Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

La Calòrica fa 10 anys. Per celebrar-ho, remunta el seu primer espectacle: Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Un èxit de llavors amb el saber escènic d’avui. Una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder i la ridícula brevetat de la vida centrada en la deformada figura d’Isabel la Catòlica.

Sinopsi

Després d’una vida de triomfs que l’han portat a convertir-se en la sobirana més temuda i poderosa de la cristiandat, la reina Isabel I viu els seus últims dies sense saber qui la succeirà al tron i donarà continuïtat al seu gran projecte. Molts dels seus fills han mort i altres pateixen el tracte injuriós dels seus esposos. Tan sols queda un cap a la terra on es pugui cenyir la corona de Castella: el cap pertorbat de la princesa Joana.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català
Castellà

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Roser Garcia Guasch
Teatre Barcelona

Les vergonyes del poder

Jo no havia vist aquesta obra que va ser el treball d’un grup d’estudiants al finalitzar la carrera a l’Institut del Teatre a l’any 2010. Amb “La feísima....” van fundar “La Calòrica” i des de llavors han creat i produït sis espectacles més: “L’Editto Bulgaro” (2012), “La Nau dels Bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “Fairfly” (2017) i “Els Ocells” (2018). Son els mateixos membres de la Companyia deu anys més tard representant la mateixa obra més treballada, més madura. Tots continuen formant part de La Calòrica excepte la Carla Rovira que els ha acompanyat en aquesta segona posada en escena.

No parlaré dels premis que han guanyat amb “La feísima..” ni els guardons que han rebut com a Companyia. Només puc parlar de l’impacte que em va causar la trama escènica i el tractament dels temes tractats a l’obra: la crítica a una institució en un moment de fa 4 segles i la semblança que se’n desprèn amb algun moment actual, l’afany de poder i les intrigues per aconseguir-lo o mantenir-lo més enllà de la mort, les lluites intra i interfamiliars per conservar la unió d’un suposat gran imperi, l’obsessió per preservar la unitat d’un territori i la conquesta dels més llunyans, els pactes interessats per a la corona. Tot això ho expressen aquests grans actors i actrius amb un humor intel·ligent i barroer a l’hora que manté l’atenció durant l’hora i escaig que dura la representació.

Però el més impactant, el que m’ha fascinat de veritat és l’escenografia d’Albert Pascual ajustada a criteris de l’època. Desconec si van utilitzar els mateixos recursos fa 10 anys però en aquesta ocasió és immillorable. Un gran llit on s’està morint la reina Isabel serveix per tot. És el llit on la reina està vivint les darreres hores de la seva vida; és el jaç on realitza actes sexuals amb el seu espòs, Fernando; és la Sala del Tron on rep els consells del Cardenal; és el menjador on convida a dinar a la seva filla Juana i al seu marit Felipe. Tot rodejat d’una estructura de fusta que subjecta uns densos cortinatges i que s’obra i es tanca al començament i final de l’obra.

La maduresa dels actors i actrius queda palesa en la seva seguretat en escena i el gran treball actoral: Xavi Francés (rei Fernando), Aitor Galisteo-Rocher (reina Isabel), Esther López (ajuda de càmera), Marc Rius (príncep Felip), Carla Rovira (cardenal), Júlia Truyol (princesa Juana).

Crec que és imprescindible veure-la, no només per la seva qualitat sinó perquè la Calòrica amb aquesta obra celebra els deus anys de vida i potser tanca tot un cicle d’èxits.

28/01/2020
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Una reina que val un imperi

La Calòrica és una companyia jove, tot i que en els temps que corren portar deu anys resistint i encadenant espectacles interessants (El profeta, Fairfly, Els ocells, etc.) té un mèrit que bé calia celebrar. I què millor que celebrar-ho fent una mirada enrere i tornant als orígens, a aquell primer espectacle que va servir de pont entre l'Institut del Teatre i el món professional. La transició no va ser senzilla i La Calòrica ha estat molts anys recorrent totes les sales petites de la ciutat... fins arribar ara a l'escenari del Lliure de Gràcia, un espai que sembla fet a mida per a aquest espectacle que connecta irremeiablement amb l'esperit de la casa. I és que estic segur que a Puigserver li hauria encantat.

Feísima enfermedad... vol ser un exercici d'estil al voltant dels drames monàrquics de Shakespeare, però acostant-se a la realitat de les monarquies espanyoles. Com no podia ser d'altra manera, el drama es converteix en una mena de farsa castissa que parlar de la mort, de les conxorxes del poder i dels estaments (i també dels valors) que han mogut Espanya durant segles, i fins i tot ara mateix. Una sàtira molt ben escrita, magníficament estructurada i amb un regust de teatre clàssic, d'aquell que dona gust de veure quan notes que està fet amb ganes, intel·ligència i una abundant motxilla de recursos teatrals.

La posada en escena d'aquesta obra -segurament polida i millorada respecte a l'original de fa deu anys- és un altre dels grans encerts del muntatge. La idea del retaule, del llit enorme on passa tot o de la palla que suporta aquesta cort de porcs són brillants i van molt ben acompanyades d'un vestuari i una banda sonora molt encertades. Però res tindria sentit sense el treball interpretatiu de tot l'equip, en el que sí es nota l'experiència guanyada en tot aquest temps. La veritat és que el repartiment és immillorable, sense una sola fissura, tot i que crida molt l'atenció la Reina Isabel d'Aitor Galisteo-Rocher, un dels millors actors de la seva generació... sense cap mena de dubte ni de titubeig.

26/01/2020
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Genio y figura hasta la sepultura

Va ser a l’Espai Scanner de l’Istitut del Teatre on es va presentar per primera vegada “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010). Es tractava del projecte d’un grup d’amics acabats de graduar a l’Institut del Teatre. D’aquest projecte va néixer la cia La Calòrica i el muntatge teatral “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” que es va estrenar al Versus Teatre l’any 2010.

Aquest muntatge ha estat guanyador del premi del públic en el Festival Escenia de Foios (València) 2010 i del premi del jurat en el Festival Escenia de Foios (València) 2011

Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, la Júlia Truyol, l’Israel Solà (direcció) i en Joan Yago (dramatúrgia).

Han passat deu anys del naixement de la companyia, i per celebrar-ho han decidit tornar a representar el seu primer espectacle.

Es tracta d’una revisió de l’obra, tot i que l’essència és la mateixa que l’original. Ho fan al Teatre Lliure de Gràcia, un espai que els ha afavorit moltíssim a nivell escènic. Les característiques de l’espai els dona molta més amplitud de moviment i molts més recursos escenogràfics. Els personatges són interpretats pels mateixos actors que aleshores: Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Júlia Truyol i Carla Rovira (tot i que actualment no forma part de la companyia).

Hi ha aspectes de l’obra que s’han renovat degut a la situació política actual. S’ha incorporat banda sonora, moviment automatitzat de l’escenografia i més amplitud del llit original.

“Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” és una tragicomèdia escrita en vers “lliure” que ens recorda per una banda a les grans tragèdies shakespearianes i per un altra l’humor idiosincràtic dels Monty Python.

Tot i que està situada en l’època d’Isabel la Catòlica i el naixement de l’Imperi espanyol, és una obra perfectament vàlida encara avui, dons, al menys per mi, hi ha molts moments que em recorden a situacions del tot actuals.

“Feísima enfermedad y ...” ens parla del poder, del desig d’aferrar-se a unes terres costi el que costi, de “la unidad del territorio”, d’ambició, de la monarquia, de la família, de l’herència, de la mort,...

En aquesta obra hi trobem representats tots els estaments socials, la monarquia, l’església i el poble.

Sensacional el text.

El més impressionant de tot, és que aquesta obra la va escriure en Joan Yago a l’edat de 23 anys, i que els actors i actrius que l’interpretaven rondaven els divuit.

Joan Yago és l'autor d’obres com “Fairfly”, “You say tomato”, “Bluf”, “Sobre el fenomen de les feines de merda”,... Totes boníssimes !!!

Sensacional l’escenografia d’Albert Pasqual, un gran llit on hi passa tota l’acció, i sensacional el treball d’il·luminació de Sam Lee.

Cal remarcar la sintonia entre el treball de direcció d’Israel Solà i la manera de treballar de La Calòrica.

Sensacional les interpretacions de tots els actors.

