Iván F. Mula

Després de fer-nos riure i impressionar-nos amb el seu domini del vers a Siglo de Oro, siglo de ahora, Ron Lalá torna amb la mateixa força i la mateixa gràcia amb Crimen y telón, regalant-nos, aquesta vegada, tot un homenatge al món del teatre. Mantenint el seu característic sentit de l’humor, l’espectacle resulta tot un recorregut per la història de l’art dramàtic des dels seus inicis fins als corrents més contemporanis. D’aquesta manera, l’enginyosa companyia barreja una història de crims i investigació, una sàtira distòpica i una farsa metateatral on la música, les rimes i les cançons continuen tenint un pes important. Fresca, divertida i amb personalitat, l’obra té un fort contingut crític i una defensa poderosa del teatre i […]

Sempre és interessant que dos creadors, amb els seus universos propis, sumin forces per engendrar un espectacle en comú. Es corre el risc, però, que les seves visions no cohesionin de forma orgànica i la proposta acabi sent una mena de trencaclosques de peces inconnexes on cadascuna lluita per dominar les altres. Afortunadament, no és el cas d’Illud Mysticum #SR, un muntatge on, a jutjar pel resultat, sembla que Francesc Cuéllar i Albert Arribas s’han entès a la perfecció. A partir d’El místic de Santiago Rusiñol, han dissenyat una peça original, amb moments fascinants i una estètica inspiradora que sap entrar i sortir dels convencionalismes escènics segons demana la tesi central. D’aquesta manera, a l’obra conviuen algunes de les obsessions […]

La productora Nico&Sunset sembla decidida a revitalitzar la comèdia comercial del panorama teatral de Barcelona, aportant textos originals i una mirada fresca a una cartellera que tendeix a repetir èxits eternament o programar espectacles amb un cert olor de naftalina. Després de les divertides i juvenils Paradise i Be my baby, ens proposen una producció més ambiciosa, amb més personatges i malentesos còmics, però mantenint l’esperit gamberro i la naturalitat. Oh, mami! és, doncs, un vodevil efectiu en clau, essencialment, femenina, on el ritme i l’espontaneïtat de les interpretacions passa per sobre de qualsevol tipus de versemblança o profunditat. Es tracta d’una història que parla de la necessitat d’alliberar-se i de gaudir dels plaers de la vida, incloent-hi algunes interessants […]

Potser el més curiós de les propostes de Titzina Teatre és que la seva forma i personalitat no s’assemblen gaire a la d’altres companyies i fenòmens teatrals que han tingut, recentment, un cert èxit internacional. L’austeritat escènica, un contingut compromès i textos de nova creació on el sentit de l’humor es barreja amb la quotidianitat, la poètica i diàlegs de calat filosòfic són alguns dels trets característics que defineixen allò que alguns ja anomenen el “segell Titzina”. En el seu nou muntatge, La zanja, aborden un tema tan interessant com ambiciós: la repetició de la història, concretament, l’explotació de Sud-amèrica per part dels espanyols. L’espectacle posa davant d’un mirall amb una senzillesa i efectivitat notables el conflicte entre el tècnic […]

Als anys 90, Rent va suposar tota una revolució al món dels musicals, gràcies a la seva frescor innovadora i una història que reflectia els problemes reals i la diversitat social dels joves del moment. D’aquesta manera, trencant alguns esquemes, va influenciar a molts dels musicals que han anat venint després i s’ha convertit en tot un mite. En aquest cas, la posada en escena dirigida per Daniel Anglès aconsegueix transmetre aquesta energia generacional amb una magnífica precisió tècnica, especialment, pel que fa al so i la il·luminació. Es nota, en aquest sentit, que el director ha cuidat fins al més mínim detall, aconseguint com a resultat un muntatge més que digne que conté un gran respecte, amor i admiració […]