Roser Garcia Guasch

Basat en uns fets reals que van ocórrer a Estocolm al 1792, l’assassinat del rei Gustau III, Verdi escriu aquesta obra que s’estrena a Roma el 1859 situant la història a Boston ja que era difícil que s’acceptés a Nàpols un magnicidi i una infidelitat a tal alt nivell. Sota la direcció de Jacopo Spirei, l’elegant producció de Graham Vick utilitza una escenografia senzilla carregada de simbolisme. El gran monument funerari que va canviant de posició ajudat d’unes carres giratòries demostra la gran tragèdia que envolta tota l’obra, la mort com a element principal. És inevitable comparar-la amb la que recordem de Calixto Bieito de l’any 2017, molt més vistosa en el vestuari i les escenes. Va tenir crítiques per […]

En un ambient festiu pel carrer Bailèn un dimecres a les 8 del vespre, la gent es concentrava davant l’Espai Texas. Hi ha gent que repeteix per estrenar sala. Dues sales de cinema amb programació molt actual i una sala amb aforament de 200 persones ha estat un gran esdeveniment aquest any. La directora és Anna Rosa Cisquella, juntament amb la Cooperativa BARC i la Sala Flyhard. La sala estava plena de gom a gom. Tot i ser una reposició, La Calòrica exhaureix sempre. Fairfly s’havia estrenat feia 8 anys al Tantarantana i es va reposar a la Villarroel. Després va voltar per Espanya i ha estat guardonada amb el Premi Butaca 2017, Premi Max 2018, Premis de la crítica […]

El testament queda resumit en aquesta cançó de Raimon que sona en algun moment de l’obra. O en aquesta altra: “Si em mor, que les esperances siguin fets, i que d’altres continuen el que nosaltres continuem” Ramon Molins, utilitza tota la seva experiència d’actor, director, professor de teatre i tota la seva biografia i vivències personals per parlar-nos i fer-nos reflexionar sobre la vida i la mort, el que deixarem i el que ens agradaria deixar amb la nostra petjada. Des de “El geperut de Notre Dame”, potser ja fa 30 anys, hem anat seguint a la Companyia Zum Zum teatre, el director de la qual és Ramon Molins. Sempre l’hem vist actuant junt a la gran i incombustible Begonya […]

Al contrari! és un homenatge més al teatre i al que normalment no es veu de totes les seves facetes: escenogràfica, textual, dramatúrgica, actoral. Al mateix temps és una denúncia per les mancances, retallades i problemes que pateixen la gent del món de la cultura en general. Lluïsa Cunillé escriu un text imaginatiu que penetra en els foscos racons del poder, la prevaricació i les crítiques de l’oposició. La direcció d’Albert Arribas ha fet una meravellosa utilització dels recursos teatrals amb els que expressa les dificultats, manca de pressupost i de voluntat política per mantenir un teatre com a símbol de la cultura d’una ciutat. Ha tret molt profit de dues esplèndides actrius que transiten per diferents personatges. Antònia Jaume […]

Diu una frase popular: “Es riu del mort i del qui el vetlla”, dit d’aquell bromista que li treu punta a tot per fer riure. En aquesta obra és així, de forma literal. A Gracias por todo es riuen del mort, de qui el vetlla, dels assistents, dels rituals funeraris, sense pausa i amb tota l’artilleria (la pesada i la subtil). Estem tan acostumats a témer a la mort i a amagar-la, que una obra així, tan desmitificadora, ajuda a normalitzar-la. Celebrem doncs la presentació d’aquest musical còmic, surrealista, embogit, irreverent, que porta al màxim nivell de paròdia les fórmules convencionals d’acompanyar un mort. Dues noies treballen en una funerària com a mestres de cerimònies, i un dia els toca […]