Comprar entradas para La Calòrica: Fairfly

En un ambiente festivo por la calle Bailèn un miércoles a las 8 de la tarde, la gente se concentraba frente al Espai Texas. Hay gente que repite para estrenar sala.

Dos salas de cine con programación muy actual y una sala con aforo de 200 personas ha sido un gran evento este año. La directora es Anna Rosa Cisquella, junto a la Cooperativa BARC y la Sala Flyhard.

La sala estaba llena hasta los topes. A pesar de ser una reposición, La Calòrica agota siempre localidades. Fairfly se había estrenado hacía 8 años en el Tantarantana y se repuso en La Villarroel. Después giró por España y ha sido galardonada con el Premio Butaca 2017, Premio Max 2018, Premios de la crítica 2018. Ha sido un acierto reprogramarla en el Espai Texas.

La Calórica trata siempre temas de actualidad, de política, de crítica social con los que nos sentimos identificados de una manera u otra. La pareja Joan Yago (dramaturgia) e Israel Solà (dirección) hacen un tándem sólido. Están compenetrados, son exigentes y honestos con el contenido y la forma de presentarlo.

Fairfly es el nombre de una start-up que montan cuatro amigos cuando estaban a punto de ser despedidos por un ERE en la empresa en la que trabajaban y que se dedicaba a la alimentación infantil. Sobre esta idea, La Calórica juega con los personajes haciendo una crítica en clave de humor del gran boom del emprendimiento y de la preocupación por la sostenibilidad, el cambio climático, el medio ambiente, etc.. Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Xavi Francés y Esther López son los cuatro amigos que discuten cómo salir del ERE. Un texto muy original, una dirección cuidada y una magnífica actuación de los cuatro intérpretes hacen que la pieza sea redonda. La obra transcurre a lo largo de cinco años, con la creación de una nueva empresa que cumple los criterios para cambiar el mundo. Los saltos en el tiempo son muy evidentes con pocas modificaciones aparentes. Durante estos años, aparecen todas las dificultades que supone crear, mantener y sostener una empresa. También aparecen cambios en las relaciones personales. La Calórica hace esto, plantea el problema y lo lleva al terreno de la realidad más cotidiana. El relato de las relaciones y los conflictos personales están tratados de forma espléndida. Es una sátira sobre muchos tópicos de la actualidad que nos obliga a replantear pensamientos.

Fairfly va ser la tercera participació de La Calòrica dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana EL CICLÓ, l'any 2017. Aleshores ja va ser una experiència inoblidable pel públic: la posada en escena, la distribució del públic, la temàtica, el tarannà de la companyia, la naturalitat interpretativa... Jo hi era, i ho puc confirmar. Era tan original i sorprenent, divertida i seriosa, que tothom, ens hi sentíem identificats.

Va ser tal l'èxit que van tenir, que del Teatre Tantaranta, van ser programats a La Villarroel. I de nou, èxit absolut!
No cal dir que estic supercontenta que, vuit anys després, es torni a programar. En aquesta ocasió és a l'Espai Texas, un nou espai teatral, impulsor de l'autoria contemporània, en el qual encara tenia pendent d'anar. Així que per tercera vegada, vaig anar a veure, Fairfly. I patapam! Èxit absolut!
I és el tema laboral, és un tema que interessa i toca a tothom, ja siguis treballador o empresari.

Fairfly és una comèdia escrita per Joan Yago a partir d'una idea original de La Calòrica. Ha estat guanyadora del Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica 2018.

El text és Intel·ligent, divertit, ple de frases i gags divertidíssims.
La posada en escena és molt original, de fet, quan es va estrenar, va ser una de les coses que més em va frapar, el públic estàvem col·locats al voltant de l'acció i teníem als protagonistes a tocar!
La feina interpretativa és impressionant! Hi ha molta comicitat entre ells. Tot és molt natural i del tot creïble. Et creus les seves emocions, les seves pors i les seves il·lusions.

Els protagonistes són quatre amics, en Pere interpretat per l'actor Xavi Francès, la Irene, en aquesta ocasió interpretada per l'actriu Esther López, en Santi a qui dona vida l'actor Aitor Galisteo- Rocher i la Marta interpretada per l'actriu Vanessa Segura. Tots ells són treballadors de l'empresa Domènech- Garau Nutrición y Desarrollo, que ha emès un comunicat: l'obertura d'un expedient ordinari amb efecte total de la plantilla, o sigui, que hi haurà reducció de personal.
El lema "Canviar el món" és el motor inicial i transversal de tota l'obra.

