Sigui quin sigui el context històric, polític o econòmic, hi ha qüestions familiars que són invariables al llarg del temps, com són la preocupació pel futur dels fills o la necessitat d’aquests de reivindicar la seva pròpia llibertat de decidir. Els fills creuen que ho faran millor que els pares i desitgen trencar motllos i aspiren a una llibertat que els pares no tenien, o no creien tenir. Molt sovint, les frustracions dels pares es traslladen als fills, i aquests traslladen les pròpies a la generació següent, en un bucle infinit que mai s’atura.
Ramon Madaula ha escrit un text amb el qual s’hi poden sentir identificades persones de diferents edats. Ha sabut trobar els temes que més apropen i més separen a dues generacions, en aquest cas un pare i una filla amb visions contraposades i moltes vegades antagòniques sobre el sentit vital, la necessitat de ser algú o de destacar en alguna cosa, la vocació o la recerca de la pròpia identitat. En aquesta obra, les aspiracions dels pares i la frustració d’uns i altres crea moments de molta tensió però tractades amb gran sensibilitat.
El mateix autor, Ramon Madaula és el pare i la filla és Júlia Genís, ambdós interpretant de manera brillant i precisa un text difícil pels canvis ràpids de personatges molt ben resolt per la directora Mònica Bofill. D’una manera molt àgil el pare és el fill i la filla és la neta sense cap modificació escènica ni de vestuari de tal manera que els problemes generacionals sorgeixen de manera semblant en la mateixa escena i els salts en el temps s’intercalen amb agilitat i fàcil comprensió.
M’agradaria no passar per alt que amb la infiltració lenta, insidiosa i implacable de l’anglès en la nostra vida quotidiana, aquesta obra s’ha titulat loop quan es podria haver escollit la nostra paraula “bucle” o “cercle”, sense perdre el significat de l’obra.
L’exquisida sensibilitat del text i la magnífica interpretació de Madaula i la Genís fa que les entrades estiguin pràcticament exhaurides i que l’obra sigui molt recomanable.
