Sílvia Moreno Palomar

És molt fàcil donar per suposades algunes coses, pensar que cadascú és feliç amb la vida que porta perquè mostra aquesta cara davant de tothom. Però sempre hi ha més complexitat rere aquesta faceta, petites històries o moments que marquen o decideixen un camí que no sempre és allò que resulta millor. A Les bàrbares un grup d’amigues es troben en un hotel a una ciutat on passaran el cap de setmana després de la mort d’una de les integrants del grup. Aquesta reunió passarà a ser un autoreflexió sobre la pròpia vida i com de realitzades se senten. En un moment donat, començaran a parlar d’aquelles coses que han mantingut ocultes a la resta. Divertit i agut, ràpid amb […]

L’espiral de la vida pot engolir una persona, portar-la fins al límit. I en aquest cercle d’enfonsament hi ha d’altres humans al voltant que s’aprofiten o fan foc de les penes i necessitats dels més debilitats. Davant d’aquestes situacions, les respostes poden ser diverses, però poques vegades es queda tot igual. A partir del text d’Àngel Guimerà, L’aranya és traslladada per Jordi Prat i Coll als anys 60. Ubicada a Girona, la trama passa a cavall entre una botiga de queviures i el pis contigu on la parella que treballa a la botiga i l’amo d’aquesta interactuen en veïns i clients. Mentre una parella jove acaba de casar-se i estan esperant una criatura, els protagonistes anhelen sumar un membre més […]

A vegades es comencen viatges amb un somni concret, un objectiu a aconseguir pel qual, en principi, s’està disposat/ada a tot. Però moltes vegades aquest sacrifici no fa que s’arribi a on s’esperava i la desil·lusió fa que es replantegi què és realment allò que es vol. Sempre passa alguna cosa que funciona com a catalitzador d’una decisió que canviarà el rumb de la història, en ocasions aquest fet és excepcional. Quan la vaig conèixer és un text de Jonathan Tolins adaptat i interpretat per Daniel Anglès que explica com un actor viatja fins a Los Angeles per fer realitat el seu objectiu com a jove enamorat de l’idealisme de fer carrera com a intèrpret i arribar al cim. En […]

Unes primeres notes musicals poden marcar el compàs d’allò que s’intueix com una experiència de deixarà pòsit, que establirà un moment distingit en la memòria. Encara que ho sembli, és difícil establir una connexió immediata amb una acte compartit en comunitat, però és que hi ha vegades que no es pot fer res més que deixar-se portar. Chicago es va estrenar fa 50 anys a Broadway (1975), amb música de John Kander, lletres de Fred Ebb i llibret d’aquest i Bob Fosse, i es basava en l’obra teatral del mateix nom publicada al 1926 per Maurine Dallas Watkins, gairebé 50 anys abans del musical. Quina coincidència de separació temporal. Ubicada a l’era del jazz, i aprofitant els fets reals d’unes […]

Tothom és conscient que la seva actitud y la seva manera de ser s’adapta i acobla a aquelles persones amb les que interactua. No és el mateix qui s’és amb la família, amb els amics i les amigues o a la feina, per exemple. Tot i que sempre quedi una petita essència de qui som en cadascun dels personatges que interpretem, el codi canvia i també la reacció que esperem o trobem. Amb el text de Prosopopeya Pablo Macho Otero aborda la crisi existencial d’un actor que busca amagar-se sota les màscares dels seus personatges al mateix temps que dubta de qui és realment. I mentre intenta discernir entre aquesta dicotomia, aborda el mite del “jo” sota el paraigües del […]