Fairfly és una comèdia que parla sobre la bombolla de l'emprenedoria i sobre la distància entre allò que ens proposem i allò que acabem fent cada vegada que comencem un projecte col·lectiu. De fet és una crítica sobre la bombolla de l'emprenedoria que parla dels ERE, dels acomiadaments, indemnitzacions, dels emprenedors i d'alguns dels efectes secundaris que, moltes vegades, no havien previst quan es crea una empresa i un comença a exercir de treballador autònom. Principalment, s'adonen que, per treballar d'allò pel qual han muntat el negoci, l'han de gestionar, exercir altres funcions i fer feines molt diverses (llicències, permisos comercials, contractacions, pressupostos, permisos, subvencions, gestionar la web i les xarxes socials, expandir-se, vendre, parlar amb proveïdors...)

No us la podeu perdre!

Feu-me cas, estic del tot segura que la gaudireu moltíssim

Llibre disponible a taquilla

Ser emprendedor/a no es fácil, solo tenéis que preguntarles a los integrantes de la empresa Fairfly como les ha ido todo. Esta es la premisa de la obra de la compañía La Calòrica que dirige Israel Solà. Nos encontramos a cuatro trabajadores de una empresa de alimentación para bebés que están a punto de ser despedido a través de un ERE, y esta situación les presenta una oportunidad: crear su propia empresa. Con cierta peculiaridad en el producto, pero con muchas ganas, emprenden un camino que les será nada fácil.

El texto de Joan Yago es ameno y muy divertido, nos engancha y conecta con los personajes des del primer minuto y vivimos con intensidad todo aquello que nos explican. Los cuatro actores que dan vida a estos emprendedores, Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher y Vanessa Segura, son un gran acierto. Cada personaje, hecho a su manera, queda absorbido por su intérprete hasta la esencia, conectando con el espectador con cada palabra que articula. La conexión y la relación de los cuatro personajes traspasa el texto y llega al espectador de tal manear, que te hace ser un integrante más de esta nueva empresa.

El ritmo de la obra está cuidado al milímetro, aportando el tiempo necesario a cada escena. El interés y la tensión para saber cómo se resolverá todo aumenta a medida que el texto va avanzando. Los saltos en el tiempo, para ver la evolución de la historia, se desarrollan de una manera sutil pero eficaz. Al espectador le queda claro que ha pasado el tiempo, pero no lo recibe de una manera forzada si no que es una evolución natural de la historia a través de pequeños detalles. Y el final, sin hacer spoilers, no decepciona.

La puesta en escena, sencilla, abarca todo aquello que es necesario para la trama, sin poner ningún artificio a la historia.

Fairfly es una historia divertida, que consigue hacer reír al público, con ganas, más de una vez. Para el espectador es una oportunidad de ver buen teatro, orquestado con inteligencia y buen gusto.

No había yo acabado de conectar con La Calòrica. Me había perdido alguna de sus propuestas, “Bluf” me aburrió pese a uno de los mejores finales que he visto, una reacción poco afortunada de uno de los miembros no ha ayudado … pero es una compañía de la que me atrae mucho lo que he oído sobre su proceso creativo, tratan temas potentes y actuales con sátira y crítica Inteligente, Joan Yago hace tiempo que me ganó… así que era cuestión de tiempo que nos encontrásemos. Y de qué manera, con “Fairfly”!

Veo que no soy el único que está cansado y un poco ofendido de sentir que el emprendimiento es la solución a todos los problemas del mercado laboral, que si no tienes trabajo, toca capitalizar el paro, poner en marcha un proyecto empresarial y vaya, éxito asegurado. No haré ningún spoiler, sólo decir que la obra trata precisamente este aspecto: ante la posibilidad de ERE, 4 compañeros deciden sacar adelante su proyecto, tendrán la posibilidad de aplicar todas sus ideas sobre cómo se debe gestionar una empresa y cambiar el mundo.

El tratamiento es hilarante por momentos sin ocultar la cruda realidad. La dirección de Israel Solà consigue un ritmo frenético, ambiente absorbente y los diálogos no dan tregua. La disposición de los actores hace que a menudo tengas a quien habla de espaldas, y como en las mejores películas de Eric Rohmer, tu foco de atención debe ser quien escucha más que quien habla. Magnífico!. Las interpretaciones, también marca de la casa, absolutamente solventes, se nota su implicación en el proceso de creación de la obra. Eso sí, Vanessa Segura (una de mis debilidades), impecable, cómica hasta el extremo sin recurrir a histrionismos y con la rara capacidad de congelarte la sonrisa en un segundo cuando pasa sin pausa al drama de manera creíble.

