Solitudes és el segon treball de la companyia Kulunka Teatro després de l’exitós André y Dorine. És, aparentment, una història senzilla. No obstant això, està plena de metàfores i reflexions sobre les relacions humanes, la necessitat d’afecte i la incomunicació. En quina mesura els nostres prejudicis són capaços d’impossibilitar la felicitat d’altres persones? I la nostra?

Sinopsi

Un home gran que té com a principal il·lusió jugar a les cartes amb la seva dona es queda vidu. El seu fill i la seva néta es fan càrrec d’ell. Ells s’esforcen a atendre-ho, però no l’acompanyen. I companyia és just el que necessita l’avi. Acaba sortint al carrer i trobant com a única companya de joc a una prostituta. Aquest descobriment per part del fill desencadenarà fets crucials.

Durada:
85 minuts

Idioma:
Sense paraules

Edat:
A partir de 14 anys

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 6

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Preciosa i delicada mirada a la soledat

Opinió verificada

Kulunka teatro té una capacitat innata d’aconseguir emocionar sense l’ús de paraules. Amb cada producció explora una situació humana que desperta en el seu públic una connexió especial que fa que s’entregui al seu relat sense reserves. Pot semblar senzill posar el focus en una emoció o sentiment, però la complexitat de l’ésser humà demostra que no ho és.

En aquesta ocasió, Garbiñe Insausti, José Dault, Iñaki Rikarte, Rolando San Martín i Edu Cárcamo -responsables de l’autoria i de la interpretació-, se centren en una història molt comuna, però que queda en l’ostracisme de la societat individualista en la que vivim: la soledat. Quan un home gran es queda vidu, a més de perdre la seva companya de vida també acaba perdent les rutines que el feien tirar endavant cada dia. El seu fill i la seva neta li fan companyia, però d’aquella que és més aviat una obligació i que consisteix en no escoltar i imposar la voluntat.

La soledat esfereïdora a la que queda relegat l’ancià quan el seu voltant desapareix es narra amb una sensibilitat immensa. Cada pas endavant en la història exposa un pas més cap a la pèrdua de la seva autonomia i, conseqüentment, de les seves ganes de viure. La delicadesa amb què es relata la davallada personal i del seu entorn emociona, en molts moments no es poden contenir les llàgrimes de tant com l’espectadora connecta amb la tristesa de la situació i la ràbia per com es van produint els fets. També és molt interessant que, tot i que la història principal és aquesta, hi ha altres solituds que es mostren a l’escenari. Aquestes són iguals de dramàtiques i se’ls hi dona l’esquena de la mateixa manera.

Els i les intèrprets son excepcionals. Tenen la capacitat d’utilitzar les mateixes màscares tota l’obra i que només amb el seu moviment corporal aquestes mostrin un rang d’emocions increïble. Ningú que estigui al públic pot quedar indiferent a les seves actuacions i a la història que estan explicant.

Una obra preciosa i necessària que és de parada obligatòria per a qualsevol persona, imprescindible sempre veure el treball de Kulunka teatro.

19/07/2026 - Teatre Condal
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No calen les paraules

Opinió verificada

Vaig descobrir la companyia Kulunka Teatro el 2015 amb André y Dorine, el seu primer muntatge com a companyia.
Aquesta obra va néixer el 2007, a partir d’una notícia que la companyia va llegir en un diari, sobre una parella de vuitanta-quatre anys (el filòsof francès André Gorz i la seva dona Dorine) que havien decidit posar fi a la seva vida i morir junts.

André y Dorine és una història que ens parla d’amor, de la lluita contra el pas del temps i sobre la fragilitat dels records. És la història d'una parella quan arriba a la vellesa i de la seva relació davant d’una malaltia.
Un viatge ple d'emocions.

El 2025 vaig veure Forever, un espectacle que parla de la vida i del pas del temps.
L'amor, la família, l'educació, la sexualitat, l'assetjament escolar, la violència, la sobreprotecció i la discapacitat són alguns temes que es tracten en aquest muntatge.
Forever és una història on trobem humor, ironia, tendresa i dolor.

