Iván F. Mula

Potser algun dia parlarem de la companyia José y sus hermanas com la pedrera d’on va sortir tota una generació d’artistes que van marcar, d’una manera o una altra, el panorama teatral. De moment, l’actor Francesc Cuéllar ja ens ha demostrat el seu talent com a creador amb peces com My low cost revolution, precisament, un espectacle on Glòria Ribera també participava com a actriu. Amb Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria, Ribera pren el testimoni creant, dirigint i protagonitzant un espectacle ara fet a la seva pròpia mida on fa, escènicament, el que li ve de gust, resultant ser tot un exemple de personalitat artística i llibertat creativa. El muntatge és, parcialment, un recital de […]

Malgrat el menyspreu que rep sovint com a gènere teatral, el melodrama ofereix moltes més possibilitats del que la gent, en general, pensa. Todas las noches de un día és un bon exemple de com es pot jugar amb les seves regles i expandir els seus horitzons però, al mateix temps, abraçar sense prejudicis el seu caràcter emocional. L’obra proposa una fosca història d’amor confeccionada amb intel·ligència i uns magnífics diàlegs que impregnen irremeiablement de tristesa i melancolia l’espectador. Alberto Conejero, que ja va demostrar la seva valia com a dramaturg amb l’impressionant La piedra oscura, repeteix to però arrisca molt més en aquest relat on els records i el dolor són el motor de la narració. Potser el gran […]

Diuen els entesos que la història comença on s’acaba la memòria. Probablement, és així, fins al punt que, si parem atenció, sembla que, darrerament, cada vegada oblidem més de pressa i, per tant, fets no tan llunyans resulten cada vegada més història i menys memòria. Per aquest motiu, exercicis de reivindicació com l’espectacle Mili KK són tan importants, necessaris i valuosos. Dirigit amb audàcia per Marc Angelet, el muntatge fa un repàs del moviment pacífic de desobediència civil que va ser la insubmissió en protesta contra el servei militar obligatori entre 1970 i 1999. L’obra posa en valor, amb sentit de l’humor però sense caure en la banalització, la frivolitat o la lleugeresa, la importància d’aquesta protesta política que, malauradament, […]

Qualsevol adaptació teatral d’una pel·lícula recent corre el risc d’haver de competir contra el seu original cinematogràfic. Si es tracta, com és el cas de Dogville, d’una cinta que tenim molt present a l’imaginari popular, la cosa es complica. Malgrat que la comparació és injusta, un no pot oblidar allò que ja ha vist, coneix i admira. Per aquest motiu, la versió que, amb tanta cura, han portat a escena Sílvia Munt i Pau Miró, amb l’encert (entre molts) d’afegir el subtítol d’Un poble qualsevol, parteix amb desavantatge. Malgrat tot, per ser equànimes, és molt important ressaltar que el muntatge té una força narrativa impecable, la dramatúrgia és efectiva i endreçada i la direcció de Munt porta als actors a […]

Potser pels vint-i-cinc segles que ens distancien dels seus textos, molta gent no és conscient de fins a quin punt el teatre d’Aristòfanes s’esforçava per abordar els temes de més candent actualitat, gairebé com si es tractés de l’equivalent de l’època dels programes de televisió de sàtira política que tenim avui en dia. És per aquest motiu que la millor manera de posar-ho en escena sense trair el seu esperit original és fer-ho des d’una mirada contemporània que inclogui el màxim nombre de referents del nostre present, combinats amb els elements més universals del material de partida. En aquest sentit, La Calòrica ha fet amb Els ocells una versió exemplar, lliure i memorable del clàssic grec per disparar sense miraments […]