Iván F. Mula

Roger Pera torna a demostrar un cop més el seu talent com actor còmic i de musicals en aquesta posada en escena del intel·ligent text de Hanoch Levin, Yaacobi y Leidental. Dirigida per Ángel Ojea, l’obra és una estranya barreja entre cabaret, jocs de paraules i humor absurd (amb el marcat to jueu del seu autor) on el que més destaca és l’expressivitat dels tres protagonistes, el ritme i la agudesa dels diàlegs. Les cançons (amb piano en directe) són pur divertiment però també, per qui hi vulgui profunditzar, contenen interessants reflexions sobre les relacions humanes i el pas del temps.

Després de l’èxit d’Incendis, era previsible que els altres textos de Wajdi Mouwad arribessin a l’escena catalana ben aviat. Litoral és la primera peça d’una trilogia de la qual Incendis era la segona part i que es tanca amb una altra obra anomenada Boscos. La posada en escena de Raimon Molins, ajudant de Julio Manrique en l’anterior muntatge, és impecable i intel·ligent, a la vegada que fosca i impregnada de dolor. El text combina de forma brillant elements de la tragèdia clàssica, ressons shakespearians i constants referències a l’Odissea amb tot un grapat de propostes extretes del teatre contemporani. És una crida al sentit comú en un món que sembla l’hagi perdut. No obstant, tot i la bona feina dels […]

La millor part d’anar a veure Esperanto-te és descobrir (per qui no hagi fet en els seus muntatges anteriors) la faceta de director, dramaturg i actor de l’habitualment monologuista Gabriel Córdoba. Conegut per la seva participació a Paramount Comedy, protagonitza aquesta comèdia amb pinzellades dramàtiques, simpàtica, molt entretinguda i més profunda del que aparenta. El domini total dels mecanismes de l’humor d’aquest artista, així com el seu carisma i la seva tendresa, sostenen aquesta història d’amor plena de matisos on encara queda espai per a la reflexió. Un text intel·ligent i molt ben escrit amb una posada en escena sòbria, però molt elegant, i un parell de moments musicals plens d’originalitat.

El teatre comercial de Barcelona pot fer por als amants de les arts escèniques segons les experiències que s’hagin viscut assistint a muntatges que millor no recordar. Tot i això, a vegades, trobem sorpreses agradables com la divertidíssima La família irreal de Minoria Absoluta en col·laboració amb Dagoll Dagom. No ens enganyem, ens trobem davant d’una sàtira estripada a l’estil de les paròdies del Polònia, en aquest cas, amb un esforç afegit de voler ser un gran espectacle de varietats. El resultat és entreteniment pur que, a més, conté una crítica despietada contra la monarquia. S’agraeix, amb els temps que corren, poder veure un show on no només volen fer-nos passar l’estona per oblidar les nostres penúries, sinó també, de […]

De tant en tant, la cartellera ens dóna sorpreses agradables sortides del circuit independent de la nostra ciutat, com és el cas d’Smiley, una història d’amor de Guillem Clua. Amb només dos actors, uns efectius i carismàtics Ramon Pujol i Albert Triola, l’obra fa un repàs simpàtic i molt afectuós de tots els tòpics que envolten el món homosexual. Tractada com una història d’amor clàssica, funciona a la perfecció complint el que es proposa: enganxa, entreté i diverteix. A més, d’estar ben escrita i dirigida, té la virtut de contagiar l’espectador d’un optimisme poc habitual. No obstant, l’etiqueta de retrat generacional del col·lectiu gai que se li posa, probablement, li quedi massa gran.