Els prejudicis que es poden tenir davant de les diferents disciplines escèniques, algunes vegades, impedeixen que certs espectadors puguin imaginar les meravelles que es poden arribar a construir des d’elles. El cas de Baró d’Evel i la bellesa sublim del seu Là és un bon exemple que demostra les possibilitats infinites que ofereix un espai escènic quan darrere hi ha talent, sensibilitat i intel·ligència. L’espectacle transita les diferents tècniques circenses com l’acrobàcia, el clown, cordes aèries o l’ús d’animals com, en aquest cas, un corb. Jugant amb un elegant blanc i negre i un minimalisme narratiu, es construeix un fascinant univers oníric on la poètica, la comicitat, la tragèdia i l’al·legoria existencial es donen la mà de manera màgica. Amb una força visual aclaparadora, una complicitat magnètica entre els intèrprets (Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias) i un indescriptible encant, definitivament, estem davant d’una proposta que arriba a l’ànima.
Enllaç copiat!