Roser Garcia Guasch

Albert Arribas és el dramaturg i director de Cadires (Les chaises), una peça de teatre de l’escriptor francès d’origen romanès, Eugène Ionesco, que juntament amb Beckett són els màxims exponents del teatre de l’absurd. Va ser escrita al 1952 i es va estrenar a Paris amb no gaire èxit un any abans que la coneguda Tot esperant Godot. Europa sortia de dues guerres mundials amb milions de morts, d’un moment en el que la cultura i les arts són un reflex de l’absurd de l’existència humana. Oriol Genís ens va enlluernar fa 4 anys amb el magnífic monòleg de Tarantino, Vespres de la Beata Verge i ja en fa dos que el teatre Goya es va posar dempeus per celebrar […]

El alimento de las moscas és un monòleg escrit per Eusebio Calonge, que parla d’un home reclòs i turmentat, ofegat, drogat, malmès, que reflexiona en veu alta sobre la seva condició i les circumsatancies que l’han dut on és. El personatge divaga, sol, sobre el sentit de ser humà i ser animal alhora, sobre el fet de tenir el do de la paraula, però sense tenir a ningú a qui dirigir-la. El treball actoral, a partir d’aquest text tan visceral i tan reflexiu alhora, és un repte majúscul, perquè cal transformar la paraula en gest, la reflexió en cos. De la mà del director Borja Ruiz, Arnau Marín encarna aquesta bèstia-humana amb tot el ventall de registres i recursos, des […]

Ingvar Ambjørnsen és un autor noruec que va escriure Elling al 1966, una sèrie de quatre llibres per joves. Aquesta és l’obra més coneguda tant a Noruega com a fora del país. La novel·la Brødre i blodet (Germans de sang) està inclosa dintre del grup Elling. Posteriorment va ser portada al cinema, amb guió d’ Axel Hellstenius, en col·laboració amb Petter Naess estrenada al 2001. L’adaptació teatral de la novel·la la devem a Simon Bent. L’adaptació teatral recull el títol de la sèrie de relats. És una comèdia profunda en clau d’humor d’una parella de nois (David Verdaguer i Albert Prat) amb problemes psíquics, ingressats en un centre psiquiàtric i que surten a un pis tutelat de l’Ajuntament d’Oslo perquè […]

És un espectacle creat i dirigit per Diqui James que va formar part de la La Organización Negra, un grup que va revolucionar el teatre argentí a principis dels 2000. Al 2005 es va crear aquesta gran producció Fuerza Bruta. Al 2011 van crear una versió més perfeccionada Fuerza Bruta Wayra. Després de triomfar nou anys al off-Broadway, ha recorregut 37 països i l’han vist més de 6 milions d’espectadors. Fabio d’Aquila és el coordinador general de Fuerza Bruta i diu: “Nuestros espectáculos son más para vivirlos que para verlos”. I és cert. És un espectacle sorprenent. La gent va entrant en un espai on no es veu l’escenari, barres de bar per menjar i veure, gent de totes les […]

El títol ja ens diu que és una barreja de Lo cant dels mesos, Un poemari dedicat a cada un dels mesos de l’any i Ànimes mudes, un conte curt d’una gran profunditat de la nostra admirada i quasi bé venerada, Catarina Albert, coneguda com “La Víctor”. Al setembre del 2021, Anna Maria Ricart va ser la dramaturga d’un espectacle dirigit per Carme Portaceli a la sala gran del TNC. La Víctor C. era un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. Els contes, formant part del escenari, anaven apareixent per ordre de creixent dramatisme. “Ànimes Mudes” va ser interpretada per Ferran Carvajal i Anna Ycobalzeta i ens va deixar commoguts. La Companyia La tremenda presenten Lo […]