Iván F. Mula

La mitologia grega, bressol de la nostra civilització, sempre serà una font inesgotable de referències a l’hora de parlar dels temes universals als quals el nostre present demana tornar una vegada i una altra. És aquest diàleg entre la tragèdia clàssica i el món contemporani on Kassandra resulta un espectacle d’allò més encertat. Personatge secundari i, en certa manera, maltractat de les obres d’Èsquil i Eurípides, la sacerdotessa maleïda per Apol·lo és reconvertida aquí per Sergio Blanco en una jove prostituta transsexual refugiada d’un país de l’est d’Europa. D’aquesta manera, la peça posa el focus en la marginalitat, la injustícia i el dolor d’aquelles persones que la nostra societat deixa de banda, ignora o malentén. Malauradament, més enllà d’un audaç […]

L’autor i director Claudio Tolcachir és un dels noms més representatius, juntament amb Javier Daulte i Daniel Veronese, d’un estil de teatre argentí que va aterrar fa uns lustres a Barcelona refrescant notablement el panorama. De sobte, el públic i la professió catalana va comprovar que existia una manera diferent de fer les coses, més natural, àgil i efectiva que no sabíem ni que existia. Aquesta nova versió de L’omissió de la família Coleman arriba uns vuit anys després de la primera vegada que vam poder veure l’original als nostres escenaris. El principal repte d’aquest muntatge, per tant, era fer la translació a la cultura i idioma locals sense perdre la seva ànima o la seva peculiar idiosincràsia interpretativa. El […]

Darrerament, és difícil parlar d’un treball de la Kompanyia del Lliure sense fer menció a alguna de les polèmiques en les quals, per desgràcia, s’han vist immersos. No obstant això, sent justos, si ens atenim a la qualitat artística dels seus muntatges, al seu talent interpretatiu i la seva professionalitat com intèrprets, no els hauríem de dedicar més que elogis, deixant apart les controvèrsies. En concret, aquest Àngels a Amèrica suposa, finalment, un comiat precipitat del grup però també el cim de la seva trajectòria i l’assoliment d’una fita ambiciosa de la qual han sortit més que ben parats. L’obra és un díptic memorable que conté tot el dany que la SIDA, la religió i la política van fer al […]

Després de refrescar una mica el panorama teatral amb Paradise la passada temporada, la companyia Nico&Sunset torna amb una nova proposta, una altra vegada, divertida, fresca i juvenil. Be my baby és una comèdia aparentment senzilla que juga amb la quotidianitat i amb personatges carismàtics i reconeixibles per explicar-nos una història sobre l’amistat, l’amor i el difícil pas de la infància a una primera maduresa. Escrita i dirigida per Oriol Vila, es tracta, clarament, d’un pas endavant en la trajectòria d’aquest equip que supera l’estructura episòdica de Paradise per oferir-nos un arc narratiu més elaborat, amb matisos dramàtics interessants i un personatge de gènere fluid molt valuós, especialment, tractant-se d’un espectacle dirigit a un públic jove. La química del trio […]

Fer un musical sobre un univers i uns personatges que ja han tingut adaptacions cinematogràfiques i televisives té l’avantatge de comptar, prèviament, amb la simpatia de gran part dels espectadors. El perill, en aquest cas, és no tenir l’habilitat d’oferir allò que el públic espera. En aquest sentit, La familia Addams és un bon entreteniment, divertit, macabre, ben executat i amb acudits per a tots els gustos. Com espectador, et dóna el que has anat a buscar però, al mateix temps, es reserva espais per la sorpresa. L’ambientació del teatre juga molt a favor de generar l’atmosfera adequada per fer passar una bona estona amb els seus gags d’humor negre (més o menys) aptes per tots els públics. Les cançons […]