Gema Moraleda

Ara farà un parell d’anys que vaig veure Pegados al Club Capitol, la últilma vegada que va estar en cartell a Barcelona. Que torni és una gran notícia per a tots aquells que se la van perdre. Pegados és un musical d’allò més recomanable per molts motius. Per començar, no cal anar a buscar els seus autors a Londres ni a Nova York. És un musical fet (i molt ben fet) a casa, original i diferent. A més, és una comèdia esbojarrada, molt divertida, amb una premissa gens usual i cançons memorables. Un musical de petit format que deixa molt bon gust de boca i que fins i tot els poc amants del gènere poden arribar a gaudir.

Arriba un moment a la vida de molts artistes en què es plantegen la seva trajectòria i miren de decidir si allò que estan fent segueix tenint o no interés. La Perla 29 ha arribat a aquest punt i d’aquest dubte tant natural ha sorgit 28 i mig. Un muntatge únic i original malgrat nèixer d’altres textos i fonts (teatrals, literàries i cinematogràfiques). Només l’Oriol Broggi podia donar sentit a aquesta celebració del fet creatiu i només aquest grup d’actors (amb la meravellosa Clara Segura al capdavant) podien fer-lo realitat. El resultat és un regal per a qualsevol amant del teatre. Més informació…

Nit de ràdio dos punt zero va ser una de les primeres obres estrenades a la Sala Flyhard. Només per això, ja val la pena donar-li una oportunitat. El text de la Cristina Clemente és àgil, divertit i un pèl àcid.El seu retrat de la societat actual (enganxada a la imatge que projecta a les xarxes socials) destil·la una mala baba que, al menys jo, agraeixo. Per la seva banda, els quatre intèrprets acaben d’arrodonit el conjunt. Si us agraden les comèdies intel·ligents i actuals, aquest pot ser el vostre muntatge. Més informació…

Les famílies desestructurades són un clàssic del gènere de la comèdia i El sistema solar recorre a aquest lloc comú per presentar-ne l’enèsima proposta. La protagonista és una dona amb problemes mentals que ha quedat per sopar el dia de Nadal amb el seu germà, que té un fill petit i ha patit l’abandó recent de la seva parella (que no era la mare del fill), i el seu pare, que vindrà amb la seva nova parella, una dona jove que resulta ser la ex del seu fill. Amb un argument francament previsible, una posada en escena despullada i unes interpretacions irregulars per part d’un repartiment ple de cares conegudes, El sistema solar és una d’aquelles comèdies intranscendents que, com […]

A la segona part de la seva trilogia Mira (que ens està oferint l’Àtic 22 del Teatre Tantarantana), Cametes Teatre aborda un moment anterior en el temps a la narració de la primera part, La capsa de cafè, el procés de malatia i mort de la mare d’aquestes quatre germanes. Un text encertat, una posada en escena meticulosa i unes interpretacions entregades inunden de veritat i honestedat un muntatge que omple els ulls de llàgrimes sense remei. Més informació a Somnis de teatre