Tant en teatre com en cinema i televisió, Oriol Pla ha demostrat en diverses ocasions que té un talent desbordant per la interpretació. La pregunta davant de Travy era si seria capaç de plasmar aquesta sensibilitat i intel·ligència seves en un muntatge personal co-escrit i dirigit per ell. Per assegurar-se el tret, l’actor ha tingut l’encert d’apel·lar a les seves arrels artístiques, incloent en l’espectacle als seus pares i la seva germana, al més pur estil circense. El resultat és una entranyable peça de clown poètic que, igualment, serveix com a homenatge a les famílies d’artistes com al món de les arts escèniques, en general. El muntatge dóna una delicada lliçó intergeneracional on tradició i modernitat van de la mà de l’honestedat i els sentiments. Imperfecta dins de la seva puresa, l’absurd, el caos creatiu i la bellesa es combinen entre escenes d’una peculiar quotidianitat familiar. La química entre els quatre membres de la família és, clarament, el seu punt més fort, així com una certa tristesa existencial que sobrevola la proposta al més pur estil Samuel Beckett. Des d’una senzillesa magnètica, els Pla-Solina aconsegueixen fer-se estimar (i molt) en aquest viatge cap enlloc que transita per la ingenuïtat més lleugera i la profunditat més sentimental sense forçar en cap moment el rumb. En definitiva, un bonic experiment fet amb tendresa, intuïció i generositat que l’espectador rebrà com un regal d’aquells que arriben al cor.
Enllaç copiat!