Ni l’edat del text ni la dels actors no és rellevant per a mesurar la qualitat del més nou de Lluís Pasqual, i us puc assegurar que és una autèntica meravella.
Un muntatge que t’enganxa des del primer moment i et captiva amb el seu ritme àgil, el seu vers tan ben dit i la seva inesperada posada en escena, que acompanya aquestes dues companyies d’actors joves (però no pas inexperts). Músics en escena, lluita d’espases, Rosa Maria Sardà repartint joc, efectes de so i fins i tot un tango per mostrar-nos que Lope de Vega encara té alguna cosa a dir-nos i que el teatre clàssic no és avorrit.
Un encert en tots els sentits i un dels imprescindibles a la cartellera ara mateix.