Es tracta d’un muntatge que es basa en el treball coral de tots els actors. Haig de reconèixer que m’ha agradat molt la idea que sigui un actor masculí, Aitor Galisteo-Rocher, qui interpreti el paper de la reina, que el paer de Fernando l’interpretés en Xavi Francés, i que en Marc Rius fos en Felipe l’Hermoso. Pel que fa a les actrius, i sense desmerèixer a l’Esther López i la Carla Rovira, que fan una feina excel·lent, m’ha encantat la Júlia Truyol interpretant el personatge de Juana la Loca.

En definitiva, no us podeu perdre aquest sorprenent muntatge, que va significar el naixement d’una de les companyies més estimades a casa nostra, punt de referencia de tota una generació.

Ah, per cert, com sempre us recomano la lectura del text.

13/01/2020
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Llarga vida a La Calòrica !!!

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d'aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música ... TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d'aplaudiments o cargols.

I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener.

La primera producció d'aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre. Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor en els seus espectacles.

I ara, per celebrar els seus 10 anys, ha decidit revisar i tornar a portar a escena aquell primer treball.

En aquests deu anys ens han ofert espectacles com “L’Editto Bulgaro” (2012), “La nau dels bojos” (2013), “Bluf” (2014), “Sobre el fenomen de les feines de merda” (2015), “El Profeta” (2016), “FairFly” (2017) i “Els ocells” (2018). Totes ells d’una gran comicitat i treballant diferents llenguatges teatrals.

Segons informen a la seva pàgina web, actualment la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en Marc Rius, l’Israel Solà, la Júlia Truyol i en Joan Yago. Per aquesta representació han comptat amb la Carla Rovira, que va formar part de la companyia en els seus inicis.

FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I, és una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder i la brevetat de la vida. Centrada en la figura d’Isabel la Catòlica, que afectada per un càncer d’úter, ultimava el seu testament a les portes de la mort.

Ara han revisat i redissenyat aquell primer espectacle, fet que segons diuen els ha obligat a un interessantíssim diàleg entre aquells que érem i aquells que som, entre la innocència eixelebrada i l’escarmentada experiència.

Amb dramatúrgia de Joan Yago i direcció d'Israel Solà, aquest episodi de la vida de la reina Isabel ens mostra descarnadament el patetisme de qui vol conservar el poder i segueix els consells “d'amics” amb qui comparteixen aquestes anheles de poder i dominació.

Aitor Galisteo-Rocher és la reina moribunda que no ha perdut ni un bri de la seva força i que vol deixar-ho tot ben lligat. Una interpretació magnífica, insuperable, en un paper que podria caure en l'histrionisme o l'exageració i que ell porta al límit en la seva justa mesura. Excel·lent. Al seu costat la seva serventa, paper que interpreta Esther López, amb una gestualitat sorprenent, brillant. Impagable quan neteja a la reina o quan serveix el sopar.

Xavi Francés, es Ferran, Fernando el Católico que interpreta el seu paper d'una manera absolutament convincent. Genial el moment de l'acte sexual després d'esbrinar si el seu matrimoni havia estat per amor ... sí, no?, i esplèndida també la interpretació de la seva desesperació en veure que ho perd tot amb la mort de la seva reina, la seva mestressa. Carla Rovira interpreta al capellà confessor i assessor de la reina que està derrera de totes les maquinacions, per no perdre la seva influencia i la seva posició privilegiada en una cort que s'esmicola. Intriga amb qui sigui per aconseguir-ho.

La nostra admirada Júlia Truyol, torna a brodar aquí el seu paper de Joana, la filla dels Reis Catòlics, que la història ha batejat com a Juana la Loca. La filla desesperadament enamorada del seu espòs i que no vol ser reina. Al seu costat, Marc Rius, Felipe el Hermoso, elegant, fred, segur de si mateix i que es permet menysprear-la davant de la que encara és la reina. Un paper molt més curt però d'una gran potencia.

Magnífiques totes les interpretacions i esplèndida la caracterització feta per Anna Rosillo i el vestuari d’Albert Pascual.

Molt encertada la música de Jan Fité, l'espai sonor de Guillem Rodríguez, la il·luminació de Sam Lee i menció especialíssima a l'escenografia d'Albert Pascual.

