Clara Segura i Bruno Oro: Cobertura

El muntatge de Cobertura proposa un viatge a la nostàlgia de tots aquells fans de la coneguda Vinagre, sèrie de comèdia molt exitosa a TV3 fa uns anys, protagonitzada també per aquest talentós y entremaliat duo. Clara Segura i Bruno Oro pugen junts a l’escenari per, novament, presentar un espectacle multiforme on hi ha multitud de personatges i gags còmics al més pur estil Vinagre.

Amb una idea original de Bruno Oro i una direcció de la pròpia Clara Segura, es tracta d’un muntatge basat en un text fet a la mida d’ambdós actors. Fet per i per a ells, amb l’ajuda d’Alejo Levis a la dramatúrgia i l’escenografia, l’espectacle ficcionalitza una distòpica gala dels Oscar’s on es premia a un director de cinema: pretext per recordar tota una vida i proposar una successió d’escenes on apareix multitud de personatges diferents (presentadors, tècnics de so, actors, amics...). Un context ideal per ambdós actors i el seu gran talent per canviar de personatge, gestualitat i psicologia: una vertadera mostra de talent, ofici i complicitat.

Tot i així, aquest format fraccionari provoca un creixement exponencial de personatges, escenes i temps. Tot i tractar-se de gags molt divertits i de molt ingeni, al haver-hi una quantitat tan notòria d’escenes diverses, totes representades per aquest duo, l’espectador acaba una mica marejat entre tant moviment.

Cobertura és una peça teatral divertida, ingeniosa i molt graciosa. Bruno Oro i Clara Segura demostren la perfecta sinèrgia que tenen a l’escenari, la seva complicitat i el seu gran talent per aconseguir que el públic rigui sense parar. Es tracta d’una comèdia resolutiva i ben plantejada, tot i que amb un tipus de gags i humor que recorden molt —fins i tot fan homenatge— a allò que for Vinagre. L’espectador ha de tenir en compte l’humor al que s’enfronta, doncs ja es tracta fins i tot d’una marca registrada d’ambdós actors. Més enllà d’això, i tot i que es podria retallar algun gag, es tracta d’una comèdia molt valuosa i ben executada. Pels amants de Vinagre serà una delícia: pels que no gaudeixen amb aquest tipus d’humor, una comèdia avinagrada.

Si éreu fans de “Vinagre”, la sèrie d’esquetxos que va produir fa uns quants anys TV3 i que protagonitzaven Clara Segura i Bruno Oro, no cal que busqueu més, perquè aquesta obra ens retorna a aquella època daurada d’humor avinagrat.

Divertida i enginyosa, aquests serien els principals objectius d’aquesta producció. A través del fil conductor d’una història d’amor peculiar i una distopia tecnològica, com és la desaparició de la cobertura a nivell mundial, aquesta obra ens marca un camí farcit d’entrebancs i sorpreses protagonitzades per alguns dels personatges habituals de la comèdia -que no desvetllaré-. Personatges que només veure’ls provoquen un somriure basat en el record, que augmenta amb la posada en escena en aquesta realitat distòpica que ens proposen.

La trama és una bogeria i aquest és l’escenari ideal per als personatges creats per Bruno Oro i Alejo Levis. És l’hàbitat natural de cada paraula extravagant posada en boca d’Oro i Segura. L’únic error que se li pot atribuir és que arriba un punt del text en què la història que fa de fil conductor i, per tant, l’obra, s’allarga massa per culpa de la quantitat de gags i esquetxos que s’acumulen per minut. Alguns d’aquests moments – per exemple, el segon del taxista- són suprimibles i d’altres es fan llargs en sí mateixos. Modificant aquests dos aspectes, la història s’adequaria més a allò que s’espera: una narració ràpida, amb ritme, alegre i sense caure en l’autocomplaença. I queda coixa en aquest sentit.

Tot i això, Clara Segura i Bruno Oro estan superbs en tot moment, amb una especial atenció a la transformació total de Segura en cadascun dels personatges que desenvolupa, un talent que hem gaudit molt en drames, però poques vegades en la seva vessant còmica.

Val a dir que si una cosa té potent aquesta obra és la seva posada en escena i la seva potència visual, digne d’una catifa vermella dels Oscars.

Una estona divertida i capacitat d’obviar el ridícul, això ens proposen i jo no he dubtat en submergir-me.

Una proposta  que torna a reunir a la Clara Segura i el Bruno Oro en el mateix espectacle, amb l’al·licient afegit del debut de la Clara Segura en la direcció escènica, i que ha comptat amb la mirada externa de l’Alejo Levis.

Per tirar endavant el projecte, la Clara i en Bruno amb la seva companyia “Total Memos” han comptat amb la col·laboració de l’equip de la Perla 29.

Per fer honor a la veritat anàvem amb les expectatives molt baixes, després de llegir diferents crítiques, (la majoria negatives), que ens havien preparat per al pitjor. Per sort vàrem poder copsar l'entusiasme dels protagonistes en el seu projecte a la roda de premsa del passat 27 de gener i per això vam voler valorar per nosaltres mateixos l'espectacle. Ja avanço que ens va agradar força i que sobretot ens ho hem passat molt bé.

