Roser Garcia Guasch

Aquesta obra de Víctor Borràs amb producció de Teatre Nu sobre la malaltia mental, es va estrenar al Grec 2021 a la Sala Atrium. Fa segona temporada després d’haver girat per tot Catalunya i continua omplint l’Espai Texas. És un text molt ben estructurat en el que una mare que conviu amb un fill diagnosticat de malaltia mental es despulla emocionalment davant de la comunitat de veïns. Em recorda la figura de la mare de Stabat Mater interpretada per l’insuperable Montserrat Esteve. Són mares desesperades per una preocupació constant, inalterable o progressiva. En aquest cas, la direcció d’Ivan Benet troba el ritme adequat dirigint magistralment un monòleg difícil que la mare, una sublim Àurea Màrquez resol amb nota alta. No […]

Impossibile és el títol original de la novel·la escrita per Erri de Luca al 2019, quan l’autor tenia 70 anys. És per tant una obra de maduresa, moment en el que és més fàcil analitzar un passat. Què ens vol dir Erri de Luca? És impossible saber la veritat? És impossible assolir la plena llibertat d’expressió, tal com ell va defensar? Segons De Luca, impossible és tot allò que es produeix a la nostra vida i que abans no havíem imaginat. Ell escriu una historia personal més que política, essent aquesta última un soroll de fons però el que interessa a l’autor és la visió personal. És una història molt potent que sota la direcció escrupolosa i exigent de Ramon […]

És un espectacle d’Inspira Teatre dirigit per Esther Westermayer amb la durada exacta perquè els nens i nenes entre 1 i 3 anys gaudeixin de l’experiència i no els doni temps a distreure’s. L’escenari és el pati de butaques i les criatures són les protagonistes. Som dins d’un bosc, o més ben dit, en un ambient de selva amb cants i crits d’ocells estranys, remor de fulles i d’aigua. Tres actrius, Laia Piró, Neus Umbert i Maria Casellas com a nimfes sortides d’un rierol circulen amb la tranquil·litat de viure en un món conegut i d’una manera delicada es mouen ara simulant ocells, ara flors o construint figures d’animals o humanes amb elements de la natura. Elles mateixes creen amb […]

He mort el pop és un divertimento de Lluís-Anton Baulenas sobre tres obres d’Àngel Guimerà. Durant tot l’any passat i enguany s’han anat representant peces seves per recordar els cent anys de la seva mort. Baulenas li ret un homenatge diferent, informal i imaginatiu. Per iniciativa de Apunta Teatre, El Maldà i la Federació Catalana d’Ateneus de Catalunya (FAC), He mort el pop ha fet gira per tot Catalunya durant l’any passat. L’autor es pregunta com hauria continuat la història després dels finals de Mar i Cel, Maria Rosa i Terra Baixa amb alguna picada d’ullet a La Filla del Mar. Guimerà els acaba tràgicament però la vida no s’acaba per Manelic ni per Maria Rosa i ens deixa amb […]

Una nit d’octubre de 1908, el públic del Teatre Romea de Barcelona, va aplaudir amb entusiasme l’estrena en català de L’aranya. Àngel Guimerà l’havia escrit dos anys abans i s’havia representat al teatre Maria Guerrero de Madrid. Ha estat adaptada per Jordi Prat i Coll qui n’és també el director. Prat i Coll ha situat l’escena 60 anys més tard per fer-la més propera a ell i al públic tot i que Guimerà és atemporal i els seus temes, eterns i universals. La primera escena d’una monja de la caritat (les de les ales al cap) cantant “L’àngel hi va entrar per la finestreta, Déu vos guard Maria” ens situa a un franquisme encara viu amb l’església envaint tots els […]