Amb la idea original de Jordi Milán i amb el guió d’ell mateix, Toni Sans i Rubèn Montañá, La Cubana ens regala aquesta vegada dos escenaris diferents o un teatre dins del teatre amb la mordacitat i enginy als que ens tenen acostumats.
L’escenari principal és un teatre d’aficionats: L’elenc artístic Teatral del Centre Parroquial de Nostra Senyora de la Llum (ja ens parla molt d’aquell moment), que es troben per primera vegada (després d’haver representat Els Pastorets), per parlar de la següent obra. A Catalunya, passats els primers anys més durs i cruels de la dictadura, a qualsevol centre parroquial, centre cívic o barriada van sorgir de manera espontània grups de teatre d’aficionats, esbarts dansaires, corals, centres excursionistes, grups d’escoltisme, la finalitat dels quals era recuperar les xarxes socials perdudes, poder tornar a viure i, si calia, contribuir des de dintre a la lluita contra la censura i la repressió.
L’altre escenari són retalls de representacions d’aquell moment, al Molino o a altres teatres del Paral·lel amb música en directe, cançons i coreografies d’una excel·lent qualitat per part de tots els actors i actrius de la companyia.
Han creat entre tots, una obra mestra, amb uns decorats i uns vestuaris impressionants per la seva vistositat i amb un moviment escènic àgil i amb molt de lluïment. Anàvem de sorpresa en sorpresa com fa habitualment La Cubana fent participar al públic, apareixent els actors, actrius, músics i maquinistes per diferents llocs. Tots érem artistes i tots ens hem emocionat amb els dos pulmons respirant a ritmes diferents, el de la ironia, la broma i el riure i el de la nostàlgia i el record d’aquell moment. També els nostres ulls anaven a ritmes diferents, un plorava de riure i l’altre de nostàlgia d’un temps que va lluitar i que va patir però que també va saber aixecar el cor per riure una estona. A casa meva Els Vienesos de Franz Joham, Artur Kaps i Herta Frankel formaven part de les converses familiars i Cançó d’Amor i de Guerra era la música de fons de molts moments familiars.
La professionalitat i la sensibilitat de La Cubana han fet que tant els que havíem viscut aquell moment com els que no hi eren hi participin i entenguin aquesta obra. Pensem que serà memorable.