Francesc Esteve i Tomàs

Tot i amb retard per escriure la meva opinió no volem deixar la recomanació d’aquesta proposta. Vam acudir a una prèvia de “Muda” abans de la seva estrena durant aquest Grec2018. Una aventura que no és fàcil pel munt de propostes existents i els pocs dies que està en cartellera. Ens trobem amb un text de Pablo Messiez que ens apropa la història de tres personatges que aparenment no tenen res en comú. De mica en mica veiem com la fredor inicial en ells es van unint fins arribar a un clímax en la seva història. Poc a dir sobre la història, res de spoilers que al final et poden espatllar el final. Muda és una història real, La d’una […]

Dijous vam assistit a l’estrena de Audiència-Vernissatge, on l’actor Pere Arquillué ha dirigit aquests dos textos en una obra hilerant amb un resultat força engrescador. És una obra que m’ha agradat força, és una obra hilerant on tots els actors estàn genials. Magnífic Josep Julien en el seu paper cap cerveser i marit així com Rosa Gàmimz en el seu paper de dona. Hem d’indicar que els papers son totalment exagerats i portat a un límit extrem. Per aquest motiu s’ha conseguit que l’absurd dels personatges ens agradin igual que la interpretació del actors. L’escenografia és molt sencilla, amb 6 armaris ens endimsem en un petit despatx on la bruticia i les llaunes de cervesa conviuen amb el cap. Quan […]

Assistim a un dels darrers assajos de l’obra, a punt per l’estrena d’aquest Grec 2018. En aquest cas, el director Mario Gas porta a escena un muntatge de Stephen Karan guanyador del Tony. Es una obra que es va estrenar a l’Off Broadway per fer el salt a Broadway l’any posterior, aconseguint un gran èxit. És una radiografia d’una familia durant un dinar d’Acció de Gràcies. Sembla que durant l’obra/dinar no succeeix res. Les accions dels actors tant si són els protagonistes absoluts de la conversa que s’està realizant com dels que veiem en segon plà diuen molt. Com he comentat no surten grans conflictes, tot el contrari és molt qüotidani tot el que succeeix. De vegades s’explica més amb […]

Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne. El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç. Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres […]

Tornem al Maldà per gaudir d’unnou concert teatralitzat, i aquest co anem a veure a Virginia Martínezde nou (primer a Close to Liza a la mateixa sala) acompanyat al piano de Dani Campos. Aquest cop deixem a Liza i tornem amb un estil molt diferent. Anem del Gospel, Soul i el Blues amb les grans veus que han versionat aquests temes com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone o Aretha Franklin. Això és versionar a les grans dives de la música negra. Però tampoc deixem de costat a Lena Horne, Tina Turner o les composicions de Otis Reding o Duke Ellington. Strange Fruit inclou les cançons adaptades per aquesta ocasió amb lletres adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó […]