Francesc Esteve i Tomàs

El Teatre del Raval ha tornat a obrir les portes i, a més d’estrenar noves sales, acull un nou espectacle de Maria Pla inspirat en El Petit Príncep i Terra dels homes d’Antoine de Saint-Exupéry, una proposta que combina poesia, reflexió i sensibilitat escènica. Han passat anys i s’ha imaginat què passaria si Saint-Exupéry i el crític León Werth, que els uneix una gran amistat, Saint-Exupéry hagues escrit com a protagonista una persona gran. S’ha de recordar que va dedicar el llibre “A Léon Werth. Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran…” El que més em va colpir de “Léon a la Terra dels homes” ha estat la valentia de capgirar un mite que […]

L’any 1996, al Versus Teatre, va néixer El musical més petit amb un espectacle que va marcar l’inici de tot. Ara, 30 anys després, tornen als orígens amb un nou muntatge musical: Tu, jo… i vosaltres… i les cançons…. Jo vaig tenir la sort de veure diverses propostes d’El musical més petit i, sincerament, va ser tot un descobriment. Retrobar-me ara amb part de la companyia també ha estat molt emotiu, perquè m’ha fet recordar els meus inicis tornant a anar al teatre quan vaig tornar a Barcelona. Tu, jo… i vosaltres… i les cançons… és d’aquells espectacles que val la pena viure de ben a prop: les grans veus de Daniel Anglès i Pilar Capellades, amb Sergi Cuenca al […]

Tornem de nou al Teatre de l’Aurora. Aquest cop hem programat l’espectacle “Pla per Roig” amb Jordi Coromina i Roser Vilajosana. Com sempre, al final de la funció vam tenir un petit col·loqui amb els dos actors on ens van explicar diferents opinions sobre com es va fer l’espectacle, com va nèixer, … L’espectacle Pla per Roig recupera la mítica entrevista que Montserrat Roig va fer a Josep Pla l’hivern de 1972 per a la revista Destino. Amb un to proper, àgil i ple d’humor, l’obra ens apropa a dues de les grans figures de la literatura catalana del segle XX. Vaig començar aquesta proposta amb una certa barrera. Reunir dues grans personalitats catalanes com Montserrat Roig i Josep Pla […]

Una bellissima giornata de la Cia. Kernel Dance Theatre recorre les imperfeccions de la relació entre una filla i un pare amb una sensibilitat colpidora. L’he pogut veure al Teatre de l’Aurora d’Igualada i ha estat una funció plena d’emoció. Aquesta vegada, no ens trobem davant d’una obra basada en el text o la paraula com a eix principal, sinó que la història – circular, amb un inici i un final que es retroben- s’explica sobretot a través del moviment. Tot i que hi ha moments puntuals de paraula, i especialment un monòleg final que toca la fibra, és el llenguatge corporal el que realment transmet amb més força: gestos, silencis i coreografies que diuen allò que sovint costa expressar […]

Doncs, al meu parer, és una obra que no explica una història com les de sempre. No hi ha un inici, nus i desenllaç amb personatges fent una trama clara, sinó que tot gira molt al voltant de la paraula “polítics”. La van repetint de maneres diferents i, a poc a poc, et fa pensar que els polítics no són només ells. És com un joc una mica estrany amb les paraules i les idees. Al principi desconcerta bastant (a mi em va passar) perquè no és gens convencional, però si t’hi deixes portar té moments interessants, fins i tot una mica hipnòtics. Tot i que la repetetició exagerada de “els polítics” et treu de polleguera en més d’una ocasió. […]