Una opinió de Iván F. Mula
Iván F. Mula

Mili KK

Mili KK

16/05/2019

La veu dels insubmisos

Diuen els entesos que la història comença on s’acaba la memòria. Probablement, és així, fins al punt que, si parem atenció, sembla que, darrerament, cada vegada oblidem més de pressa i, per tant, fets no tan llunyans resulten cada vegada més història i menys memòria. Per aquest motiu, exercicis de reivindicació com l’espectacle Mili KK són tan importants, necessaris i valuosos. Dirigit amb audàcia per Marc Angelet, el muntatge fa un repàs del moviment pacífic de desobediència civil que va ser la insubmissió en protesta contra el servei militar obligatori entre 1970 i 1999. L’obra posa en valor, amb sentit de l’humor però sense caure en la banalització, la frivolitat o la lleugeresa, la importància d’aquesta protesta política que, malauradament, ha estat silenciada i molt poc reivindicada. Amb dramatúrgia d’Angelet juntament amb Jumon Erra, la peça ordena el material documental amb intel·ligència narrativa, confeccionant un relat on totes les veus tenen cabuda i la tesi flueix de manera naturalment vigorosa. Cal dir que el treball dels actors és, en aquest cas, un element clau perquè la proposta funcioni tan bé. D’una banda, el carisma de Francesc Cuéllar i Rafa Delacroix aporta frescor i naturalitat a la història, mentre que Albert Lozano afegeix el pes i versemblança necessaris per transcendir de manera més profunda. En aquest sentit, Angelet demostra una gran habilitat per la direcció d’actors, tant com per una posada en escena repleta de bones idees i recursos dinàmics i efectius. En definitiva, es tracta d’una funció enginyosa, interessant i emotiva amb la habilitat de saber deixar prou espai pel riure, la reflexió i el rigor documental.


Tot el que necessites per anar al teatre

Mili KK

Mili KK és un espectacle dirigit per Marc Angelet, que utilitza la tècnica de teatre documental per explicar el moviment d’objecció de consciència al servei militar obligatori.

Sinopsi

La insubmissió a Espanya va ser un dels moviments de desobediència civil més importants en l’Europa del segle XX que es va gestar a finals dels anys 80 i va aguantar fins a l’abolició del servei militar obligatori el 31 de desembre de 2001. L’antecedent immediat de la insubmissió va ser el moviment d’objectors de consciència, iniciat en els últims anys del règim de Franco. Els objectors es negaven a incorporar-se a l’exèrcit. Molts d’ells van ser processats i en la majoria de casos acabaven en presons militars.

A partir del testimoni d’aquells objectors de consciència, insubmisos, militars, polítics, jutges, de fragments de sentències i de titulars periodístics, coneixerem les estratègies, les pràctiques i les contradiccions d’un moviment pacifista que va modificar completament la relació d’una jove democràcia amb el seu anacrònic estament militar.

Video

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Alba Palahí
    12345

    Extraordinari i molt imaginatiu el recorregut històric de l’obra. Iniciat pel moviment d’objecció de consciència en plena dictadura, continuat pel moviment d’insubmissió i finalitzat amb la supressió del servei militar obligatori.
    El tres protagonistes interpreten amb encert a un gran nombre de personatges i amb gran habilitat fan significativa i molt emotiva la participació del públic en assemblees i activitats d’adaptació a la presó organitzades pel moviment d’objectors i insubmisos.

    13/05/2019