Comprar entrades per a El preu

De nou un text de Athur Miller, i de nou una disecció en profunditat del ser huma. Aquesta vegada es Sivia Munt, per mi una de les directores mes valides i poc valorades ja sigui al teatre o cinema apart la seva reconeguda valua com actriu. Una obra tan actual com universal ambientada al crack del 29 aon les relacions personals suposan una radiografia de la complexitat de les maneras de ser i de actuar i sobretot la dificultat de jutjar alló que esta millor o pitjor.La presa de decisions i les seves consequencies, la forma de afrontar situacions precaries dintre de una familia i la repercusió del pas del temps en les nostres relacions i en nosaltres mateixos. Si afegim que es una representaçio teatral aon es dona unitat de accio, el mateix espai i tambe de temps real, els 105m de la obra ho son també del trancurs de la acció, amb un treball magnific dels interprets pro destacaria el treball de Lluis Marco per la dificultat afegida de interpreta un personatge de molta edat i li dona una credibilitat plena de matiços i naturalitat, gens facil de fer-ho. Per lo demes tots encaixan amb els respectius papers, Arquillué, el policia donant la imatge adequada en tot moment, Rosa Renom la seva muller amb un paper no facil i potser encara poc rodat,vaig asistir crec al primer dia i Ramon Madaula, el germá triunfador, un paper a mida i ben resolt. La direççio Silvia Munt perfecta capaç de transmetre la complexitat del text de la mes propera al espectador, que surts del espectacle en preguntes obertes i no facils de respondre. L´espai escenic d acord en la idea del text, com el video un complement sencill i adequat a situarte amb el moment historic de la representaçio, una trobada familiar amb un conflicte que es pot donar en qualsevol moment i qualsevol lloc, sobretot en moments de crisis economiques aon sels esquemes de pretesa normalitat es poden desfer.

Ahir vaig fer l’estrena del Grec d’aquest any amb aquesta obra d’Arthur Miller i magníficament dirigida per Sílvia Munt. Ens parla de dos germans que porten molts anys sense veure ni parlar-se i es troben a la casa on van viure de nens esperant a un taxador per valorar els mobles que pertanyen a la família. En aquest retrobament afloren tota mena de sentiments, records, enveges, recels però bàsicament et deixa una reflexió, com ni un és el bo ni l’altre el dolent, que hauria passat i com estarien ara les seves relacions si en el seu moment haguessin dialogat i pres altres decisions. Una escenografia austera molt d’acord amb l’obra. Pel que fa a la interpretació, m’ha agradat molt Lluís Marco en el personatge de taxador amb uns tocs còmics molt encertats així com R. Madaula que un cop més està magnífic. I P. Arquillué i R. Renom tot i que m’han agradat, en algunes escenes els he trobat sobreactuats, encara que era la primera funció i tinc per segur que ho milloraran. Crec que és una de les propostes del Grec que cal veure.