Torna José Sanchis Sinisterra a Barcelona. Aquesta vegada amb la seva última obra: La criatura de Frankenstein.
Sempre recordarem la tardor del 2023 en la que el dramaturg i fundador de la Sala Beckett (1989), va ser homenatjat amb un cicle de sis espectacles, cinc lectures dramatitzades, xerrades, taules rodones i més activitats. Vam tenir l’ocasió d’entrar a l’immens univers de Sanchis Sinisterra i va ser inoblidable.
Amb la seva imparable activitat creativa, i basat en L’informe sobre l’Acadèmia de Kafka, en aquesta ocasió, dona vida i sentiments al personatge creat per Mary Shelly com ha fet altres vegades amb personatges extrets d’obres de Shakespeare com Julieta en la cripta o La noche de Molly Bloom, de l’Ulises de James Joyce i d’altres. Sanchis juga amb els mites del teatre, els descontextualitza i els dona una altra vida, una altra oportunitat i a nosaltres ens n’ofereix una altra mirada en clau d’humor.
Ara dona vida a La criatura del doctor Frankenstein que es presenta a una Acadèmia Científica per obtenir el prestigi d’ésser humà. Amb la riquesa lèxica i expressiva a la que ens té acostumades l’autor, la criatura monstruosa, abominable, feta a peces de restes humanes, d’animals i altres artefactes, ens explica com han estat els darrers dos segles de la seva vida, com ha anat assolint sentiments de persona humana que justifiquen la seva entrada a l’Acadèmia.
Aquest ésser monstruós, aquesta anomalia creada artificialment per un científic té la capacitat d’observar a la persona humana que vol ser i ens mostra, a través del treball sublim de l’actor, Ferran Audí, com de monstruosa pot ser també la humanitat de la que ell desitja formar part.
Sanchis fa deambular a aquest monstre humanitzat per un món contemporani amb una mirada irònica i trista que ens el fa més proper. L’escassa il·luminació d’Elisabet Prandi crea un clima fosc millorat només amb la llum que li dona el mocador vermell que porta al coll com a símbol d’elegància per presentar-se davant dels acadèmics.
Per demostrar la seva humanització, aquest ésser quasi persona humana descriu als membres de l’Acadèmia a qui es dirigeix constantment, les trenta-set qualitats humanes que ha anat adquirint. El públic ens convertim en acadèmics, l’escoltem, l’entenem, plorem i riem amb ell i, si fos per nosaltres i no fos teatre, li permetríem l’accés a aquesta noble i prestigiosa institució.