Sílvia Moreno Palomar

Tothom té un amic a qui li voldria ensenyar el camí per canviar la seva vida i convertir-la en allò que creiem que pot ser. També tots tenim aquella parella d’amics a qui sembla que la vida els hi somriu a cada minut i que volen que tothom segueixi els seus passos. Doncs d’això va exactament Vernissatge, una història molt ben interpretada per Xavier Pàmies i Carla Ricart (la parella) i sobretot per Alberto Díaz (l’amic – santa paciència!-). El punt de bogeria que mostra la parella, dos amants de l’art conceptual (o això volen creure), es contraposa a la sensatesa de l’amic que l’únic que espera de la vida és estar bé i tranquil. El què en principi és […]

“Estimada, ningú és perfecte”. Això diu el personatge d’Osgood Fielding III al final de la pel·lícula Con faldas y a lo loco (1959) en la versió espanyola d’aquest clàssic de Billy Wilder. I sí, ningú és perfecte, però la versió teatral i musical d’aquest film que porta Som-hi films a l’Eixample Teatre de Barcelona s’hi acosta. Sugar, ningú és perfecte, aglutina tot allò que pot enamorar als amants dels musicals i a aquells que volen quedar captivats pel teatre. Música en directe (quina banda de jazz a dalt de l’escenari!), actors que es deixen la pell (i la veu) per interpretar els seus personatges i diversió des del primer minut. Més detalls a fentcaptures.wordpress.com.

Advertència: els espectadors no poden cantar al teatre. Ni ballar. Si més no, teòricament. Us aviso perquè si aneu a veure Priscilla “Reina del desierto”, el musical no podreu evitar primer moure els peus al ritme de la música disco i després, sense poder-ho remeiar, començareu a taral·lejar les lletres de I will survive, Hot stuff, It’s raining men o I say a little prayer. Les plataformes, els vestits impossibles i el bon humor que irradien tots els personatges fan d’aquest musical una experiència molt divertida que necessita ser compartida amb amics i familiars. Com a la pel·lícula, hi ha moments de tristor, però es compensen de sobres amb la festa que se celebra cada dos per tres dalt de l’escenari. […]

90 minuts de riures i nostàlgia amanits amb música en directe. Això ens proposta en Marc Martínez amb el seu nou espectacle Mal Martínez- humor i hòsties al Teatre del Raval. Dirigit especialment a aquells que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80, però extrapolable a tothom, ens explica com a base “d’hòsties” –literals o metafòriques- ha sobreviscut per arribar al dia d’avui. Amb un muntatge molt acurat i molt ben travat, Martínez fa còmplice i partícip al públic de les seves vivències. Us descobrireu connectant directament amb alguns dels fragments del seu monòleg i cantant més d’una cançó. I es que, al final, a Barcelona o a un poble perdut a les […]