Roser Garcia Guasch

En Quim Llisorgas, un noi de 28 anys afectat d’una malaltia genètica anomenada síndrome de Joubert explica en primera persona tot l’esforç de superació que ha hagut de fer tots aquests anys per arribar a aconseguir el seu somni: ser actor. I ens ho demostra en aquesta re-estrena que va estar un mes en cartell a finals de l’any passat. Actualment té un paper a la sèrie de TV Com si fos ahir i agraeix a la sèrie que tingui en compte les malalties minoritàries. No és una obra de teatre basada en fets reals. És un fet real explicat pel mateix autor, qui amb totes les dificultats físiques que encara té, ens arriba a l’ànima i commou profundament amb […]

Aquesta co-producció de Den Norske Opera (Oslo), Teatro Real (Madrid) i el Gran Teatre del Liceu (Barcelona) es va estrenar al 2020 al Den Norske Opera sota la direcció escènica de Christof Loy. Piotr Ilich Txaikovski va ser conegut a Occident com a compositor de simfonies i ballets però també va escriure 10 òperes al llarg de la seva vida compositiva tot i que només dues formen part del repertori operístic internacional de manera permanent: Eugene Oneguin i Picovaya Dama. Aquesta última la recordem representada al Liceu al 2022 amb Sondra Radvanovsky. Oneguin és basa en un text d’Aleksandr Pushkin, novel·la escrita en vers sota la plena influencia del romanticisme. Tant és així que el mateix autor va morir en […]

A partir de la novel·la Nit de reis: diari d’una infermera de 14 anys de Ramona Via (1922-1992), Arnau Puig en fa una adaptació al teatre amb una narrativa senzilla, sense diàlegs, carregada d’innocència i amb una mirada objectiva que augmenta el dramatisme d’aquell 1938, les darreres lleves, la del biberó i els primers mesos de la dictadura. Arnau Puig condueix l’espectacle amb mestratge. Amb canvis d’escena ràpids i de manera molt fluida, l’obra camina sense presses i cada escena s’entrellaça molt bé amb la següent. L’engranatge és perfecte, no hi ha escletxes. Tot està al seu lloc, el to, l’escenografia, les actrius. Elles són Cinta Moreno i Laura Roig que actuen amb naturalitat, es fan escoltar de manera suau […]

La productora Sixto Paz ens presenta una obra de Monica Dolan. Una psiquiatra parla de la seva relació amb la mare d’una nena de 8 anys que insisteix i vol per sobre de tot, posar-se pits. Dolan ens fa reflexionar en molts aspectes diferents: els límits a les demandes dels fills, la necessitat de la perfecció del cos, els aspectes ètics de la manipulació quirúrgica, la influència dels mitjans i les xarxes socials en la sexualització dels nens i nenes, les conseqüències que es poden derivar d’una decisió inadequada, el judici de la societat sobre les decisions dels altres, la criminalització d’un fet aparentment sense conseqüències, la judicialització de comportaments diferents a la norma i costums establerts i d’altres que […]

L’imparable i incombustible Sergi Belbel fa una adaptació de la pel·lícula del mateix nom de Sally Potter. Sempre m’han agradat les comèdies de saló, un espai íntim, un saló, amics o família reunits per celebrar alguna cosa. Tot sembla anar bé fins que un comentari, una paraula o un gest desencadena una tensió o esdeveniments no esperats. En aquest sentit recordo El Nom obra de teatre adaptada de la pel·lícula Le Prénom d’Alexandre de La Patellière i Matthieu Delaporte, La pell fina de Carmen Marfà i Yago Alonso i la molt més dramàtica i ja clàssica Celebració adaptada de la pel·lícula Festen de Thomas Vinterberg. Totes elles memorables i que guardo en el racó del records teatrals més agradables. Aquesta […]