Repetim: una proposta IMPERDIBLE, tant pels que ja la van veure fa deus anys (no és el nostre cas) com pels que la descobrim ara.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

12/01/2020
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

El Shakespeare de La Calòrica

Resulta emocionant que, per celebrar els seus 10 anys de trajectòria, La Calòrica hagi volgut recuperar l’espectacle amb el qual va néixer. Emocionant per ells com a companyia però també pels espectadors, especialment, pels qui hagin seguit el seu recorregut i, molt més encara, si no van tenir l’oportunitat de veure aquest muntatge inicial en el seu moment. L’exercici teatral que proposa el grup, enfrontant-se als seus fantasmes, revisant, millorant i afinant la seva òpera prima sense trair el seu esperit demostra una gran valentia i generositat que no tots els equips artístics serien capaços d’assumir.

Així doncs, el que ofereix aquesta renovada Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I és una divertida sàtira sobre el poder i el patetisme de qui el vol mantenir, sense adonar-se’n que forma part d’un sistema en decadència que fa temps que ha deixat de tenir sentit. Aquest plantejament encaixa molt bé en el context original en el qual es va idear (els primers anys de la crisi, just abans del moviment 15-M); però és interessant també comprovar que, no només continua tenint vigència, sinó que ha sumat noves lectures i connotacions socials i polítiques. La idea d’Espanya, la religió, la família, l’amor romàntic o les classes socials són altres dels temes presents en aquest drama grotesc que sap trobar l’equilibri impossible entre un sentit de l’humor a vegades proper als Monty Python i la tragèdia isabelina (mai millor dit). Això sense caure en la paròdia total, desmerèixer el seu discurs intern, perdre profunditat o el rigor d’unes bones interpretacions. En aquest sentit, Aitor Galisteo, com a reina de la funció, s’emporta els millors moments, tot i que el repartiment en conjunt fa una feina esplèndida, des dels protagonistes fins a la serventa muda interpretada per una discretament brillant Esther López.

En el fons, l’obra encara transmet l’aroma d’uns joves artistes jugant a fer el seu propi Shakespeare, amb una sana espontaneïtat que, probablement, naixia de la inconsciència d’un projecte sense massa més pretensions que les de divertir-se i experimentar en llibertat. Sumada l’experiència actual, la peça és ara una joia desvergonyida on la direcció d’Israel Solà resulta precisa, encertada i, sobretot, troba el to exacte que la història necessita per funcionar. Per la seva banda, el text de Joan Yago transita amb certa comoditat el vers dins d’una estructura clàssica passada pel filtre d’un cinisme molt contemporani. Finalment, la magnífica música de Jan Fité i un audaç disseny d’escenografia i vestuari d’Albert Pasqual acaben de completar l’embolcall d’aquesta genial bogeria per ser rodona en forma i contingut.

El més bonic de tot això, però, és com, de manera indirecta, posa de manifest que totes les virtuts que hem anat descobrint de La Calòrica (enginy, originalitat, sentit de l’humor, compromís polític) havien estat allà des del principi. O, dit d’una altra manera: que el seu èxit, els premis, el reconeixement o arribar a estar programats al Teatre Lliure no ha estat una casualitat. Que l’esforç i el talent que estava present ja fa una dècada ha anat tenint, a poc a poc, la recompensa que es mereixia. I que avui queda més clar que mai que això és només el principi. Salut i llarga vida!

12/01/2020
Josep OS

Ahir a La Biblioteca vaig estar gaudint i no us podeu fer idea de quant, d’aquesta obra amb dramatúrgia de Joan Yago i dirigida per Israel Solà. Amb ella el 2010 va néixer La Calòrica, i per celebrar els deu anys de vida, l’any passat revisada i amb alguns retocs la van tornar a portar als escenaris. Per mi totes les seves obres entre altres coses en té dues en comú, uns textos molt intel·ligents i una càrrega d’enginy brutal que fa que vagis als seus espectacles amb il·lusió i mai no et defraudin, el que els converteix en la companyia capdavantera a casa nostra. En el cas d´aquesta obra, es tracta d´una tragicomèdia que a manera de sàtira i amb una gran dosi d´humor negre i que en moments et recorda Monty Python, tracta temes tan seriosos com pot ser la mort, les ànsies de poder, la doble moral, la família o la jerarquització política i encara que ens situa el 1504, la majoria segueixen vigents actualment. Una escenografia d’ Albert Pascual presidida per un llit XXXL on passa tota l’acció, sensacional. Una aconseguida i efectiva il·luminació de Sam Lee. Un adient vestuari i caracterització. I pel que fa a la interpretació extraordinaris els sis, Cristina Arenas, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius, Xavi Francés i Carla Rovira. No cal dir que és un imprescindible i només desitjo llarga vida a La Calòrica i que no deixeu de crear, us necessitem.

