Sílvia Moreno Palomar

Si hi ha algú que té una vareta màgica per crear musicals d’èxits aquest és Andrew Lloyd Webber, des de Jesus Christ Superstar a Cats, passant per Evita i El Fantasma de la òpera. Totes aquestes produccions han tingut una gran acollida pel públic i han omplert teatres en les seves estrenes i les seves reposicions al llarg de tots aquest anys. Fins i tot, han arribat a la gran pantalla amb unes adaptacions cinematogràfiques, més o menys fidels i amb èxits dispars. La història d’aquest musical és ben coneguda, ens explica com sota l’Òpera de París viu un emmascarat apassionat per la música i enamorat de la jove Christine, a qui ha ajudat a millorar i perfeccionar el seu […]

Hi ha obres que aconsegueixen posar un mirall a una realitat que espanta, per la cruesa i la versemblança amb allò que coneixem de primera mà. Quan es toquen temes que ens interpel·len, pot ser incòmode de veure, però també una manera de despertar una reacció o una resposta necessària. En aquest monòleg la Núria explica al públic com d’un dia per l’altre, i després de set anys, es queda sense llar perquè el propietari del pis que té llogat ha decidit no renovar el contracte i convertir-lo en un lloguer temporal. És a dir, un altre pis turístic més a la ciutat de Barcelona. I és amb aquest punt de partida que, amb un petit exemple, el text de […]

La revisió històrica de les creences és complicada. Determinar què és real i científicament provat acaba xocant amb la voluntat de pensar que hi ha misteri, i que als fets provats se’ls hi pot sumar un afegit literari que ajudi a alimentar aquestes creences. A vegades, però, partir d’aquestes històries mundialment conegudes ajuda a crear un marc on explorar la debilitat de l’ésser humà. Àlex Rigola s’aventura adaptant la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov, un text gens fàcil de portar a l’escenari. Ubicada als anys 30 del segle XX, la trama es troba a Moscou on el dimoni i el seu seguici es presenten a la ciutat per temptar a persones amb moral una mica esbiaixada. Al mateix temps, un autor […]

No hi ha cap emoció que Shakespeare no hagi abordat amb les seves obres. Des de l’amor més jove i obtús, fins a la desídia, l’ambició, l’honor o la venjança. Sentiments molts humans que, a més, sempre extrapolava als seus textos d’una manera propera i directa, encara que utilitzant el pentàmetre iàmbic. Un naufragi d’un vaixell enmig d’una tempesta a prop d’una illa és el punt de partida d’aquesta obra. En aquesta nau viatgen el rei de Nàpols amb el seu fill, el duc de Milà i tot un seguici. Aquest fenomen atmosfèric és provocat per Pròsper, un home exiliat a la illa amb la seva filla després d’haver perdut a mans del seu germà el ducat i tot el […]

Què fer quan el món està en flames i només uns pocs decideixen el destí de la resta? Ens hem de resignar a esperar com esdevindran els fets o hem de lluitar i alçar-nos per defensar allò en què creiem? A priori sembla una tria fàcil, però no ho és tant quan tu has de posar el cos, mentre els poderosos es serveixen d’una tanca impossible de saltar. L’obra escrita i dirigida per Lali Álvarez és un monòleg en primera persona que reviu al jove Carlo Giuliani, assassinat el 20 de juliol de 2001 a Gènova durant la cimera, i contracimera, del G8. El protagonista d’aquesta història explica els seus darrers dies, mentre copsa el sentiment general d’impotència i indignació […]