Iván F. Mula

Vist amb perspectiva, resulta cada vegada més difícil anar a veure un nou espectacle de T de Teatre amb una idea predeterminada d’allò que ens trobarem. Més enllà del carisma i la vis còmica de les seves actrius, el que podem dir, a hores d’ara, és que tenen bon gust a l’hora d’escollir qui els hi faci els muntatges a mida. Després d’haver-se posat en mans de Sergi Belbel, David Plana, Javier Daulte, Alfredo Sanzol, Pau Miró o Julio Manrique (entre d’altres), ara li ha tocat el torn a Denise Despeyroux, la primera dona que dirigeix a la popular companyia. Els que recordem alguns dels muntatges d’aquesta directora i dramaturga uruguaiana com La vida no lo es todo (2008) o […]

És difícil parlar de Nenes i nens sense desvetllar cap element del seu tram final. De fet, part de la gràcia és poder gaudir del muntatge sense cap mena d’informació prèvia, cosa que, malauradament, ja no és del tot possible si encara no l’has vist i estàs llegint aquestes línies. Em sap greu. Et demano disculpes. No hauria d’haver mencionat “el seu tram final”. Potser hi havia una manera encara més subtil de fer-ne referència, però no ho he sabut fer millor. Assumint el meu fracàs, només començar, en aquesta tasca impossible, si encara estàs llegint aquesta recomanació, intentaré compensar-t’ho animant-te a anar a veure aquest impactant monòleg. D’entrada, has de saber que val la pena perquè no és el […]

Amb textos com El chico de la última fila, Himmelweg o Reikiavik, Juan Mayorga s’ha anat convertint al llarg del temps en un dels dramaturgs més importants i inspiradors de l’estat espanyol. Per això, cada nova posada en escena d’un text seu esdevé, fins a cert punt, un esdeveniment i és, en certa manera, garantia de qualitat. A El cartógrafo, l’autor ens proposa una reflexió sobre el dolor i la memòria a través de l’estudi dels mapes, element que serveix com a metàfora d’un tema molt transcendent. Com qui analitza les cicatrius de la pròpia existència, els personatges dels diferents espais temporals de l’obra busquen una explicació o una escapatòria del seu malestar individual que queda inevitablement connectat amb les […]

A diferència del cinema, les seqüeles en el món del teatre són una autèntica raresa. Resulta molt més habitual fer reposicions o nous muntatges dels mateixos textos que poden conjuminar els aficionats a l’original amb les noves generacions de públic, suposant un menor risc comercial. En aquest cas, el fet que Casa de nines sigui un clàssic conegut per molts, fins al punt que el seu final es pot comentar obertament davant de qualsevol (deu ser l’espòiler més tolerat del sector teatral), fa que, probablement, aquest interessant experiment tingui força sentit. Casa de nines, 20 anys després és un text actual escrit per l’autor nord-americà Lucas Hnath que imagina un hipotètic futur dels personatges d’Ibsen, un retorn i un nou […]

La consolidació del Julio Manrique director ja fa temps que va arribar (El curiós incident del gos a mitjanit, L’ànec salvatge) però això no impedeix que la seva capacitat d’escollir i treure’n profit de grans textos contemporanis ens continuï alegrant i sorprenent cada vegada més. En aquesta ocasió, ha sigut l’obra del dramaturg britànic Jez Butterworth on Manrique s’ha recolzat per oferir-nos un festival de divertidíssims excessos, èpica decadència, malenconia rural i un rerefons dramàtic d’allò més interessant. Jerusalem és potser un dels fenòmens teatrals anglosaxons més importants de l’última dècada i el muntatge ha sabut transmetre aquesta grandesa i importància. A partir de la interpretació d’un incommensurable Pere Arquillué, encarnant aquest antiheroi pagà rodejat d’adolescents esgarriats, se’ns mostra el […]