14/11/2021
David

Un Shakespeare a la manera castellana acalorada com La Calòrica, un teatre burlesque sense caure en la barroeria, una companyia sòlida que aboca tota la seva energia a l’escena i gairebé la pots tocar. Una obra primerenca, menys treballada textualment que les van venir després però d’una puresa dramàtica i honestedat interpretativa que commou.
No us agafeu els missatges al peu de la lletra, perquè concloureu que qui ostenta el poder té tan poques llums com el més tonto del poble…o fins i tot menys. O potser sí que cal agafar-s’ho al peu de la lletra?
Aneu-hi, el cos i el cap us ho agrairan.

13/11/2021
Victòria Oliveros Layola

Després de veure l’obra no tinc cap dubte per considerar a la C ia. la Calórica com la companyia de tgeatre més en forma que gtenim al país. Talent, divertimento, satírica i un muntatge BRUTAL! Tots magistrals, una lliçó de teatre en tots els sentits! No té desperdici. Llarga vida a La Calórica. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2020/01/25/feisima-enfermedad-y-muy-triste-muerte-de-la-reinba-isabel-i/

03/02/2020
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Me encanta cuando reinen obras de teatro que tuvieron éxito hace muchos años. Me encanta porque por ejemplo en este caso hace 10 años no era tan teatrero y si no hubieras repuesto esta genialidad de comedia me la hubiera perdido.
La Calòrica nos trae una versión muy especial de la muerte de Isabel I. Todo lo que pasó en sus aposentos y nos lo cuenta con mucho humor negro, interpretaciones magníficas y un público que no ha parado de reír.
Haceros un favor e id a verla. Os vais a pasar un rato estupendo!!

23/01/2020
Germinal

Una nova demostració del magnífic teatre d’aquesta gran companyia que és la Calòrica. Teatre engrescador, capaç d’abordar temes transcendents amb un enorme sentit de l’humor.
La megalomania, les intrigues pel poder, la hipocresia religiosa i moral, la jerarquització política i social… caricaturitzades amb una contundència extrapolable més enllà del context històric de la monarquia castellana.
Gran interpretació de tots els seus membres, però especialment d’Aitor Galisteo i Xavi Francès en el paper dels reis catòlics.
Una tragicomèdia divertida i profunda molt recomanable.

21/01/2020

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Israel Solà: calòric i multifacètic

Com una de les set sensibilitats que formen La Calòrica, el director Israel Solà imprimeix en les seves peces una barreja d’humor i política, entenent aquesta última des de la […]

2 desembre 2022

La Calòrica recupera al teatre de la Biblioteca l’èxit “Feísima enfermedad…”

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I torna a la cartellera barcelonina, després d’exhaurir entrades fa dues temporades Teatre Lliure. La companyia La Calòrica es reuneix de […]

11 octubre 2021

La Calorica, La Ruta 40, Lluís Soler i Ferran Utzet fan temporada a La Biblioteca

La Perla 29, la companyia liderada per Oriol Broggi que gestiona el teatre de la Biblioteca de Catalunya, ha presentat les seves apostes de la temporada amb noms com Lluís […]

21 setembre 2021

‘La Rambla de les Floristes’ triomfa als Premis TeatreBarcelona 2020

‘La Rambla de les floristes’ – Teatre Nacional de Catalunya – (c) May Circus La Rambla de les Floristes és la gran guanyadora de la tercera edició dels Premis Teatre Barcelona, els guardons […]

16 setembre 2020

La Calòrica celebra el seu 10è aniversari estrenant al Teatre Lliure una nova versió del seu primer muntatge

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I arriba al Teatre Lliure del 10 al 31 de gener, deu anys després de la seva estrena. La companyia La […]

8 gener 2020