Carles Armengol Gili

Nao Albet i Marcel Borràs ho han tornat a fer. Han tornat a fer el teatre que a ells els hi agradaria veure, amb una barreja de tècniques i elements que a priori pot espantar però que després s’adequa com un guant al seu estil bigarrat, descarat i sobretot lliure. I és que la llibertat creativa i artística ha estat una característica inconfusible des dels seus primers passos teatrals, allà pel 2007. Ara uneixen teatre i òpera amb el món dels especialistes de cinema, com a metàfora d’un món masculinitzat i violent. En aquest món hi caben uns Déus mitològics que mouen els fils de tot plegat, així com una matança en un institut o l’aparició cap al final d’una […]

Publio Elio Adriano va ser un dels grans emperadors de l’Imperi Romà: el tercer dels “Cinc emperadors bons” i el segon dels nascuts a la Hispania Bètica. El seu esforç per reformar l’aparell burocràtic de l’imperi, així com el seu amor per la filosofia, les arts i la cultura en general, van fer d’ell un personatge molt especial. Però segurament la seva fama perdura avui en dia entre nosaltres gràcies al magnífic llibre que Marguerite Yourcenar va publicar a principis dels anys cinquanta. Un èxit de vendes immediat que va col·locar la figura del Cèsar en un lloc preeminent de la història. La seva adaptació al teatre en forma de monòleg és un treball meticulós i sensible, tot i que […]

Als anys cinquanta, el nord-americà James Baldwin va escriure una novel·la que seria tot un escàndol, Giovanni’s room. Aquesta història d’amor i sexe entre dos homes bisexuals a Paris seria una de les primeres novel·les americanes en tractar un tema així, i d’alguna manera posaria la pedra fundacional d’una narrativa que marcaria la dècada següent. Ara la novel·la arriba al teatre, tot i que no és la primera vegada. L’any passat el grup de Filadelfia Quintessence Theatre ja va portar a escena la primera versió autoritzada. Eline Arbo, la directora artística de l’Internationaal Theater Amsterdam que la temporada passada ja va estrenar al TNC una versió teatral de The hours, aposta per una posada al dia de la peça de […]

Aquest espectacle que ara es pot veure dins de la 9ª edició del Festival de Dansa Metropolitana ja té més de 25 anys d’existència. De fet, s’ha recuperat per celebrar el 30 aniversari de la Companyia de Roberto G. Alonso, un artista que ha tocat moltes tecles però que últimament sembla tornar més a la part coreogràfica i de dansa, que és realment d’on prové. De totes formes, Alonso ha desenvolupat amb el temps una manera de fer i d’entendre l’espectacle que l’identifiquen molt ràpidament: l’essència del cabaret, la bellesa del cos, els moviments elegants i sensuals, la reivindicació de la llibertat sexual i del moviment LGTB, etc. Lulú, primera nit reivindica una de les figures claus del teatre de […]

Setze anys ja porten els argentins Alfonso Barón i Luciano Rosso amb aquest espectacle de dansa que també barreja hàbilment acrobàcia, gest i humor… sobretot molt d’humor. Dos homes tancats en el vestuari d’un gimnàs s’interroguen, quasi sense voler, sobre la seva masculinitat i sobre el seu comportament vers l’altre. Tot això al ritme de les notícies i les músiques que apareixen a la ràdio que hi ha a l’escena. Una ràdio que ens lliga a la realitat més immediata i que obliga als ballarins a improvisar i conviure amb el que es va escoltant. La coreografia és un exercici de virtuosisme precís i metòdic que combina força, agilitat i rapidesa. Resulta esgotador només veure la quantitat de portés, precisió […]