Iván F. Mula

Després d’atrevir-se a despullar de paraules La tempesta de Shakespeare al seu personal Vaig ser Pròsper, la companyia Projecte Ingenu continua la seva evolució natural abordant el Faust de Goethe des de la deconstrucció del text. Novament, el que més ressalta de la proposta és una estètica impecable, un disseny d’il·luminació acurat i una atmosfera sonora i visual que aconsegueix atrapar l’espectador en aquest malaltís univers des del primer minut. Perversa, sensual, captivadora, l’obra juga amb una ambientació d’esperit ciberpunk que vol connectar el mite alemany amb la suggerent idea d’Internet com el diable dels temps actuals. Com a concepte, funciona molt bé. La posada en escena del coneixement il·limitat en combinació dels plaers més mundans queda ben clara, gràcies […]

Adaptar els clàssics a la societat contemporània és bastant habitual però aconseguir, a més, que mantinguin l’esperit i intencions del seu autor malgrat afegir un gran nombre de referències anacròniques té el seu mèrit. Això és el que ha fet Jordi Prat i Coll, amb gran valentia i un cert desvergonyiment, amb aquesta divertida, esbojarrada i inefable versió d’Els jocs florals de Canprosa. En primer lloc, es tracta d’un sincer homenatge a Santiago Rusiñol i tot el seu univers literari, ja que el muntatge inclou un gran número de frases i textos extrets de diferents escrits de l’autor. En segon lloc, d’un entreteniment simpàtic amb ànima d’envelat que, fàcilment, aconsegueix engrescar al públic amb cançons de Rocío Durcal, Nat King […]

Tant en teatre com en cinema i televisió, Oriol Pla ha demostrat en diverses ocasions que té un talent desbordant per la interpretació. La pregunta davant de Travy era si seria capaç de plasmar aquesta sensibilitat i intel·ligència seves en un muntatge personal co-escrit i dirigit per ell. Per assegurar-se el tret, l’actor ha tingut l’encert d’apel·lar a les seves arrels artístiques, incloent en l’espectacle als seus pares i la seva germana, al més pur estil circense. El resultat és una entranyable peça de clown poètic que, igualment, serveix com a homenatge a les famílies d’artistes com al món de les arts escèniques, en general. El muntatge dóna una delicada lliçó intergeneracional on tradició i modernitat van de la mà […]

Resulta evident que, després de l’ostentosa i fallida Scaramouche, la veterana companyia Dagoll Dagom necessitava fer un tomb de timó. Afortunadament, l’experiència sembla haver-los dotat de bons reflexos perquè la necessària renovació del grup ha arribat, amb Maremar, de la manera més ràpida i efectiva. L’espectacle és un preciós musical creat a partir de les cançons de Lluís Llach (arranjades amb gran destresa per Andreu Gallén), que barreja el drama contemporani dels refugiats amb la història de Pèricles escrita per Shakespeare. Tots aquests elements que, sobre la taula podrien semblar tan interessants com difícils de connectar, han trobat una magnífica cohesió damunt de l’escenari: natural, gairebé màgica. El muntatge transmet una gran frescor, en gran part, gràcies a un repartiment […]

El monòleg còmic, més enllà de la disciplina del stand-up que a la nostra cartellera encara té pendent modernitzar-se i obrir-se més a dones i minories, ofereix tot un univers de possibilitats sense explorar, en part, per manca d’interès, en part, per un injust menyspreu al gènere mateix. Afortunadament, ens van arribant, de tant en tant, propostes innovadores, diferents i arriscades com aquest Immortal que, prejudicis apart, ha resultat una agradable sorpresa. El talent humorístic i camaleònic de l’actor Bruno Oro ja el coneixíem gràcies a la televisió o altres obres com Polònia: El musical. No obstant això, és veritablement estimulant veure l’entrega interpretativa, l’energia i l’encert amb el qual domina el ritme, el to i la història que ens […]