Roser Garcia Guasch

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli es va estrenar al 1876, ara fa 150 anys. Celebrem que el Liceu li reti homenatge a Ponchielli tornant a representar aquesta òpera que és l’única d’aquest autor que es manté en el repertori operístic internacional. És una de les grans òperes del romanticisme italià i una peça clau de transició entre el Bel Canto (Bellini, Rossini, Donizetti) i el verisme, representat per Mascagni, Leoncavallo i Puccini. La Gioconda es basa en un drama de Victor Hugo, Angelo, tyran de Padoue però molt adaptat pel llibretista Arrigo Boito en el que hi ha adulteri, gelosia, venjança, rigidesa inquisitorial i acte sublim per amor. Tot això expressat per una música d’una gran intensitat que acompanya al drama […]

Henrik Ibsen va escriure Casa de Nines a finals del segle XIX, moment en el qual deixar un marit i fills perquè se sentia encotillada en una casa on no li faltava de res, era si més no, sorprenent. S’ha interpretat com una revolució feminista però Ibsen va voler escriure sobre la llibertat individual i la necessitat de ser ella mateixa. Una metàfora de qualsevol vida construïda sobre aparences i convencions socials. Nora va marxar desenganyada, després que Torvald la tractés d’impostora, hipòcrita, criminal, indigna, mancada de moral i del sentit del deure. És una de les obres més traduïdes del món i ha tingut una gran difusió i se n’han fet moltes versions i revisions com l’obra de Lucas […]

Paula Vogel, dramaturga americana, és l’autora de Com vaig aprendre a conduir, un text pel qual va rebre el premi Pulitzer, i que va ser portat a escena per primera vegada l’any 1997. L’obra explica l’experiència d’una noia que va patir abusos sexuals per part del seu oncle i que manté en secret fins l’edat adulta. Segons explica l’autora en una entrevista a La Vanguardia, el text està escrit amb la clara intenció d’explicar els fets sense traumatitzar el públic. Segons Vogel, si ho feia de manera massa crua, corria el risc de que semblés un judici, i la seva intenció era que el públic arribés a una comprensió profunda dels fets i dels personatges. Segons el meu parer, aquesta […]

Miquel Mas Fiol ha fet una adaptació de la novel·la homònima de Guillem Frontera. Els carnissers són aquells mallorquins rics de nou que “havent fet doblers amb negocis de turisme semblen mosques vironeres, corbs afamegats que oloren la carn morta” d’aquells mallorquins de llinatge que han hagut de vendre possessions per la devaluació. Frontera en fa una descripció dura, una crítica mordaç a tot allò que s’ha perdut per l’ambició i el diner fàcil. Els amos de la finca de Son Puig-gros l’han venuda a un dels seus treballadors que s’ha enriquit de cop amb la compra de terrenys no valorats i la construcció d’hotels. Per celebrar-ho fan un sopar al que hi estan convidats la família i els antics […]

Una cançó llunyana és una obra de Simon Stephens i Mark Eitzel. Stephens ens va arribar fa poc per la seva adaptació de la novel·la de Mark Haddon “El curiós incident del gos a mitja nit” que va obtenir guardons al Regne Unit, a Brodway i a casa nostra. Com en moltes de les seves obres, Stephens mostra la seva sensibilitat al dolor, a la vulnerabilitat, a la soledat. En aquesta ocasió, ens endinsa en les dificultats de les relacions familiars, en la incapacitat d’expressar uns sentiments o la impossibilitat d’abraçar a la gent estimada. Tot això habitualment s’interpreta com allunyament, indiferència o fins i tot menyspreu. Les relacions familiars poden ser molt patològiques, creen lligams eterns i de vegades […]