemes derivats de la gestió econòmica de les empreses i les enormes xifres d'atur.

Una comèdia que deriva irremeiablement al drama amb un ritme frenètic i una posada en escena molt propera. Un text que aconsegueix mantenir l'interès fins al final i amb una profunda càrrega de profunditat que ens ha d'ajudar a reflexionar sobre el món ideal de l'emprenedoria, els somnis i els ideals que rapidament queden sotmesos a una realitat competitiva. Uns diàlegs molt divertits amb unes genials interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura i la direcció valenta del Israel Solà.

Són quatre persones joves que a partir d'una idea innovadora i moltes ganes de lluitar posen en marxa el seu propi negoci, tímidament al començament, amb molt esforç i dedicació que els acabarà abocant a l'èxit i a l'ambició. Deixaran en el camí les seves finalitats socials i les seves ganes de canviar el món. També deixaran en el camí la seva amistat i les relacions personals es ressentiran.

El públic està distribuït a quatre bandes però la direcció és tan acurada que els personatges van rotant de posició al voltant de la taula i així podem contemplar les expressions de tots quatre, ja que en alguns moments ens donen l'esquena. Personalitats diferents, en les que ens podem veure reflectits, el que arrisca o el que té por d'arriscar, el que té dots de direcció i el que ha nascut per obeir, el que parla i el que no opina ...

Una proposta rodona en tots els aspectes, començant per un magnífic text, en el que ens mostra la cara amable en fer-nos riure, però que al mateix temps ens fa patir, en una mena de pujades i baixades, semblants a les d'una muntanya russa, que ens porta allà on vol, sense que ens adonem en el breu temps de 80 minuts. Una proposta rodona també per una acurada direcció i unes extraordinaries interpretacions, que els actors ens mostren de ben a prop i que passen per un munt de registres diferents.

Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

Després de set anys d’existència, La Calòrica continua demostrant que és una de les companyies emergents més originals, efectives i amb més personalitat del panorama independent. L’associació creativa entre el dramaturg Joan Yago i el director Israel Solà resulta una combinació de talent cada vegada més memorable a l’hora d’abordar les propostes que es decideixen col·lectivament entre tots els membres del grup. Aquesta forma de treballar tan democràtica per escollir els temes que els importen i volen tractar és el que, realment, marca a tots els seus espectacles d’un fort caràcter generacional, d’una mirada crítica i d’un compromís inherent amb el seu contingut. Fairfly manté aquesta mateixa línia decantant-se, en aquest cas, per una sàtira fresca i trepidant sobre el món de l’emprenedoria, els somnis, els ideals i les aspiracions personals i professionals de la joventut actual. Amb un ritme frenètic i una posada en escena (amb espai reduït) molt propera i intel·ligent, el muntatge aconsegueix mantenir l’interès fins al final, divertir en tot moment i obrir portes a diferents reflexions. Entre diàlegs enginyosos, situacions divertides i un bon grapat d’ocurrències, troba també el seu espai una certa amargura molt sana i enriquidora ja marca de la casa. Potser, en algun moment, la velocitat que agafen els esdeveniments de la història fa que la seva versemblança tremoli, afectant també a la identificació que pot sentir l’espectador amb els personatges. No obstant això, el seu final soluciona narrativament aquestes consideracions i, tot i fer servir un recurs una mica tòpic, resulta d’una eficàcia sorprenent. Per últim, destacar la incorporació de l’actriu Vanessa Segura, la naturalitat i vis còmica de la qual encaixa a la perfecció amb l’esperit de la companyia que la permet brillar com ella acostuma.

La veritat és que, abans d'anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció.

Com dic, ens trobem davant d'un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt distreta i alhora substancial. De fet, les reflexions que ens proposa l'obra giren al voltant de temes com la felicitat, l'emprenedoria i dels valors personals al llarg del pas del temps, per exemple, els quals ens porten hàbilment cap un terreny actual, tant en la vessant professional com personal. D'altra banda, la posada en escena resulta altament àgil, apostant per la naturalitat i deixant lluir als quatre actors i al propi text. Així doncs, es tracta d'una obra que permet gaudir a un tipus de públic molt ampli i en el que la qualitat es troba present en els diferents components de la mateixa.

Ja gairebé tothom ho ha dit gairebé tot de Fairfly, o tot potser, per tant, no puc fer més que repetri-me. En qualsevol cas, em ve de gust destacar l'aposta de Yago per la teatralitat del teatre, pel teatre que confia en sí mateix, en els seus actors i en el seu text. No hi ha canvis de vestuari, ni canvis de l'escenografia, ni en la caracterització dels personatges, només canvia l'actitud, i els diàlegs ens donen la informació que necessitem com a espectadors per a entendre on som en cada cas.

També em ve de gust felicitar La Calòrica per la crítica a la modernor de pa sucat amb oli, d'apriorismes i de models guais assumits perquè sí, perquè molen.

D'altra banda, conté tots els ingredients per a constituir l'èxit que està essent: tempo afinadíssim, diàlegs precisos, sentit de l'humor... i tot amb la intenció de fer avançar la història i en cap cas de cara a la galeria. No sé quantes calories hi ha a cada pot de fairfly, però La Calòrica s'està inflant!