Gema Moraleda

Guillem Morales ha fet una feina esplèndida adaptant el clàssic de Mary Shelley a l’escenari i centrant el conflicte en l’abandó de la criatura per part del seu pare. Portaceli rebla el clau amb un muntatge que narra els esdeveniments de doctor i criatura de manera paralel·la, gairebé cinematogràfica, i aporta dinamisme a una història que, potser per massa transitada, podria haver esdevingut feixuga. En escena, dos rostres molt mediàtics, els de Joel Joan i Àngel Llàcer, donen vida als protagonistes. El primer amb molta voluntat i el segon massa acomodat als seus vicis. Per sort, tenim a Lluís Marco i Magda Puig per afegir matisos i sostenir les escenes. Més informació a Somnis de teatre

Dramaburg presenta un món postapocalíptic on les zones devastades per explosions nuclears s’han convertit en atraccions turístiques i les devallades als inferns són televisades. Amb una combinació a estones irregular de metàfores, moviment, projeccions, escriptura automàtica i altres elements, Dramaburg esdevé un viatge fascinant en alguns moments i desconcertant en uns altres. Amb una posada en escena aparentment despullada i uns intèrprets entregats, Dramaburg no és un muntatge fàcil però conté moments i idees interessants. Més informació a Somnis de teatre

Sàpiens planteja una idea distòpica, divertida i original (que no podem explicar sense esguerrar la història) que, malauradament, no acaba de desenvolupar-se al llarg del text. Ara bé, la feina interpretativa d’Enric Cambray i Mireia Portas aconsegueix amagar les mancances del text i arrencar els riures de la platea gairebé des del primer moment. Dos actors que entenen perfectament quins són els mecanismes de la comèdia i que s’hi entreguen a fons. Un muntatge ben dirigit per Sergi Belbel que ens permet passar una bona estona. Més informació a Somnis de teatre

El més nou de la companyia Obskené (que va fer-se coneguda amb el seu Fuenteovejuna) torna a trencar completament amb els seus treballs anteriors, per abordar una obra amb missatge polític. Amb un posada en escena que transita entre el còmic i els dibuixos animats, i unes interpretacions excel·lents i arriscades, properes al clown, Alpenstock promet una crítica política punyent i àcida, però, a grans trets, acaba resultant una ridiculització (divertida, això sí) de l’extrema dreta xenòfoba. El seu principal problema és que no qüestiona el públic, sinó que l’agermana en la superioritat moral envers “aquells altres” que són dretans i racistes i això, en el fons, resulta ben poc interessant. Més informació a Somnis de teatre

Kolmanskop és un muntatge d’una gran bellesa, carregat de poesia i visceralitat. En un espai escènic dominat per unes lianes de llana que ens transportaran a diferents escenaris, Laura Tamayo s’interroga sobre el sentit d’una existència a la que intenta donar forma a través de diferents històries que acumula en el seu cos. Amb una posada en escena precisa i evocadora, i una intèrpret potent i valenta en escena, Kolmanskop és un d’aquells muntatges per anar a gaudir amb els ulls i la pell, per deixar-se interrogar i per gaudir de la incertesa. Més informació a Somnis de teatre