Adaptar els clàssics a la societat contemporània és bastant habitual però aconseguir, a més, que mantinguin l’esperit i intencions del seu autor malgrat afegir un gran nombre de referències anacròniques té el seu mèrit. Això és el que ha fet Jordi Prat i Coll, amb gran valentia i un cert desvergonyiment, amb aquesta divertida, esbojarrada i inefable versió d’Els jocs florals de Canprosa. En primer lloc, es tracta d’un sincer homenatge a Santiago Rusiñol i tot el seu univers literari, ja que el muntatge inclou un gran número de frases i textos extrets de diferents escrits de l’autor. En segon lloc, d’un entreteniment simpàtic amb ànima d’envelat que, fàcilment, aconsegueix engrescar al públic amb cançons de Rocío Durcal, Nat King Cole o tradicionals catalanes. Finalment, és una celebració del catalanisme en la seva diversitat, fent paròdia i tribut al mateix temps, combinant barretines, castelleres i capgrossos amb escoltes, cant coral i el sorteig d’un pernil amb una partida de Bingo en directe. En aquest disbarat, totes les peces encaixen, pensades, a més, a mida dels actors i actrius escollits, en molts casos, com el gran moment de lluïment d’Àngels Gonyalons amb una cançó melancòlica. Potser, en alguns moments, l’exercici resulta excessiu i es deixa portar tant per les ocurrències que té dificultats per tornar a la història. No obstant això, el conjunt és tan honest, imaginatiu i peculiar que la seva imperfecció, en certa manera, és part de la seva gràcia.
Enllaç copiat!