Carles Armengol Gili

Malucos Danza, una companyia madrilenya que produeix espectacles des de 1999, presenta aquest espectacle en el que es fusiona dansa contemporània i flamenc, però amb alguns passos de tango i una mica de clàssic. Una proposta intimista, de petit format, en la que dos personatges -suposadament veïns- coincideixen i s’interrelacionen fins arribar a la conclusió de que el futur potser serà més esperançador si l’encaren junts i no per separat. Una història senzilla, explicada amb quatre recursos teatrals -les caixes amb globus, unes copes, les llumetes de colors- i amb unes projeccions que no acaben de funcionar, almenys de la forma com s’han presentat a Barcelona. La interpretació de Mariana Collado i Carlos Chamorro és precisa, eficient, però potser li […]

Jean-Claude Grumberg és un dramaturg francès prou conegut al seu país, però pràcticament inèdit a casa nostra. Com molt del teatre contemporani que ens arriba del país veí, es tracta d’un tipus de text discursiu, sovint basat en una anècdota i quasi sense acció dramàtica. A Serlo o no trobem dos veïns que coincideixen a l’escala del seu immoble i que conversen sobre el fet de ser jueu… o de no ser-ho. Una excusa per parlar de la diferència, dels prejudicis i de la llibertat a l’hora d’escollir què es vol ser a la vida, lluny de religions o de dogmes establerts. Llàstima, però, que el diàleg sigui a estones desigual i que un dels personatges parteixi amb inferioritat de […]

Lorca encara transmet al públic les emocions més primàries, ja que les seves poètiques paraules i les seves tragèdies quotidianes i terrenals toquen el cor. Hem d’admetre que el seu és un teatre únic, difícil de comparar amb res més, però a fi de comptes és teatre en estat pur. I quan veiem que el públic salta de les cadires cridant bravos comprenem que el poeta andalús hi ha tingut molt a veure… En aquest cas, el mèrit de Broggi i de La Perla 29 ha sigut el de sotmetre’s a les paraules i canalitzar les emocions de la millor manera possible. S’han utilitzat recursos importants -la música en directe, la presència d’un cavall, l’hàbil utilització de la llum- però […]

Tot i que data de 1968, El preu va ser una de les darreres obres d’Arthur Miller en obtenir èxit de crítica i públic. Sempre va ser un autor respectat i de prestigi fins a la seva mort, però a partir dels setanta se’l va començar a titllar d’antiquat i una mica moralitzador. És per tot això que l’obra que avui ens ocupa suposa un punt i a part dins de la seva producció teatral. En realitat, és una peça amb elements clàssics de l’autor, però també amb diferències substancials: aquí ja no ens trobem amb una obra seqüenciada i amb un argument intrincat, sinó que pel contrari tenim una trama que succeeix en temps real i que, durant els […]

De recitals amb cançons d’Stephen Sondheim se n’han fet i se’n faran molts, perquè es tracta d’un compositor complex, de qualitat, i amb temes que requereixen tant de sentiment com de tècnica. La peculiaritat del concert de Joan Vázquez és que a escena només el tenim a ell, interpretant al piano un compendi de cançons gens obvi. Es comença amb un tema de West Side Story, del que Sondheim era el lletrista, i amb una cançó que es va compondre expressament per a la pel·lícula Dick Tracy. I a partir d’aquí, temes íntims i desancantats dels musicals que més el representen: Company, Follies, Pasion, Sunday in the park with George o Into the woods. També hi ha alguna pinzellada del […]