Hi ha moments que permeten o ajuden a la sinceritat o que faciliten el buidament d’una ànima que mai s’ha atrevit a parlar. Aquests moments tenen relació amb la mort o la por de no despertar d’una anestèsia. Aquest darrer és el cas del text d’aquest monòleg, el protagonista del qual ha de ser intervingut l’endemà d’una cirurgia cardíaca. El company d’habitació és el dipositari de tota aquesta interessant informació que desvetlla mica a mica: la relació amb el seu pare i especialment amb la dona i d’aquesta amb el propi pare. El text de Lluïsa Cunillé i la direcció de Xavier Albertí han sabut trobar aquest moment per despullar-lo físicament i emocional estirant la llengua d’un quiosquer que ha […]