El testament queda resumit en aquesta cançó de Raimon que sona en algun moment de l’obra. O en aquesta altra: “Si em mor, que les esperances siguin fets, i que d’altres continuen el que nosaltres continuem”
Ramon Molins, utilitza tota la seva experiència d’actor, director, professor de teatre i tota la seva biografia i vivències personals per parlar-nos i fer-nos reflexionar sobre la vida i la mort, el que deixarem i el que ens agradaria deixar amb la nostra petjada.
Des de “El geperut de Notre Dame”, potser ja fa 30 anys, hem anat seguint a la Companyia Zum Zum teatre, el director de la qual és Ramon Molins. Sempre l’hem vist actuant junt a la gran i incombustible Begonya Ferrer en espectacles familiars d’una gran qualitat. El seus textos i la manera de presentar-los són sublims per la senzillesa i alhora la seva profunditat. Ara ens ha sorprès amb aquest monòleg interpretat per ell i una dramatúrgia i direcció corals de Izaskun Fernàndez, Julian Sáenz López, Jokin Oregi i el mateix Ramon Molins.
Amb la mateixa tendresa que explica els contes a les seves obres (Polzet, Pinocho, Gretel i Hansel, La camisa de l’home feliç, La gallina dels ous d’or, etc. ) és capaç d’explicar la seva vida, una història que és també una mica nostra amb una selecció de músiques que formen part de la nostra vida.
Igual que a les obres dirigides al públic més petit, utilitza diversos elements que van sortint d’una gran caixa de fusta per donar vida als personatges que han anat apareixent a la seva vida o han intervingut en moments importants. Molins es despulla davant d’un públic que el coneix i l’estima. Per la seva companyia han passat molts actors i actrius i les seves classes de teatre han deixat un profund record en tots i han portat a molts alumnes als escenaris i altres activitats relacionades amb el món del teatre.
El testament és un cant a la vida i a la mort. És un joc de records descrit amb ironia i humor. És un monòleg que ens arriba molt endins. Només Ramon Molins es capaç de commoure amb les coses més senzilles i ens demostra, un cop més, que el teatre és una gran manera d’expressar-nos.
Ha estat un regal deliciós. No us la perdeu.