Sílvia Moreno Palomar

Ens situem als anys 30, en un país d’Europa amb un règim feixista. El context no és gaire agradable. A més, li hem de sumar una parella formada per una dona que fa penitència per un error del passat i un noi amb una malaltia mental que el fa totalment dependent d’ella. Partim d’una història dramàtica de base. Aquest és l’argument de “La nit de Helver”. De fet, aquesta nit del títol és el punt d’inflexió de les vides d’aquestes dues persones, la Karla i en Helver. El guió són punyals que a poc a poc van penetrant en la teva ànima, paraules que no tindrien ni la meitat de sentit si no fos per les interpretacions d’Alba Florejachs i […]

Tothom té un amic a qui li voldria ensenyar el camí per canviar la seva vida i convertir-la en allò que creiem que pot ser. També tots tenim aquella parella d’amics a qui sembla que la vida els hi somriu a cada minut i que volen que tothom segueixi els seus passos. Doncs d’això va exactament Vernissatge, una història molt ben interpretada per Xavier Pàmies i Carla Ricart (la parella) i sobretot per Alberto Díaz (l’amic – santa paciència!-). El punt de bogeria que mostra la parella, dos amants de l’art conceptual (o això volen creure), es contraposa a la sensatesa de l’amic que l’únic que espera de la vida és estar bé i tranquil. El què en principi és […]

“Estimada, ningú és perfecte”. Això diu el personatge d’Osgood Fielding III al final de la pel·lícula Con faldas y a lo loco (1959) en la versió espanyola d’aquest clàssic de Billy Wilder. I sí, ningú és perfecte, però la versió teatral i musical d’aquest film que porta Som-hi films a l’Eixample Teatre de Barcelona s’hi acosta. Sugar, ningú és perfecte, aglutina tot allò que pot enamorar als amants dels musicals i a aquells que volen quedar captivats pel teatre. Música en directe (quina banda de jazz a dalt de l’escenari!), actors que es deixen la pell (i la veu) per interpretar els seus personatges i diversió des del primer minut. Més detalls a fentcaptures.wordpress.com.

Advertència: els espectadors no poden cantar al teatre. Ni ballar. Si més no, teòricament. Us aviso perquè si aneu a veure Priscilla “Reina del desierto”, el musical no podreu evitar primer moure els peus al ritme de la música disco i després, sense poder-ho remeiar, començareu a taral·lejar les lletres de I will survive, Hot stuff, It’s raining men o I say a little prayer. Les plataformes, els vestits impossibles i el bon humor que irradien tots els personatges fan d’aquest musical una experiència molt divertida que necessita ser compartida amb amics i familiars. Com a la pel·lícula, hi ha moments de tristor, però es compensen de sobres amb la festa que se celebra cada dos per tres dalt de l’escenari. […]

90 minuts de riures i nostàlgia amanits amb música en directe. Això ens proposta en Marc Martínez amb el seu nou espectacle Mal Martínez- humor i hòsties al Teatre del Raval. Dirigit especialment a aquells que han crescut i han sigut adolescents a la Barcelona de la dècada dels 70-80, però extrapolable a tothom, ens explica com a base “d’hòsties” –literals o metafòriques- ha sobreviscut per arribar al dia d’avui. Amb un muntatge molt acurat i molt ben travat, Martínez fa còmplice i partícip al públic de les seves vivències. Us descobrireu connectant directament amb alguns dels fragments del seu monòleg i cantant més d’una cançó. I es que, al final, a Barcelona o a un poble perdut a les […]