Carles Armengol Gili

Parlar de grans temes -l’exili, el racisme, la llibertat, etc.- no vol dir fer-ho des de la transcendència, l’estranyesa i l’ampul·lositat. Això sovint espanta el públic actual, i el cert és que als deus minuts de començar aquesta obra de Teatro de lo Inestable molta gent està realment perplexa. Més tard es defineixen una mica més els personatges i les històries, però no és gairebé fins al final de tot que sorgeix algun text interessant (els que interpreta l’actriu María José Guisado) i unes idees que permeten connectar amb l’espectacle. La culpa de tot això potser resideix en que l’obra s’ha creat a partir de cinc autors, un director i un coreògraf, a part d’una cantant que va una mica per lliure. Sap greu […]

El Tantarantana segueix oferint el VI Cicle de Companyies en Xarxa, en el que es convida a companyies d’altres comunitats per mostrar durant uns pocs dies el seu treball. Ara li toca el torn a Estudi Zero Teatre, un grup de les Balears que ens porta L’augment, una obra del francès Georges Perec que va ser publicada en el 1981 però que havia estat escrita en el 1970. Per tant, una obra de més de quaranta anys que conserva intacta la seva part de crítica però que delata una forma de fer i entendre el teatre que ja està superada. Almenys així ens ho mostren els de Zero Teatre, que més que arriscar-se sembla que es deixen endur per la difícil […]

Cloaca s’ha convertit en un èxit sorpresa de les sales de petit format. No sabria dir si ha estat pel boca-orella, per la poca oferta estival o per l’hàbil màrqueting del Versus Teatre, que ha inclòs concerts en directe de Malacara & Wilson Band -autors i intèrprets de la banda sonora- i copes gratis. Sigui com sigui, a mi em costa d’entendre l’èxit d’aquesta obra de Maria Loos, que des del 2002 ha conegut múltiples versions en 14 països diferents, una d’elles dirigida pel mateix Kevin Spacey a l’Old Vic Theatre. A casa nostra, en canvi, vam poder veure fa anys la versió espanyola, dirigida per Josep Maria Mestres, i l’argentina, que va dirigir Javier Daulte amb un encertadíssim Darío Grandinetti. A totes […]

En aquest espectacle, premiat amb dos guardons a la darrera Mostra de Teatre de Barcelona (millor actor i premi del públic), el flamenc esdevé una excusa… i un homenatge. Un pretext per parlar de la mort, de les relacions dels fills amb els seus pares i també de tots aquells personatges anònims que passen sovint per les nostres vides sense rebre gaire atenció. La proposta resulta convincent a moments, sobretot quan el ball esdevé protagonista, però es perd en diàlegs poc rellevants i en divagacions diverses. Tot i així, la força del flamenc aconsegueix arrencar emocions a l’escena inicial i en moltes d’altres, ja sigui barrejant l’humor, el drama o la performance. Els actors Pau Gregori i Raquel Sanz, així com la […]

Alfonso Sánchez i Alberto López van aparèixer en el panorama cultural l’any 2012 gràcies a la pel·lícula El mundo es nuestro, un dels primers exemples de crowdfunding que es va donar a l’estat espanyol. La fama, però, els hi ha arribat gràcies a les intervencions a Ocho apellidos vascos o la sèrie Allí abajo. El seu peculiar sentit de l’humor, on es barreja el tòpic andalús amb les reivindicacions socials, es veu totalment representat en l’espectacle que ara es presenta. En realitat es tracta d’un recull d’articles que l’escriptor Arturo Pérez-Reverte va publicar fa anys, i que ara els dos actors han reinterpretat i adaptat al teatre. La idea original és parlar de la corrupció, el desfalc o l’estafa, o per dir-ho d’una altra […]