Una companyia consolidada

Els ocells

Els ocells
12/05/2019

Potser pels vint-i-cinc segles que ens distancien dels seus textos, molta gent no és conscient de fins a quin punt el teatre d’Aristòfanes s’esforçava per abordar els temes de més candent actualitat, gairebé com si es tractés de l’equivalent de l’època dels programes de televisió de sàtira política que tenim avui en dia. És per aquest motiu que la millor manera de posar-ho en escena sense trair el seu esperit original és fer-ho des d’una mirada contemporània que inclogui el màxim nombre de referents del nostre present, combinats amb els elements més universals del material de partida. En aquest sentit, La Calòrica ha fet amb Els ocells una versió exemplar, lliure i memorable del clàssic grec per disparar sense miraments contra les nostres aus coetànies. La proposta de la ja consolidada companyia és una fresca i enginyosa sàtira sobre el populisme amb moments veritablement brillants i algunes idees estrambòtiques marca de la casa. L’espectacle és incisiu, encertat i sap combinar profunditat crítica amb humor gruixut amb una naturalitat sorprenent. Es tracta, probablement, pels temes que tracten, el seu to, sentit de l’humor i estètica, de la companyia que millor representa la seva generació. Un cop més amb un esplèndid disseny d’escenografia i vestuari, també, aquesta vegada, han fet l’esforç de reunir a gairebé la totalitat dels seus actors i actrius originals, cosa que els més fanàtics del grup agrairan. Personalment, el que més m’agrada de La Calòrica és que els seus èxits són el resultat d’un impecable treball en equip… i això és, potser, una lliçó que també podríem començar a aplicar-nos com a societat.

← Tornar a Els ocells

Enllaç copiat!