En resumen: de aquellas propuestas (no deberían ser todas?) que cuando termina, tienes ganas de hablar de muchos de los temas que se han tocado. Y no todo ha sido risas sin más. Hay espacio para la realidad, también, a la que La Calòrica está tan pegada.

Un cop més la calòrica torna a posar el dit a la nafra. Pren un tema d’actualitat i te l’esclafa als nassos i te’n fa farinetes. Literalment . Fairfly és economia-ficció, o no tant, és sociologia-ficció, o no tant, és marketing-ficció, o no tant.

Genials els 4 actors, genials les seves interpretacions en una obra de petit format i proper, però de gran abast social.

Genial girar la truita i riure dels nostres “marrons”, de les nostres anades d’olla, que es confonen amb utopies boges que són tant difícils d’aconseguir.

L’amistat i la feina són dos grans temes a Fairfly de Joan Yago, que un cop més toca allà on fa més mal mentre se n’en fot.

La ressenya ampliada a Companyia de teatre i altres cultures

 

 

Volem canviar el món. Aquesta és la frase que fa que la discussió entre dues parelles de companys de feina i amics es plantegin alternatives molt originals per respondre a l’ERO de l’empresa on encara treballen. Aquest el plantejament inicial d’aquesta magnífica obra que La Calòrica està representant al Tantarantana.

El text, que signa Joan Yago, no té pèrdua. És enginyós i divertit, però també amb amb frases plenes de reflexions interessants sobre l’actualitat social i personal del nostre entorn. La direcció d’Israel Solà fa que tota la història d’aquests personatges es visualitzi en la mateixa habitació i al voltant de la mateixa taula. El pacte que sempre i ha d’haver en el teatre entre actors i espectadors aquí funciona a la perfecció, de manera que un simple canvi de to o la referència a algun objecte diferent fa que l’espectador entengui perfectament que han passat anys des de la frase anterior. El ritme és altíssim i els espectadors, que estan situats a quatre bandes, viuen les situacions de tant aprop que sembla que en qualsevol moment algú intervindrà per donar la raó a un o altre. L’actuació és magistral. Tots quatre estan a un gran nivell i formen un gran equip on ningú està per sobre dels altres i de manera que les rèpliques i contrarèpliques se succeeixin sense dubtes ni pauses innecessàries però també, quan arriben els moments més dramàtics i tensos, aquestes pauses apareixen i complementen l’atmosfera requerida.

I quan acaba l’actuació, te’n vas a casa reflexionant el que has vist i sentit. Volem canviar el món? Com? Quins camins ens deixa la societat actual? Les regles de joc ens deixen marges?

Per mi és, sens dubte, la sorpresa i una de les millors obres de la temporada. No pot ser que una obra amb aquesta frescor i qualitat només es pugui veure unes poques setmanes, per tant poca gent. Ha de tenir més recorregut. Espero que la temporada vinent es pugui representar en alguna sala més gran, durant més temps i amb més promoció. Val molt la pena!

http://www.lallibretadenpep.cat

 

FAIRFLY, i sempre segons el nostre punt de vista, es tracta d'una de les millors propostes que hem vist aquesta temporada, i en portem unes quantes; això encara té més valor, quan pensem que estem parlant d'un tipus de teatre de petit format i sense el pressupost amb què conten altres produccions de grans Teatres,

Joan Yago, autor habitual dels textos de la companyia, ha escrit un text que vol ser una denúncia contra un sistema que fomenta l'emprenedoria, com una forma de resoldre els problemes derivats de la gestió econòmica de les empreses i les enormes xifres d'atur.

Una comèdia que deriva irremeiablement al drama amb un ritme frenètic i una posada en escena molt propera. Un text que aconsegueix mantenir l'interès fins al final i amb una profunda càrrega de profunditat que ens ha d'ajudar a reflexionar sobre el món ideal de l'emprenedoria, els somnis i els ideals que rapidament queden sotmesos a una realitat competitiva. Uns diàlegs molt divertits amb unes genials interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura i la direcció valenta del Israel Solà.

Són quatre persones joves que a partir d'una idea innovadora i moltes ganes de lluitar posen en marxa el seu propi negoci, tímidament al començament, amb molt esforç i dedicació que els acabarà abocant a l'èxit i a l'ambició. Deixaran en el camí les seves finalitats socials i les seves ganes de canviar el món. També deixaran en el camí la seva amistat i les relacions personals es ressentiran.

El públic està distribuït a quatre bandes però la direcció és tan acurada que els personatges van rotant de posició al voltant de la taula i així podem contemplar les expressions de tots quatre, ja que en alguns moments ens donen l'esquena. Personalitats diferents, en les que ens podem veure reflectits, el que arrisca o el que té por d'arriscar, el que té dots de direcció i el que ha nascut per obeir, el que parla i el que no opina ...

