Després d’atrevir-se a despullar de paraules La tempesta de Shakespeare al seu personal Vaig ser Pròsper, la companyia Projecte Ingenu continua la seva evolució natural abordant el Faust de Goethe des de la deconstrucció del text. Novament, el que més ressalta de la proposta és una estètica impecable, un disseny d’il·luminació acurat i una atmosfera sonora i visual que aconsegueix atrapar l’espectador en aquest malaltís univers des del primer minut. Perversa, sensual, captivadora, l’obra juga amb una ambientació d’esperit ciberpunk que vol connectar el mite alemany amb la suggerent idea d’Internet com el diable dels temps actuals. Com a concepte, funciona molt bé. La posada en escena del coneixement il·limitat en combinació dels plaers més mundans queda ben clara, gràcies a una lúcida direcció i un grup d’actors entregats eficaçment a la causa. No obstant això, les repeticions de frases o el tarannà oníric de tot el conjunt pot arribar a saturar en alguns moments. L’espectacle és encertat però mai acaba de perdre la mirada intel·lectual des d’on ha estat concebut. Dins d’una perfecció formal tan acurada, es troba a faltar un cert descontrol, un apassionament més real o bé la visceralitat que sembla que l’entorn demana. No obstant això, ens trobem davant d’un tipus de peça escènica d’alt nivell en molts aspectes (dramatúrgia, escenografia, il·luminació…), arriscada i profunda, de les que no s’acostuma a veure programada en sales mitjanes o petites. I això, sense dubte, s’ha de celebrar.
Enllaç copiat!