Sílvia Moreno Palomar

La revisió històrica de les creences és complicada. Determinar què és real i científicament provat acaba xocant amb la voluntat de pensar que hi ha misteri, i que als fets provats se’ls hi pot sumar un afegit literari que ajudi a alimentar aquestes creences. A vegades, però, partir d’aquestes històries mundialment conegudes ajuda a crear un marc on explorar la debilitat de l’ésser humà. Àlex Rigola s’aventura adaptant la novel·la de Mikhaïl Bulgàkov, un text gens fàcil de portar a l’escenari. Ubicada als anys 30 del segle XX, la trama es troba a Moscou on el dimoni i el seu seguici es presenten a la ciutat per temptar a persones amb moral una mica esbiaixada. Al mateix temps, un autor […]

No hi ha cap emoció que Shakespeare no hagi abordat amb les seves obres. Des de l’amor més jove i obtús, fins a la desídia, l’ambició, l’honor o la venjança. Sentiments molts humans que, a més, sempre extrapolava als seus textos d’una manera propera i directa, encara que utilitzant el pentàmetre iàmbic. Un naufragi d’un vaixell enmig d’una tempesta a prop d’una illa és el punt de partida d’aquesta obra. En aquesta nau viatgen el rei de Nàpols amb el seu fill, el duc de Milà i tot un seguici. Aquest fenomen atmosfèric és provocat per Pròsper, un home exiliat a la illa amb la seva filla després d’haver perdut a mans del seu germà el ducat i tot el […]

Què fer quan el món està en flames i només uns pocs decideixen el destí de la resta? Ens hem de resignar a esperar com esdevindran els fets o hem de lluitar i alçar-nos per defensar allò en què creiem? A priori sembla una tria fàcil, però no ho és tant quan tu has de posar el cos, mentre els poderosos es serveixen d’una tanca impossible de saltar. L’obra escrita i dirigida per Lali Álvarez és un monòleg en primera persona que reviu al jove Carlo Giuliani, assassinat el 20 de juliol de 2001 a Gènova durant la cimera, i contracimera, del G8. El protagonista d’aquesta història explica els seus darrers dies, mentre copsa el sentiment general d’impotència i indignació […]

Es diu que una imatge pot valdre més que mil paraules i és, certament, una veritat absoluta. El moviment, la situació o una simple mirada poden transformar la reacció o la connexió entre persones. L’art escènic utilitza aquestes imatges com la més potent de les seves armes, deixant en l’expressió corporal un pes enorme en les seves produccions. Descobrir a la companyia Kulunka Teatro amb un espectacle com Forever és tota una experiència, sensorial i emotiva. En un escenari giratori magnífic conflueixen tres espais d’una mateixa casa: el rebedor/menjador, l’habitació dels pares i l’habitació del fill. Sense pronunciar ni una paraula els intèrprets ens porten de viatge per la història d’aquesta família, des que són dos fins que sent tres […]

Totes les poblacions tenen històries conegudes per tothom, moltes amagades sota el secret i la culpabilitat de les persones que les coneixen o han sigut partícips. Relats i situacions que, tot i haver-se normalitzat en el passat, només causen vergonya al present i a la gent que no les ha condemnat. Aquestes històries marquen les comunitats i el seu tarannà, així com també provoquen dolor i fantasmes per tota la vida. Amb aquesta obra Josep Maria Miró posa el focus en un petit poble de muntanya que es trasbalsa davant la revisió d’uns fets ocorreguts en el passat, d’aquells que ningú en parla per no fer-los més reals, però que persegueixen a la ment i els records de tothom. Podria […]