Malgrat el menyspreu que rep sovint com a gènere teatral, el melodrama ofereix moltes més possibilitats del que la gent, en general, pensa. Todas las noches de un día és un bon exemple de com es pot jugar amb les seves regles i expandir els seus horitzons però, al mateix temps, abraçar sense prejudicis el seu caràcter emocional. L’obra proposa una fosca història d’amor confeccionada amb intel·ligència i uns magnífics diàlegs que impregnen irremeiablement de tristesa i melancolia l’espectador. Alberto Conejero, que ja va demostrar la seva valia com a dramaturg amb l’impressionant La piedra oscura, repeteix to però arrisca molt més en aquest relat on els records i el dolor són el motor de la narració. Potser el gran mèrit de l’espectacle és saber combinar el melodrama amb altres gèneres com el thriller, elements del terror i un cuidat llenguatge poètic que enriqueix l’aposta i fa que, certs passatges, resultin una veritable delícia d’escoltar. El director Luis Luque també ha sabut agafar-li amb audàcia el pols al muntatge, potenciant l’atmosfera i les interpretacions, terreny en el qual Carmelo Gómez ens regala un memorable recital actoral. Jutjada en detall, podríem considerar que el millor del text és la seva poesia però també la intriga que genera. Per aquest motiu, és una llàstima que, arribats a cert punt, es caigui en donar massa explicacions a coses que potser tenien més interès quan formaven part d’un misteri a mig resoldre. En qualsevol cas, estem davant d’un teatre de text d’alta qualitat contemporània que reconeix obertament les influències clàssiques de les quals beu sense perdre vigència i modernitat.
Enllaç copiat!