Iván F. Mula

Els prejudicis que es poden tenir davant de les diferents disciplines escèniques, algunes vegades, impedeixen que certs espectadors puguin imaginar les meravelles que es poden arribar a construir des d’elles. El cas de Baró d’Evel i la bellesa sublim del seu Là és un bon exemple que demostra les possibilitats infinites que ofereix un espai escènic quan darrere hi ha talent, sensibilitat i intel·ligència. L’espectacle transita les diferents tècniques circenses com l’acrobàcia, el clown, cordes aèries o l’ús d’animals com, en aquest cas, un corb. Jugant amb un elegant blanc i negre i un minimalisme narratiu, es construeix un fascinant univers oníric on la poètica, la comicitat, la tragèdia i l’al·legoria existencial es donen la mà de manera màgica. Amb […]

Per parlar de la generació pròpia en un context dramàtic, amb mirada crítica i profunditat, s’ha de tenir una certa lucidesa. A vegades, es fa per casualitat, de manera inconscient o intuïtiva; d’altres, s’intenta sense arribar a obrir cap reflexió o des d’una posició instal·lada en la queixa. Quan es fa bé, però, com és el cas de Nosotros no nos mataremos con pistolas, el resultat s’experimenta com un petit miracle davant dels ulls dels espectadors. Escrita i dirigida per Víctor Sánchez Rodríguez, l’obra és més emocional que precisa, fent jugar a favor de la història i els personatges la desmesura i el caos. Amb un esperit trencador similar al de part del teatre d’Edward Albee però, al mateix temps, […]

Un dels símptomes d’una cartellera de teatre musical madura i amb bona salut és contenir propostes de temàtica diversa, adulta, arriscada i amb títols que no són necessàriament els més coneguts pel públic local. Això que és habitual a Broadway o al West End, a Barcelona encara no ho és tant, probablement, degut a la falta d’una indústria veritablement forta a la qual li falta un cert recorregut comercial. És per aquest motiu que Fun Home resulta una ràfega d’aire fresc en el panorama actual que esperem que sigui l’inici d’una nova i pròspera etapa a la ciutat. Dirigida per Daniel Anglès (que també es reserva un paper important), l’obra explica l’emotiva història d’Alison Bechdel, una novel·lista gràfica lesbiana que […]

sLes grans actrius acostumen a fer que qualsevol muntatge valgui la pena només per veure-les actuar. Un dels somnis de Mercè Arànega, segons ha explicat ella mateixa, era interpretar el paper de Shirley Valentine des de fa molts anys… i el cert és que es nota. L’actriu agafa la proposta amb ganes, força, carisma i un poder de captivar al públic que només alguns grans noms tenen al seu abast. El text de Willy Russell, malgrat el temps que ha passat, continua bastant vigent, ja que moltes dones encara es poden identificar amb el personatge. De fet, la seva evolució, empoderament i rebel·lió contra els rols establerts entronca molt bé amb el clima de lluita feminista de l’actualitat. La direcció […]

Té una qualitat la comèdia realista molt valuosa: a través de la seva aparent lleugeresa aconsegueix fer transcendir la vida mateixa sense que, gairebé, ni ens adonem. Ovelles és un bon exemple d’aquest fenomen tan interessant de cert teatre contemporani. Un argument singular com el de tres germans urbanites rondant la trentena que hereten inesperadament 452 ovelles d’un home de camp (el seu oncle) és el punt de partida d’un viatge fascinant que mai aixeca el to ni els peus de terra. La inusual circumstància d’aquests personatges els porta a debatre sobre les avantatges i inconvenients del camp i ciutat, fent un retrat ben àcid de tres tipus de joves barcelonins. La gran perícia dels seus autors i directors, Carmen […]