Urbanites en crisi

Ovelles

Ovelles
14/09/2018

Té una qualitat la comèdia realista molt valuosa: a través de la seva aparent lleugeresa aconsegueix fer transcendir la vida mateixa sense que, gairebé, ni ens adonem. Ovelles és un bon exemple d’aquest fenomen tan interessant de cert teatre contemporani. Un argument singular com el de tres germans urbanites rondant la trentena que hereten inesperadament 452 ovelles d’un home de camp (el seu oncle) és el punt de partida d’un viatge fascinant que mai aixeca el to ni els peus de terra. La inusual circumstància d’aquests personatges els porta a debatre sobre les avantatges i inconvenients del camp i ciutat, fent un retrat ben àcid de tres tipus de joves barcelonins. La gran perícia dels seus autors i directors, Carmen Marfà i Yago Alonso, consisteix en conduir la conversa cap a un territori cada vegada més profund sense sortir en cap moment d’un naturalisme fàcilment habitable per l’espectador. Utilitzant les ovelles com a excusa però sense perdre-les mai de vista és com surten a la llum els records de la infància, els problemes laborals, les enveges entre germans, els fracassos sentimentals, l’homosexualitat, el materialisme o la maternitat construint, com si res, un fidedigne mirall on reflectir algunes de les preocupacions més importants de la societat actual. Del trio protagonista, cal destacar la interpretació d’un fantàstic Biel Duran que transita la història amb la comoditat de qui es troba al mateix menjador de casa seva. En definitiva, es tracta d’una fotografia fidel d’un tipus de persones tan normals i estrambòtiques com nosaltres mateixos que sap mantenir el difícil equilibri entre la crua veritat i la caricatura amable on mai acaba de caure del tot.

← Tornar a Ovelles

Enllaç copiat!