Roser Garcia Guasch

Una casa en la montaña és una peca única, delicada, tan especial que no vols que s’acabi. La seva originalitat l’aparta de l’estructura convencional del teatre. Albert Boronat, escriptor, director i actor de la peça, ha creat un text en que s’utilitzen el català i el castellà i en el que hi trobem filosofia, misteri, sang i fetge, poesia, thriller. La trama es barreja amb elements formals que l’eleven a una dimensió en què s’hi afegeix humor i sorpresa. El text gira, es cargola i recargola, fa bucles, tira endavant i torna al punt de sortida sense donar treva. Va explorant camins desconeguts i cada camí és una decisió diferent que podria haver canviat la història. Sembla que l’autor es […]

Després de Cavallet de Mar i Pols de diamant, Pau Coya ens presenta El nom volgut, text seleccionat a la convocatòria de Textos i Projectes 2024 d’On el teatre batega. La Badabadoc estrena aquesta obra que tracta de la identitat de gènere i la neurodiversitat. Pau Coya cada vegada va una mica més enllà. Si a Pols de diamant tractava l’homosexualitat i les noticies sensacionalistes desplegades pels mitjans més mediàtics i a Cavallet de Mar, un noi parla en primera persona del seu trànsit i el seu embaràs, a El nom volgut, una noia (Lua) amb un trastorn de l’espectre autista (TEA) comença a descobrir que té una disfòria de gènere i es vol dir Elio. Pau Coya no busca […]

Oriol Pla Solina, pertany a una família d’actors. Fill de Quimet Pla, fundador de Els comediants i de Núria Solina, fundadora del Circ Cric, té tots els ingredients per ser, no només un clown sinó, un actoràs. A Travy vam poder comprovar la gran versatilitat de tota la família. Tot i que en aquest espectacle treballa sol, continua fent referències al clan familiar i hi reconeixem les acrobàcies de teatre de carrer dels Comediants i l’elegància i tendresa del Circ Cric. Gola ha estat creat i dirigit per Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina. Ell sol omple l’escenari de la sala petita del TNC. L’acompanya Pau Matas amb la seva presència, una escolta amistosa, una guitarra i un xiulet […]

Les Impuxibles són les germanes Peya i mai defrauden. Posen al damunt de l’escenari els temes més actuals alguns dels quals encara no són prou visibles quan ho converteixen en obra escènica, com va passar amb Limbo (2015) que va destapar el tema de la transexualitat. Elles han estat pioneres també en portar als escenaris temes sensibles com les malalties mentals (Suit TOC núm 6), el cos i les relacions sexo-afectives (FAM, 2021), el suïcidi (Harakiri 2022), la violència de gènere amb Aüc (el so de les esquerdes) o en aquesta ocasió la relació amb les drogues d’abús amb Caramel. Les impuxibles sempre troben el punt just, aquell que no valora ni jutja sinó que senzillament, descriu el fet posant-lo […]

Sempre s’ha dit que és una de les millors òperes del segle XX. El Liceu estrena la temporada 2024-2025 amb aquesta òpera i podem corroborar que aquesta afirmació és certa. Basada en un text de Nikolai Leskov i música de Dimitri Xostakóvitx, un atrevit muntatge d’Alex Ollé i una no menys agosarada escenografia de Alfons Flores acompanyen de manera molt expressiva un thriller de tensió, crims, culpes i final dramàtic. Tota l’obra es desenvolupa sobre un terra ple d’aigua com si tots els protagonistes estiguessin vivint en unes clavegueres pudents que reflecteixen com un mirall les misèries del personatges. L’aigua és també un presagi del tràgic final. La il·luminació de Urs Schönebaum crea aquest clima de tensió en totes les […]