Jordi Bosch Argelich

La vida i la mort, la quotidianitat, a Grover’s Corners, una petita localitat nord-americana de l’estat de Nou Hampshire, fonamentalment d’ideologia republicana, a principis del segle XX, és l’eix narratiu de La nostra ciutat, un text de Thornton Wilder guardonat amb el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1938. Es tracta de possiblement la peça més representada als Estats Units, on es diu que no hi ha dia que una companyia, ja sigui professional o amateur, no la porti a escena. És un text recorrent en escoles de teatre d’arreu del món, bàsicament per la senzillesa i el ritme dels diàlegs i seu caire dinàmic i coral. Estructurat en tres actes diferenciats per salts en el temps (1901, 1904 i 1913), […]

Els malabarismes de T de Teatre són de mèrit. Després d’una trajectòria de trenta anys sobre els escenaris, segueixen donant gasolina a la seva habitual inquietud exploratòria i es mouen d’una zona de confort plena de tòpics que, com a tals, són injustos i que alimenten l’etiqueta (que també ven entrades, i que duu segur molta de la seva audiència actual) de companyia de comèdia i de riures. La dona fantasma, el text de l’argentí Mariano Tenconi Blanco, que també dirigeix el muntatge, no és cosa fàcil. Transita pel delicat fons psicològic de les persones, i ens en mostra la seva part oculta, els esperits que hi habiten, els somnis, els desitjos i els anhels, les frustracions, la moral, la […]

La fórmula Llàcer Quan Mel Brooks va escriure The Producers el 1967 i va estrenar-se en la seva faceta de director cinematogràfic, pretenia mostrar una forma elegant i intel·ligent de derrotar els grans dictadors: per abatre la seva falsa seducció, calia l’humor, la ridiculització, mostrar com en són de bojos, realment. Aquesta era la intenció de Springtime for Hitler, la idea primigènia, sorgida gairebé com una broma entre amics. Davant la por d’una acollida hostil, va pensar que convenia emmarcar-la en una altra representació. Una obra dins d’una altra obra, d’alguna manera. I la comicitat continuaria amb el protagonisme de dos productors desastrosos. L’un, un fracassat, i l’altre, un comptable somiatruites. Per crear Max Bialystock, Mel Brooks, en una de […]

El compositor nord-americà David Lang reinterpreta Fidelio, de Ludwig van Beethoven (1805) en l’òpera Prisoner of the State, un clam contra els presos polítics que permet múltiples mirades: l’esclavatge i la servitud en l’evolució dels temps, el preu de la dissidència, l’ús del poder, el domini de les minories, la situació política actual, també a casa nostra… Fins i tot el vassallatge a un determinat sistema econòmic que genera una esclavitud inconscient, sense cadenes visibles. La dificultat en la sortida de l’engranatge, on els interessos dels qui ocupen els diferents esglaons de poder fan més fortes les baules de la cadena que cal trencar, és subjacent en una versió eminentment més política que l’obra clàssica. Lang ha investigat a l’entorn […]

La Plaça del Diamant forma part de l’univers cultural de tot un poble, perquè reuneix una qualitat literària contrastada i admirada, perquè reflecteix el sofriment de la societat en temps de guerra i postguerra, perquè mostra la vivència d’una dona d’aquells temps, humil i treballadora, profundament sensible i perspicaç, i, en definitiva, perquè ha esdevingut una crònica d’un període històric, una obra absolutament imprescindible i d’una magnitud colossal en la literatura europea del segle XX. Partint d’aquesta base, qualsevol versió de l’obra que pretengués ser innovadora podia córrer l’enorme perill d’allunyar-se de l’essència i apropar-se al fracàs. La directora, Carlota Subirós, s’havia endinsat ja en un treball previ (Rodoreda, retrat imaginari) en la personalitat de l’escriptora i, bona coneixedora dels […]