Enguany dins el Festival Grec, he pogut veure Solitudes, el segon treball de la trilogia de la companyia Kulunka Teatro.
Solitudes parla de la solitud, de la incomunicació generacional, de la incomprensió, de la pèrdua, del valor de les petites coses, dels desitjos i de la dignitat.

Tres espectacles independents que compateixen una mateixa mirada artística. Teatre sense fronteres. Teatre de màscares, sense text. Poesia visual. Dramatúrgia coreogràfica.
Tres espectacles on cada peça ofereix una experiència plena d'emocions. Riure, tendresa, tristor.
No necessiten la paraula per entendre què ens volen explicar.
Els detalls i les situacions són molt importants.
La música és un altre element imprescindible per mostrar els sentiments.

Tres espectacles que podeu veure aquest Grec i que no us podeu perdre.

Si em pregunteu, quina de les tres obres és la més recomanable?, us diria que totes tres ho són, però si només podeu anar a una, jo us recomanaria André y Dorine.

19/07/2026 - Teatre Condal
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una feina realment gegantina

Opinió verificada

Kulunka Teatro és una companyia que amb els anys ha guanyat prestigi i respecte internacional. El seu teatre de màscares, sense paraules però amb uns guions molt ben filats i treballats, arriba a públics molt diversos d’arreu del món. La sofisticació dels seus espectacles, així com la depurada tècnica i un segell propi que commou sempre al públic fan que la jugada sigui realment rodona. Amb André & Dorine van donar-se a conèixer a Barcelona ja fa una colla d’anys, però just ara el Festival Grec ens ha permès recuperar la trilogia sencera. Tres obres que lliguen formalment i estèticament entre elles però que tenen les seves particularitats i el seu propi desenvolupament.

Solitudes és la segona peça de les tres i com el seu propi nom indica ens parla de la soledat no volguda, però també del dol i del difícil encaix intergeneracional entre pares, fills i nets. Al meu parer és potser la peça menys impactant de les tres, però això no vol dir que no sigui una obra emotiva, tècnicament perfecta i amb un gran pes actoral. És cert que potser la trama es bifurca amb personatges secundaris que no acaben aportant massa a la història general i a vegades poden despistar respecte a l’eix central, cosa que no passa ni a André & Dorine ni a Forever. El final potser també és un pèl precipitat, però d’una bellesa i una poètica que només Kulunka sap com dur a terme sense resultar sensiblera ni artificiosa.

Un altre aspecte a destacar és el treball dels tres intèrprets: Garbiñe Isausti, José Dault i Edu Cárcamo. Els tres intercanvien personatges, es desdoblen fins al paroxisme i aporten un exquisit treball intern que seria un goig poder veure per un forat. De fet, cada cop que assisteixo a una obra de Kulunka penso que el veritable espectacle està al darrera, que és on apreciaríem el risc, la precisió i els detalls d’una feina realment gegantina.

17/07/2026 - Teatre Condal
Immaculada Pastor

És increïble que es pugui transmitir tanta emoció només amb gestos, música, il.luminació i amb unes màscares. El primer espectacle que vaig veure de la mateixa companyia va ser Forever i me va impactar. Solitudes és el segon i m.ha agradat tant o més que l.anterior. Admirable i totalment aconsellable.

Opinió verificada
18/07/2026
ignasia farran petit

El treball d.aquest tres actors et deixa amb la boca oberta, remou i desperta sentiments.
Gràcies per seu treball, juntament amb tot el seu equip.
Endavant!!!

Opinió verificada
12/07/2026
Albert Martinez Sanchez

Simplemente genial, unos momentos tiernos, tristes, reales y que nos hacen reflexionar sobre el regalo de la vida, como empieza, cómo sigue y como nos gustaría recordarla. Vive antes de morir ☺️

Opinió verificada
11/07/2026

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Kulunka teatro: “Cal molta valentia per mostrar tendresa”

Kulunka Teatro ha convertit el teatre de màscares en un llenguatge propi, capaç d’explicar grans històries humanes des del silenci, el gest i una emoció directa. Aquest estiu, el Festival […]

26 juny 2026