Una proposta rodona en tots els aspectes, començant per un magnífic text, en el que ens mostra la cara amable en fer-nos riure, però que al mateix temps ens fa patir, en una mena de pujades i baixades, semblants a les d'una muntanya russa, que ens porta allà on vol, sense que ens adonem en el breu temps de 80 minuts. Una proposta rodona també per una acurada direcció i unes extraordinaries interpretacions, que els actors ens mostren de ben a prop i que passen per un munt de registres diferents.

Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

Después de siete años de existencia, La Calòrica continúa demostrando que es una de las compañías emergentes más originales, efectivas y con más personalidad del panorama independiente. La asociación creativa entre el dramaturgo Joan Yago y el director Israel Solà resulta una combinación de talento cada vez más memorable a la hora de abordar las propuestas que se deciden colectivamente entre todos los miembros del grupo. Esta forma de trabajar tan democrática para escoger los temas que les importan y quieren tratar es lo que, realmente, marca en todos sus espectáculos un fuerte carácter generacional, una mirada crítica y un compromiso inherente con su contenido. Fairfly mantiene esta misma línea decantándose, en este caso, por una sátira fresca y trepidante sobre el mundo de la emprendimiento, los sueños, los ideales y las aspiraciones personales y profesionales de la juventud actual. Con un ritmo frenético y una puesta en escena (con espacio reducido) muy cercana e inteligente, el montaje consigue mantener el interés hasta el final, divertir en todo momento y abrir puertas a diferentes reflexiones. Entre diálogos ingeniosos, situaciones divertidas y un buen montón de ocurrencias, encuentra también su espacio una cierta amargura muy sana y enriquecedora ya marca de la casa. Quizás, en algún momento, la velocidad que cogen los acontecimientos de la historia hace que su verosimilitud peligre, afectando también a la identificación que puede sentir el espectador con los personajes. Sin embargo, su final soluciona narrativamente estas consideraciones y, a pesar de usar un recurso un poco tópico, resulta de una eficacia asombrosa. Por último, destacar la incorporación de la actriz Vanessa Segura, cuya naturalidad y vis cómica encaja a la perfección con el espíritu de la compañía que le permite brillar como ya ha hecho otras veces.

La veritat és que, abans d'anar a veure aquesta obra, tenia les expectatives molt altes. Tot el que havia sentit era altament positiu i el fet de guanyar més tard dos premis Butaca va fer encara més llarga la espera fins a la seva reestrena. Afortunadament, això no va jugar en la seva contra i vaig poder gaudir moltíssim al veure-la per la seva alta qualitat tant a nivell dramatúrgic com a nivell actoral i de direcció.

Com dic, ens trobem davant d'un text totalment encertat, el qual conté una història suggerent ben desenvolupada i uns diàlegs tan propers com consistents. En aquest sentit, hi ha uns personatges ben perfilats que ajuden a deixar fluir la història, resultant aquesta molt distreta i alhora substancial. De fet, les reflexions que ens proposa l'obra giren al voltant de temes com la felicitat, l'emprenedoria i dels valors personals al llarg del pas del temps, per exemple, els quals ens porten hàbilment cap un terreny actual, tant en la vessant professional com personal. D'altra banda, la posada en escena resulta altament àgil, apostant per la naturalitat i deixant lluir als quatre actors i al propi text. Així doncs, es tracta d'una obra que permet gaudir a un tipus de públic molt ampli i en el que la qualitat es troba present en els diferents components de la mateixa.

Ja gairebé tothom ho ha dit gairebé tot de Fairfly, o tot potser, per tant, no puc fer més que repetri-me. En qualsevol cas, em ve de gust destacar l'aposta de Yago per la teatralitat del teatre, pel teatre que confia en sí mateix, en els seus actors i en el seu text. No hi ha canvis de vestuari, ni canvis de l'escenografia, ni en la caracterització dels personatges, només canvia l'actitud, i els diàlegs ens donen la informació que necessitem com a espectadors per a entendre on som en cada cas.

També em ve de gust felicitar La Calòrica per la crítica a la modernor de pa sucat amb oli, d'apriorismes i de models guais assumits perquè sí, perquè molen.

D'altra banda, conté tots els ingredients per a constituir l'èxit que està essent: tempo afinadíssim, diàlegs precisos, sentit de l'humor... i tot amb la intenció de fer avançar la història i en cap cas de cara a la galeria. No sé quantes calories hi ha a cada pot de fairfly, però La Calòrica s'està inflant!