Billy Elliot. El musical

Doncs comencem fortes la temporada de teatre! Billy Elliot porta anys demostrant per què és un dels grans espectacles a la cartellera madrilenya. Bona música, bons actors, grans cantants i enormes ballarins. En definitiva, excel·lents professionals sobre l'escenari i darrere d'ell. So i llums impecables. Un treball conjunt a què no se li pot posar una sola pega.

I els nens. Aquests es mereixen un esment a part. No només els protagonistes, sinó tots i cada un d'ells. Pura energia, treball ben fet i felicitat.

I tot aquest treball i bona energia es nota.

I no tinc res més a dir. És un espectacle rodó de què surts amb una gran satisfacció i una sensació de gran orgull per la qualitat dels musicals que s'estan fent a Espanya. Res a envejar a Londres o Broadway.

Felicitats a tots!

Després de la seva estrena a Londres el 2005; on va representar-se durant gairebé 11 anys seguits; passar per Broadway, Sydney, Toronto, Sao Paulo, Seül, Oslo i Roma, entre d'altres, i recollir desenes de premis arreu del món, per fi podem gaudir de BILLY ELLIOT.
El musical és un imprescindible de qualsevol fan de musicals o de la pel·lícula en la qual està basat. La pel·lícula, estrenada l'any 2000 i que va llançar a la fama a Jamie Bell, explica la història de Billy, un nen preadolescent d'una localitat a nord d'Anglaterra durant els anys 80 que pateix la vaga de el sector miner, pilar de l'economia de la localitat. Com a contrapunt als piquets i les càrregues policials, Billy ha de decidir si fer cas al seu pare i aprendre boxa, o al seu cor i continuar amb les classes de ballet a què arriba per casualitat. L'eterna disjuntiva de si seguim els nostres somnis o ens deixem portar per la majoria i les convencions socials.

La música està composta per l'oscaritzat Elton John i l'adaptació és de el director David Serrano, que va ser responsable d'un altre dels últims èxits, Priscilla, Reina del Desert. El Musical.

L'elenc infantil varia cada dia amb el que no m'és possible fer una valoració de tots. Sí diré que el nivell professional i de preparació que s'exigeix ​​als seus papers (naturalment, molt més a l'actor que fa de Billy) és de gran magnitud. És sorprenent veure com personetes que encara s'estan formant per a la vida són capaços d'arribar a tal nivell de treball i compromís. Són, òbviament, el futur dels musicals a Espanya. Em trec un barret virtual abans ells.
De la resta de l'elenc podem destacar als televisius Carlos Hipólito com el pare de Billy i Natalia Millán com la professora de dansa. Quina sort poder gaudir-ne sobre de l'escenari, un mitjà molt més proper que la televisió. No puc acabar aquesta crítica sense esmentar al meravellós Juan Carlos Martín com a professor de boxa que segueix arrencant aplaudiments amb tot el que fa.

Anem a començar pel més assenyat: NO ET PERDIS PER RES DEL MÓN EL MUSICAL DE BILLY ELLIOT. Em declarava fan absolut de la pel·lícula del nen ballarí, però ara em faig devot de la seva versió musical. Intento explicar perquèen cinc punts:

1. La increïble partitura d'Elton John et farà vibrar d'emoció. La composició beu de la tradició de el musical però la impregna de pop-rock i del seu incommensurable talent per crear melodies, sempre genials en les balades. Les cançons flueixen per un excel·lent llibret i et mantindran amb l'emoció a flor de pell i el lacrimal hiperactiu.

2. fliparàs amb l'enorme talent dels nens de l'elenc. Es em va desencaixar la mandíbula amb el primer número de Billy i ja no vaig aconseguir posar-la en el seu lloc després de la coreografia amb claqué. Mare de Déu! Ballen de meravella, canten de meravella i tenen un sentit de l'humor que aixeca ovacions entre la platea.

3. El rerefons social i polític de l'obra. El drama que es va viure a Gran Bretanya i en el quin s'emmarca la història de Billy et connecta amb una realitat que no està tan llunyana al que vivim a Espanya durant la recent crisi econòmica. La tragèdia dels obrers és pura veritat, i la veritat, al teatre ia la vida, va directa a el cor.

4. Una escenografia espectacular. L'escenari de el Nou Alcalá pot convertir-se en pràcticament qualsevol cosa. Benvingut a la màgia de el musical! En un tres i no res-després apareixerà davant els teus ulls una casa, una mina, un centre social ... o la mateixa Reina d'Anglaterra ballant amb Freddie Mercury. ¡Factura de 10!

5. Números que ja són un clàssic de el musical. No vull desvetllar res, seria molt cruel. Només diré que l'espectacle té números corals èpics, altres per riure sense parar (Expressing Yourself!) I uns quants per pegar-te un fart de plorar. I EL GRAN NOMBRE, el que per la seva potència estètica ja és un clàssic de teatre musical.

Ves a comprovar-ho per tu mateix. Aquest musical et farà volar.

Quines ganes tenia de poder veure Billy Elliot i quina por alhora. Conec el musical des de fa temps i em sembla una delícia, però a l'anunciar-se l'estrena a Espanya em van entrar suors fredes «Hi ha nens amb aquesta qualitat actoral a casa nostra? ¿La productora apostarà realment per l'excel·lència de l'espectacle o per fer caixa amb el marxandatge?». En fi, que com amant dels musicals, sóc exigent i qualsevol cosa no em val... però sí, veient Billy Elliot m'he sentit feliç, per com sona, per com està interpretat, per la factura de l'espectacle i per l'enorme treball d'aconseguir un elenc de nens que donin la qualitat que se li demana a aquesta producció. Alerta, perquè si el paper de Biilly Elliot és digne d'aplaudiment en peu, el del seu amic Michael és d'aquells que no s'obliden i de què voldries tenir més. Quina cantera s'està generant aquí!

La posada en escena és fabulosa, sense ser una franquícia de l'original i l'orquestra posa els pèls de punta. Però sobretot m'emociona veure que David Serrano ha tingut l'encert de triar actors perquè donin vida a aquesta història que va més enllà de l'enlluernament a què ens tenen acostumats els musicals de gran format. Sí, sí, dic actors perquè interpreten parlant, cantant i ballant, com s'ha de treballar un musical; no són cantants intentant resoldre la part parlada com a mer pont entre cançó i cançó, una cosa cada vegada menys freqüent, però que encara succeeix.

El repartiment emociona, brilla i aporta una solidesa dramàtica que no sempre es dóna en el gènere musical. Miris on miris i en el moment que miris, trobes una història que està sent explicada, tot i estar fora de focus, i això és un plaer!

Més musicals així, si us plau!