COBERTURA segueix un fil argumental basat en la carrera ascendent d'una actriu de cinema al mateix temps que la carrera del director de la seva primera pel·lícula, i company sentimental, guanyador d’un Oscar, ha caigut en declivi.

La productora Nexflin li ret aquest homenatge, amb motiu de la inauguració del restaurat cinema Arcadia-Nexflix, en una gala que presenta Cayetana assistida per un becari, en Marçal. Els problemes tècnics de la sala impedeixen aquesta projecció i això dóna peu a un seguit de gags i una sèrie de flashbacks que ens porten a deu anys enrera, quan el director i l'actriu es van conèixer.

Clara Segura i Bruno Oro interpreten una trentena de personatges, alguns d'ells rescatats de la sèrie de TV3, "Vinagre", una de les més vistes a les xarxes. Els gags es van succeint sense interrupcions, amb la col·laboració de Marc Serra que interpreta també diversos personatges. Moments hilarants on la riallada esclata a tota la platea, com la sessió de gimnàs o en la venda de xuxes.

L'espectacle vol retre un homenatge al món del cinema, escorcolla el món íntim d'una parella amb sorts divergents i vol incidir en la marcada influencia en la nostra societat dels mòbils, les xarxes socials i la necessitat d'agradar.

Aquesta és la primera experiència de Clara Segura en la direcció i ha comptat amb la mirada externa de l'Alejo Levis responsable també de l'escenografia i dels audiovisuals, que si bé no han estat concebuts per prendre protagonisme en l'espectacle, actuen de conductors dels canvis i ajuden a entendre els personatges.

El text ha estat escrit a quatre mans per Bruno Oro i Alejo Levis. La música original de l’espectacle és també de Bruno Oro.

COBERTURA és una comèdia esbojarrada on no tots els gags tenen la mateixa capacitat comunicativa i on el fil dramàtic conductor també presenta algunes mancances, però hem de reconèixer i aplaudir l'entusiasme dels dos protagonistes, i l'enorme vis còmica que tenen per separat i que junts converteixen en un còctel explosiu que ens ha arrossegat.

Un espectacle d'humor que no vol enganyar a ningú, perquè es tracta d'una enorme pallassada, que pot agradar o no, depenent de les ganes que tingui l'espectador de jugar al joc que els dos intèrprets els proposa.

Nosaltres no som massa d'espectacles humorístics, però per sort ahir vàrem voler jugar amb ells i ens ho vàrem passar de conya. Potser també va influir que vam veure l'espectacle gairebé asseguts dins de l'escenari, i que teníem a tocar als actors per gaudir al màxim la seva gestualitat.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Hi ha dies que surts encantat del teatre, d'altres no tant. I aquest cop ha estat d'un d'aquests. Estava preparat per somriure, per riure i deixar-me endur per aquest humor, però al final no he entrat en l'obra ni en els gags proposats.

A vegades el teatre és com el vi. Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més.

Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno Oro i Clara Segura, per aquí van els dards. Vinagre consisteix en una sèrie de personatges més o menys fixos que protagonitzaven Bruno Oro i la Clara Segura. He vist alguns d’aquests episodis alguna vegada i possiblement si ets un bon seguidor d'aquesta comèdia televisiva pots trobar una mica més de sentit l’obra que he vist.

Van rebre un fort aplaudiment per part del públic que tenia al costat, a més un públic jove que van estar rient amb molts dels personatges. Crec que si vau gaudir de la sèrie Vinagre, possiblement entrareu en aquest humor. Amb tot, s'ha de dir que uns gags van ser divertits, que em vaig riure dels personatges que el realitzaven.

En aquest cas si que teniu la meva opinió sencera al següent enllaç

Si una cosa podem dir d’un espectacle com Cobertura, és que no enganya a ningú. El duet còmic format per Clara Segura i Bruno Oro, amb una complicitat escènica que es remunta als inicis de la seva trajectòria, ofereix un humor absurd marca de la casa que ja ens havien mostrat als seus primers espectacles i a la sèrie de televisió Vinagre. Hi haurà un públic que connectarà immediatament amb aquest univers esbojarrat de personatges i gaudirà d’allò més... i un altre que no. Però això, en realitat, no és culpa de la qualitat del xou. L’humor és una cosa molt personal. Els gags, en aquest cas, estan embastats amb la història d’una parella (un director de cinema i una actriu) i un context distòpic molt de l’estil del coautor del text: Alejo Levis. Potser aquesta combinació d’elements és el més problemàtic, ja que, en lloc de sumar-se, deixen poc espai als altres per desenvolupar-se segons el potencial que tenien i allarguen una mica massa la durada total. Potser una estructura narrativa més senzilla hauria beneficiat a un espectacle on el gran protagonisme el tenen els seus dos intèrprets, el seu carisma i les seves meravelloses bogeries. Per cert, la Clara Segura humorista és un tresor nacional del qual no ens podem permetre el luxe de prescindir.