Sílvia Moreno Palomar

L’autoestima i l’egocentrisme son dos motors que marquen la vida d’algunes persones. Tenir apreciació per la mateixa persona és important, però el límit s’estableix quan aquesta fa del món el seu jo personal. Aquesta decisió té conseqüències per a la persona, però sobretot per a totes aquelles altres que transiten al seu voltant i les quals surten perjudicades per les seves imposicions. Mia Parcerisa dirigeix i adapta la famosa obra d’Oscar Wilde que explica com Salomé, princesa, verge i desitjada per tothom, es converteix per culpa de la passió i la vanitat en la culpable de la mort de Iokanaan (Joan Baptista, segons la tradició bíblica). El text és un cúmul de passió, histèria, extravagància i vida, com no pot […]

No tot és blanc o negre, la complexitat de les situacions i de les històries fan difícil marcar una línia recta entre allò correcte i allò dubtós. Ni l’objectiu justifica els mitjans, ni tampoc un error invalida tota una realitat. En un mar de dubtes, d’autoculpabilitat i de por, tirar endavant a vegades és complicat, però no impossible. Escrita, dirigida i protagonitzada per Bàrbara Mestanza, aquesta obra posa a l’escenari a dues periodistes que han publicat diversos articles sobre els abusos sexuals perpetrats per un director a diverses actrius. En mig del rebombori, el director s’ha intentat suïcidar, al mateix temps que una de les testimonis clau dels articles denuncia que han publicat el seu nom contra la seva voluntat. […]

Les persones amb recursos pensen que poden aconseguir qualsevol cosa que vulguin o es proposin. La majoria de les vegades és així, però en algunes ocasions la naturalesa o la vida s’interposen i davant la mort, totes les persones son iguals. Les desgràcies arriben a tots els extractes. Estrenat a Broadway al 1993 i un any després a Barcelona, Germans de sang és un musical mític per a aquelles persones que el van poder veure en aquelles primeres representacions. I ara d’altres podran caure en el seu parany, perquè la nova producció té tots els elements necessaris per captivar al públic. Tot i que l’obra comença amb el desenllaç, això no implica que no es pugui gaudir de la història […]

És molt difícil confiar en algú, atrevir-se a sentir-se vulnerable i deixar veure les aspiracions, les pors, els secrets i els somnis. Arribar a un punt on es pot ser un/a mateix/a amb una altra persona és un camí ple d’entrebancs, però quan s’aconsegueix la sensació és magnífica. Per això, quan aquest camí que ha costat tant recórrer es trenca de cop, és difícil, sinó impossible, fer marxa enrere al punt on tot era perfecte. El text de Francesc Cuéllar ens situa en un despatx enmig de la filmació d’una pel·lícula. L’actriu protagonista, una veterana de la professió, ha arribat sense avisar per parlar amb el seu director i amic. La visita és per comunicar-li que no pensa rodar el […]

Les festes nadalenques no són precisament fàcils. La il·lusió que es pot sentir quan s’estan apropant les dates, disminueix a mesura que les trobades “obligatòries” amb la família, o certs membres d’aquesta, es van acumulant. I és que quan passes tantes hores amb certes persones, hi ha sentiments i paraules que no es poden aturar. El text esbojarrat i ple de matisos d’Eduardo De Filippo situa al públic en els dies al voltant de Nadal, quan una família italiana s’està preparant per a la celebració. El pare està obsessionat en construir un pessebre nou cada any i que tothom admiri la seva feina. Mentre a la resta de la família no li podria importar menys, la seva dona brega amb […]