Les famílies desestructurades són un clàssic del gènere de la comèdia i El sistema solar recorre a aquest lloc comú per presentar-ne l’enèsima proposta. La protagonista és una dona amb problemes mentals que ha quedat per sopar el dia de Nadal amb el seu germà, que té un fill petit i ha patit l’abandó recent de la seva parella (que no era la mare del fill), i el seu pare, que vindrà amb la seva nova parella, una dona jove que resulta ser la ex del seu fill.
Amb un argument francament previsible, una posada en escena despullada i unes interpretacions irregulars per part d’un repartiment ple de cares conegudes, El sistema solar és una d’aquelles comèdies intranscendents que, com a molt, et permeten passar una estona d’esbarjo. Un entreteniment que no aporta res de nou ni com a text ni com a posada en escena.