El Mestre i Margarita

El Teatre Lliure obre temporada amb una novel·la de culte de Mikhaïl Bulgàkov adaptada per Àlex Rigola amb un repartiment espectacular. No hi falten alguns trets habituals del dramaturg català, música techno i moments transgressors.

La història es desenvolupa en paral·lel entre la URSS dels anys 30 del segle XX i els inicis de l’era comuna en què Ponç Pilat facilita la crucifixió de Jesucrist.

Molt interessants les reflexions sobre l’existència de Déu i del diable, tot i que en alguns moments l’obra és massa dispersa. Tanmateix, tot queda reconduït a partir de l’aparició del mestre i la Margarita del títol. Cal destacar també l’efectivitat dels recursos escènics.

Ahir vaig estar al Lliure veient aquesta obra de l’escriptor i dramaturg soviètic Mikhaïl Bulgàkov, versionada i dirigida per Alex Rigola. Un text complicat de portar a escena i difícil de seguir perquè comprimint-lo, són tres històries que es van entrellaçant i que entre elles hi ha 19 segles pel mig. Una és la sinuosa història d’amor entre el mestre i Margarita, l’altra la visita del dimoni als mandataris del Gran Teatre de Moscou i l’Ateneu i la tercera les discussions dels Apòstols sobre l’existència de Jesucrist i la seva mort a la creu. Drama, comèdia, tragèdia, sàtira, misticisme, crítica social, poesia i filosofia van de la mà i que Rigola ens presenta en dues parts molt diferenciades la primera agosarada, en moments passada de voltes, irreverent, amb balls desenfrenats, efectes lluminosos i sonors passats de decibels i una segona part molt més pausada i amb un llenguatge poètic que la fa més accessible i entenedora. De tota manera, aquesta diferència entre la primera i la segona part crec que és un encert de Rigola i que l’enriqueix. L’escenografia és pràcticament inexistent i tot recau sobre una perfecta i encertada il·luminació. I quant a la interpretació els 14 actors i actrius i sense distinció, amb els canvis de registre i de personatge alguns d´ells i la seva peculiariatat estan tots de 10, Nao Albet, Frank Capdet, Nil Cardoner, Biel Duran, Jordi Figueras, Francesc Garrido, Miranda Gas, Roger Juliá, Laia Manzanares, Sandra Monclús, Carlota Oncina, Jordi Rico, Carles Roig i Xavi Sáez. Una obra difícil de recomanar però que a mi m’ha agradat.

Alex Rigola vuelve al gran formato por la puerta grande. Con su espectacular estilo visual personal e inconfundible. esta vez adaptando una novela del escritor ruso Wikhail Bulgàlov, un escritor que estuvo silenciado por Stalin y cuya obra y experiencia personal está en plena vigencia en estos tiempos que corren de censura y represión.
Una novela que nos cuenta 3 historias que se entrelazan: la del maestro i Margarita enamorados y cuya historia de amor sufrirá varios altibajos, la visita del propio demonio a los responsables del Ateneo y del Gran teatro de Moscú y a propia historia de Jesucristo y su destino fatal en la cruz.
De la mano del demonio repasaremos estos acontecimientos con un espectáculo teatral impresionante y lleno de sorpresas para el espectador.
Comedia, drama, tragedia, poesía, historia y filosofía se entremezclan en una obra maravillosamente compleja y diferente.
Un montaje con tantos registros solo puede ser representado por un gran elenco de primera clase, muy coral que desempeñan a a perfección sus papeles.
Transgresora y seguramente no apto para todos los gustos personalmente me ha impactado y me ha dejado un buen sabor de boca. Una puesta en escena espectacular, con una iluminación y unos trucos escénicos que han convertido la obra en una experiencia escénica difícil de olvidar.
La temporada del Lliure empieza por todo lo alto!